Introducció
La revista Water Research acaba de publicar un estudi de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) en el qual s'ha investigat, durant 3 mesos, la presència de diversos antibiòtics pertanyents a famílies, com les penicil·lines, sulfonamides, tetraciclines, fluoroquinolones, entre altres, a les aigües residuals d'un hospital, a l'entrada i a la sortida de la depuradora, així com a les aigües del riu, on s'aboquen les aigües residuals un cop tractades.
Atès que la OMS ha considerat recentment la resistència als antibiòtics com un greu problema de salut pública, hi ha un interès creixent en investigar la presència de gens de resistència a antibiòtics (ARG) en el medi ambient, així com els factors que contribueixen a la seva aparició i transmissió. Els ecosistemes aquàtics proporcionen un escenari ideal per a l'adquisició i propagació d’aquests gens precisament per la contaminació continuada per antibiòtics derivada de les activitats antropogèniques. Aquest treball recull les investigacions realitzades per determinar tant la contaminació per una àmplia gamma d'antibiòtics com la presència i distribució de diferents ARG en els efluents hospitalaris i en les aigües residuals urbanes, així com la seva eliminació mitjançant una planta de tractament d'aigües residuals (EDAR) i la seva presència al riu receptor.
L’estudi conclou que la concentració de resistències a antibiòtics en l'aigua d'hospitals no va ser significativament diferent de les concentracions trobades en aigües residuals urbanes. També s’assenyala una tendència similar en el cas dels antibiòtics. Tot i que el procés de depuració elimina part d'aquests gens, d’altres segueixen presents en l'aigua residual tractada i són descarregats al riu.
Tot i l’eficiència dels processos de depuració, la majoria dels antibiòtics encara eren presents en els efluents de l'EDAR. Pel que fa als gens de resistència, el procés de tractament de les aigües residuals no els afecta a tots per igual. Mentre que la concentració relativa dels gens que confereixen resistència a macròlids (ermB) i tetraciclines (tetW) disminuïa després del tractament, en d’altres casos (resistència a penicil·lines (blaTEM), sulfonamides (SulI) i susceptibilitat reduïda a fluoroquinolones (qnrS) la seva concentració relativa era significativament superior després del tractament.
Aquests resultats confirmen que les depuradores urbanes no són prou eficients en l’eliminació ni d’alguns antibiòtics ni d’alguns dels gens que en confereixen resistència. L’entrada al riu dels efluents de depuració té un impacte clar en la qualitat de l’aigua, on es detecten concentracions més elevades d’aquests contaminants emergents aigües avall del punt de descàrrega de la depuradora en comparació amb les mostres recollides aigües amunt.
En conjunt, els resultats de l’article demostren que la contaminació per antibiòtics i gens de resistència en les xarxes de sanejament de nuclis urbans i aigües residuals d'hospital s’ha generalitzat i expandit, i que els tractaments de depuració no són prou efectius per eliminar-los, contribuint així a la seva difusió en els sistemes aquàtics que reben les descàrregues.
Aquest treball constitueix el primer estudi a escala estatal que preveu el problema de l'eliminació conjunta tant dels antibiòtics com dels gens de resistència en depuradores urbanes, i és un dels primers a escala internacional, ja que la informació disponible sobre aquest problema és encara escassa.
L'estudi conclou que els abocaments de les plantes de tractament d'aigües urbanes són una font important de residus d'antibiòtics, de bacteris resistents als antibiòtics i de gens de resistència a aquests fàrmacs. En aquest context, les plantes de tractament d’aigües residuals esdevenen punts clau per al control d'aquests contaminants emergents en el medi ambient. El desenvolupament i implementació de nous tractaments d'aigua residual, capaços d'eliminar més eficientment aquests contaminants, permetrà reduir enormement la contaminació per aigües residuals urbanes, un dels principals focus de contaminació del medi ambient.
La Unió Europea està dedicant cada vegada més esforços a investigar els processos de tractament d’aquestes aigües residuals i l’impacte ambiental d’aquests contaminants emergents. Bona prova són els 5 projectes finançats (d’un total de 7) que a la convocatòria 2013 del programa Water JPI es van centrar en aquest tema. L’ICRA participa en 3 d’aquests projectes (StARE, PERSIST i TRACE).
Esquema de l'estudi de vigilància
Projecte StARE
El projecte StARE (Stopping Antibiotic Resistance Evolution), que ha començat aquest 2015, va reunir el passat 28 i 29 de gener a l'ICRA a investigadors de 7 països europeus. StARE avaluarà l'eficàcia de nous tractaments d'aigua residual per eliminar amb la màxima eficàcia els contaminants emergents. Al mateix temps, aquest projecte proporcionarà informació molt valuosa sobre la presència d'aquests contaminants en diferents depuradores en diversos països europeus i en diferents moments de l'any, la qual cosa permetrà avaluar els factors crítics que influeixen en la seva eliminació.
En concret, els quatre grans objectius establerts pel projecte StARE són:
- Fer una formulació harmonitzada dels diferents protocols per mesurar la resistència als antibiòtics en els ambients aquàtics.
- Avaluar les interaccions entre antibiòtics i els ARG en aigües residuals.
- Identificar els factors crítics en els tractaments de sanejament.
- Desenvolupar i millorar les tecnologies de tractament i sanejament d’aigües amb processos biològics, i determinar quins són els punts crítics on es poden aplicar.
Personal investigador del projecte StARE reunit a ICRA per a la trobada que donava inici al projecte.
Autors
Redactat per: Sara Rodríguez i Marga Torre . Per saber-ne més: Sara Rodríguez
