SAVING-E
Coordinat pels professors Julián Carrera, Maria Eugenia Suárez, Julio Pérez i Francisco Javier Lafuente del grup GENOCOV del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i amb la participació de Depuración de Aguas del Mediterráneo (DAM), l’ACA i la Plataforma Tecnològica Europea per a l’Aigua (WssTP), el projecte SAVING-E del Programa LIFE de la Unió Europea pretén comprovar que és possible depurar les aigües residuals urbanes i generar a la vegada energia.
El sistema ja ha funcionat a escala de laboratori, a les instal·lacions de l’Escola d’Enginyeria de la UAB, i ara es posarà a prova a gran escala utilitzant in situ les aigües de la depuradora de Rubí-Valldoreix. El projecte LIFE SAVING-E “Two-Stage Autotrophic N-remoVal for mainstream sewaGe trEatment” disposa d’un pressupost total de 1.169.068 €, del qual la Unió Europea n’aporta el 58%.
L’objectiu del projecte és redissenyar radicalment les plantes de tractament d’aigües residuals per tal d’aconseguir la producció d’energia sense afectar el seu rendiment de depuració o, fins i tot, millorant-lo. Les depuradores actuals exigeixen, com a mínim, un consum anual d’energia entre 8 i 15 kWh per habitant, per tal de complir amb les exigències legals de descàrrega d’efluents, en termes de matèria orgànica, nitrogen i fòsfor.
Instalacions de la planta pilot del projecte Saving-E a l’estació depuradora de Rubí-Valldoreix
Emissions
Això implica unes emissions de gasos amb efecte hivernacle considerables i un cost econòmic significatiu. Eliminar aquest cost implicaria un estalvi d’entre 500 i 1000 milions d’euros l’any per als països de la UE. La nova depuradora utilitzarà tota la matèria orgànica present a l’aigua residual per produir biogàs, que és un gas combustible format fonamentalment per metà i que es pot usar per obtenir calor i electricitat. D’altra banda, el nitrogen de l’aigua residual s’eliminarà de manera autòtrofa, és a dir, sense necessitat de matèria orgànica, mitjançant una nova tecnologia basada en dues etapes biològiques (un reactor aeròbic de nitritació parcial i un reactor anammox). En aquest reactor, un grup de bacteris de l’ordre Planctomycetes transformen els nitrits i l’amoni en nitrogen que es lliura a l’atmosfera sense problemes; a més, els bacteris progressen només en el reactor sense necessitat de fer grans aportacions d’aliments.
La primera planta amb un reactor anammox a gran escala va entrar en funcionament el 2000 a Alemanya, però els prototips no han reeixit ja que els dos processos es duen a terme en un únic dipòsit de depuració. Segons comenta en Julián Carrera “només funciona quan les temperatures són superiors a 20 graus, la qual cosa no passa a gran part d’Europa al llarg de l’any. En canvi, a la planta pilot de la UAB hi ha dos digestors separats.
La planta pilot tindrà un volum total de 2 metres cúbics i tractarà 3 metres cúbics al dia d'aigua residual urbana. Comparat amb els actuals sistemes de tractament d'aigües residuals urbanes, els investigadors preveuen, per una banda, reduir un 40% el consum energètic total, un 10% l'abocament de compostos de nitrogen, i un 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle i, per una altra banda, augmentar un 50% la producció de biogàs.
S’espera que la planta pilot entri en funcionament al llarg del primer trimestre del 2017, per obtenir els primers resultats a final d l’any i validar-los definitivament a finals del 2018.
El Programa LIFE es l’únic instrument de finançament de la Unió Europea dedicat exclusivament al medi ambient. L’objectiu general fins al 2020 és contribuir al desenvolupament sostenible i a la consecució dels objectius de l’estratègia Europa 2020, així com a les estratègies rellevants per al clima i el medi ambient.
Autors
Redactat per: Samuel Reyes
Per saber-ne més: http://saving-e.eu/
