Els microplàstics

La proliferació de plàstics contaminants, especialment als mars i rius, ha portat a iniciar un gran nombre d’estudis sobre com poden afectar el medi i la salut. Aquests estudis se centren especialment en els microplàstics, els de menys de 5 mil·límetres.

Els investigadors assenyalen que si bé les concentracions trobades són baixes, es tracta de substàncies amb un impacte ambiental preocupant.

Els microplàstics són trossets de plàstic que estan en suspensió en la columna d’aigua o també poden estar dipositats en els sediments dels rius, així com passar als organismes aquàtics. A més, són un gran enemic que no s’atura en la seva multiplicació, que es produeix per la degradació a la qual estan sotmesos i es van dividint, donant lloc a més microplàstics  i fins i tot a nanoplàstics.

La seva procedència és pot classificar en dos grups:

  • els macroplàstics, com per exemple una ampolla d’aigua, que també és un contaminant com a residu. Aquesta, tot i el seu volum, està experimentant un procés de degradació que per efecte del sol o de l’aigua va generant microplàstics.
  • aquells que provenen d’una font directa: els productes d’higiene personal, com per exemple els exfoliants, que incorporen esferes de microplàstics per millorar les característiques del producte.

  Una altra font, i també molt important, la trobem en les fibres sintètiques de la roba que fem servir. Cada vegada que rentem la roba es generen moltes fibres que en contenen. De fet, les microfibres ja són microplàstics. A més, no ens oblidem dels pneumàtics. Pel que fa a aquesta darrera procedència, no es produeixen en el procés de fabricació, sinó directament en la carretera durant el desgast de la roda i l’aigua els arrossega als rius. Per tant són escenaris molt diversos  i complexos, i tots, si no es prenen mesures,  acaben al mateix lloc.

La situació es pot veure per continents. Per exemple, aquells que provenen de la cosmètica en el primer món van a parar a la depuradora, on hi ha un tractament que n’elimina una part, si bé no tota. En altres continents on no hi ha sistemes de depuració van directament i sense cap filtre al medi natural. D’aquí ve la importància dels estudis per veure els efectes sobre la salut. Ara, cada vegada hi ha més equips que hi estan treballant, com ara l'ICRA.


Sara Rodríguez-Mozaz al laboratori


No només afecten el medi, sinó també l’alimentació

Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) participen en el projecte Plas-Med, una iniciativa de referència que vol aportar dades a una problemàtica encara força desconeguda. Amb una durada de tres anys, aquest estudi se centrarà en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània. Aquesta investigació ha de servir per tenir dades per poder avaluar científicament la seva toxicitat i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana.

Plas-Med està integrat pels grups de recerca i investigadors participants de l’Idaea-CSIC de Barcelona, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) de Múrcia i l’ICRA. L’estudi, segons els objectius a assolir, és divideix en:

  • Estudiar la presència de microplàstics i altres contaminants químics, prioritaris i emergents a zones costaneres mediterrànies.
  • Estudiar la presència de microplàstics en organismes marins i d’aigua dolça, així com avaluar com poden modular la transferència d’altres contaminants químics, tant emergents com prioritaris.
  • Avaluar l’impacte ambiental i en la salut humana de la presència d’aquests microplàstics en el medi i en els peixos i d’altres organismes comestibles.

La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’ICRA, destaca que cada vegada es fa més necessari disposar d’estudis per poder determinar “la capacitat que tenen els microplàstics d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants, com ara microorganismes, biotoxines i contaminants orgànics, siguin prioritaris o emergents. Alguns d’aquests contaminants orgànics poden també persistir”. Els estudis se centren en àrees de la costa mediterrània com el delta de l’Ebre i el mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica. Sara Rodríguez també explica que els microplàstics han estat reconeguts per la comunitat científica com un risc emergent per al medi ambient i la salut humana.

Com hem comentat, la problemàtica associada a la contaminació aquàtica per microplàsics és complexa, multidimensional i transversal, ja que no només poden afectar el medi ambient, sinó que també concerneixen altres disciplines com ara la seguretat alimentària, la salut pública i l’economia. A més, els microplàstics poden alliberar altres contaminants ambientals al medi ambient, com és el cas d’additius i plastificants utilitzats durant la seva producció. Així mateix, tenen un elevat potencial d’adsorció de contaminants orgànics persistents i emergents presents a l’aigua.

Per tant, els microplàstics podrien actuar com a vectors d’altres contaminants i incrementar així la seva disponibilitat, transferència i toxicitat en organismes aquàtics.

 

Autores

Redactat per: Sara Rodríguez i Marga Torre

Per saber-ne més: Sara Rodríguez


Back to Top

Informació del document

Publicat a 04/10/19
Acceptat a 04/10/19
Presentat el 04/10/19

Volum Notícies, 2019
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Medi Ambient i Sostenibilitat

Gestió i planificació de l'aigua per a un ús sostenible

Millora de la qualitat hidromorfològica i biològica del medi

Millora de la qualitat de les aigües

Prevenció, minimització i tractament de residus

Desenvolupament d'eines d'anàlisi i d'identificació

Localització

Puntuació document

0

Visites 9
Recomanacions 0

Compartiu aquest document