Publicació de les primeres quatre pràctiques innovadores del Departament en el Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI).

• Introducció
• Funcionament del PSA
• Principis dels grups de treball operatiu
• Objectius del servei Ofideute
• Imatge 4
• Principis d'actuació Ofideute
• Autors

Introducció

En l’anterior número del Butlletí d’Innovació i Recerca vam anunciar la publicació de la prova pilot del Banc de Pràctiques d’Innovació (BPI). Allà s’explicava què era el BPI i quin era el seu objectiu, quins factors d’innovació es tenien en compte per triar les pràctiques innovadores (PI) i quina metodologia s’aplicaria a totes elles:

1. Detecció
2. Diagnosi
   1. Reunions prèvies
   2. Qüestionari d’innovació
   3. Resultats
3. Publicitat
4. Seguiment

Les conclusions de la primera PI, el Pla de Formació, ja es van publicar en el número anterior del Butlletí. Veiem tot seguit un resum de les altres tres.

BPI #2: Metodologia de treball multidisciplinari del Pla de Simplificació Administrativa (PSA)

Els objectius genèrics que es va plantejar el PSA són els següents:

Millorar el servei que ofereix el Departament a la ciutadania:

• Ciutadans
• Empreses
• Ens locals
• Optimitzar els recursos del DTES per donar el millor servei al menor cost

  La seva estratègia per assolir els seus objectius es basa en:

• Simplificar les càrregues administratives de la ciutadania
• Racionalitzar i simplificar els serveis i els tràmits
• Homogeneïtzar i estandarditzar els mètodes de treball dins el Departament
• Redistribuir els efectius

Funcionament del PSA

El funcionament del PSA s’estructura en grups de treball operatius multidisciplinaris i transversals que s’incloen dins d’aquest estructura de funcionament:

Principis dels grups de treball operatiu

Els grups de treball operatiu s’estructuren basant-se en aquests principis:

• Treball en equip: com a eina per trencar la individualitat i generar solucions integradores de manera conjunta.
• Multidisciplinaritat: un equip conformat per persones de diverses disciplines que treballen per tractar un mateix projecte unificant criteris.
• Transversalitat:
• • Ofereix una perspectiva de treball més àmplia i diversa en l’anàlisi i en la definició de millores del PSA aplicant nous coneixements i arribant a una convergència, la qual cosa es tradueix en resultats més òptims.
  • Se sumen coneixement i experiències en àmbits diferents orientats a la finalitat de millorar els processos.

  Des del BPI vam destacar aquests aspectes de la metodologia de treball del PSA:

a) Una nova manera d’abordar els projectes basada en el treball en equip, la multidisciplinaritat i la implicació de tot el Departament. Es tracten els àmbits d’anàlisi de forma transversal aportant un valor afegit al PSA i es fa ús de diverses disciplines per a la col·laboració i execució dels projectes del PSA.

b) Una manera de compartir que ajuda a assolir un propòsit en comú amb l’objectiu de generar uns resultats de forma més fàcil i ordenada.

c) Una manera de generar creativitat, que pot donar pas a la innovació i, per tant, al desenvolupament d’alguna cosa nova que es transfereixi i s’utilitzi per a la ciutadania en el marc del PSA.

  Aquesta metodologia de treball dels grups de treball operatius del PSA és més efectiva a l’hora d’assolir els objectius fixats pel Pla en tant que permet:

• Corresponsabilitzar dels canvis a les unitats responsables dels tràmits i procediments interns
• Reduir la resistència a la implementació
• Posar en valor el coneixement de les unitats que gestionen els tràmits
• Assegurar una aproximació multidimensional al procediment
• Assolir un nivell d’anàlisi més profund en els diferents àmbits (tecnològic, jurídic, organitzatiu...)
• Generar sinèrgies entre unitats que sovint no havien treballat juntes
• Establir canals de comunicació permanents i fluïts entre unitats
• Disposar de més informació des de diferents punts de vista dels àmbits de millora del PSA
• Estalviar temps a l’hora de tractar els temes
• Valorar les aportacions de cadascú en l’equip
• Establir una gran oportunitat per aprendre, descobrir, generar solucions, resoldre reptes...

 

BPI #3: Mapa urbanístic de Catalunya (MUC)

El MUC és un mapa sintètic que refon amb un llenguatge comú les determinacions urbanístiques del planejament general vigent a tot Catalunya sobre la base cartogràfica 5.000 i permet la seva consulta telemàtica mitjançant el visor de mapes i complementàriament els serveis WMS.

Tot i no tenir validesa jurídica fa una lectura sintètica de l’ordenació del país, resolent les diferències de codificació, llenguatge i representació que tenen els diferents plans urbanístics vigents.

El mapa té caràcter de cartografia temàtica oficial d’acord ambla Lleid’informació geogràfica i s’inscriu al Registre Cartogràfic de Catalunya.

Els objectius pels quals es va crear el MUC són:

De caràcter intern:

Ser una eina estratègica que faciliti el disseny de les polítiques de planificació i ordenació del territori de la Generalitatde Catalunya.

De caràcter extern:

Dotar de transparència la informació urbanística proporcionant a la ciutadania, d’una manera molt senzilla, fàcil i clara, tota la informació sobre el planejament general.

Els 3 elements clau del MUC són:

1. El model de dades: és la selecció d’informació que recull el MUC i que inclou 9 conceptes:
   • Àmbit municipal
   • Classificació del sòl
   • Sectors de desenvolupament urbanístic
   • Qualificació del sòl
   • Àmbit de l’expedient urbanístic
   • Sectors transversals
   • Proteccions transversals
   • Eixos estructurals
   • Xarxes de mobilitat projectades

1. La codificació sintètica: és un sistema propi del MUC que homologa les codificacions municipals del planejament general en una llegenda única i sintètica que permet la lectura contínua i homogènia del territori.

1. L’estàndard d’intercanvi de les dades urbanístiques: és l’eina en format CAD que permet assentar les bases per l’intercanvi d’informació vectorial del planejament entre els ens locals i la Generalitat.

La creació del MUC ha implicat un canvi important que ha afectat tots els nivells de la gestió i la planificació urbanístiques, des del BPI s’ha establert quina ha estat fins ara l’aportació del MUC a la gestió interna del Departament, a la planificació urbanística i territorial, a la planificació d’altres polítiques públiques i a la ciutadania de maner més directa.

L’aportació del MUC a la gestió interna del Departament es pot concretar en els següents aspectes:

• Ha fet el primer pas cap a la tramitació electrònica dels expedients urbanístics.
• És un facilitador o generador de canvi
• Ajuda en la millora de processos interns fent recomanacions i bones pràctiques per a la redacció del planejament a partir de la seva experiència d’integració d’informació
• Permet la interoperabilitat de la informació urbanística
• Gaudeix d’un rigor metodològic propiciat per:
• • Els requeriments de la metodologia de treball interna de l’equip
  • Els requeriments tècnics del SIG en que s’integren les dades del MUC
  • Els requeriments derivats de ser una cartografia temàtica oficial:

      adequació de les Especificacions tècniques i de format als nous estàndards de qualitat de la informació geogràfica: família ISO 19100, de l’ICGC

L’aportació del MUC a la planificació urbanística i territorial es pot resumir de la següent manera:

• Aporta una informació molt valuosa per a la redacció del nou planejament perquè permet analitzar, avaluar i veure l’evolució del planejament anterior i l’emmarcament territorial de l’àmbit.
• Dóna informació per poder fer l’avaluació ex-post de l’aplicació de plans i legislació urbanístiques per utilitzar-ne els resultats en el disseny de les noves polítiques.
• Permet l’explotació gràfica i estadística de la informació urbanística que conté. Concretament permet obtenir-ne:
• • Indicadors urbanístics sobre:
  • • Planejament
    • Model de creixement
    • Orientació urbanística
    • Qualitat de vida
  • Mapes en gran format a diferents nivells territorials: escales municipal, comarcal, àmbit funcional territorial i Catalunya
  • Dades bàsiques municipals, comarcals i de Catalunya
• Facilita l’anàlisi de l’evolució temporal del planejament urbanístic a partir de les sèries periòdiques i anuals d’explotació

L’aportació del MUC a la planificació d’altres polítiques ve donada sobretot perquè permet un anàlisi integral de la informació.

El MUC permet visualitzar altres continguts a més de l’urbanístic; això possibilita l’obtenció d’una visió global, però també més personalitzada, que en facilita l’anàlisi.

En concret el visor permet superposar informació relativa a:

• Medi ambient (Xarxa Natura 2000 i PEINs)
• Paisatge (unitats de paisatge)
• Territori (Categories i subcategories d’espais oberts)
• Infraestructures (graf de carreteres, xarxa viària refós territorial i xarxa ferroviària territorial)
• Costes (Domini públic, servitud de trànsit i servitud de protecció)

En un futur està previst que s’hi inclogui més informació com ara: pendents superiors al 20%, informació cadastral, delimitació dels espais fluvials,...

L’aportació directa del MUC a la ciutadania es concreta en aquestes aspectes:

• Ofereix una aplicació (visor) molt fàcil d’utilitzar on trobar informació sintètica i intel·ligible de la situació urbanística de tot el territori de Catalunya a nivell de planejament general.
•             Ofereix informació en format dades obertes:
• • En format CAD (DGN) descarregable des del portal de Dades Obertes de la Generalitat
  • En format SIG (SHP i GML) descarregable des del web del MUC
• Web on poder seguir tota l’actualitat i consultar la documentació i productes disponibles:
• • Explotació gràfica i estadística del sistema d’informació que es concreta en les sèries bàsiques de Mapes, Dades bàsiques dels municipis de Catalunya i Indicadors, descarregables en format PDF.
  • Serveis web de publicació WMS (Web Map Service).

  Durant l’any 2014 el MUC va rebre:

• 10.000 consultes mensuals al visor
• 80.000 consultes mensuals WMS
• 10.000 visites anuals a la pagina web
• 1.500 descàrregues anuals al portal de Dades Obertes en DGN estàndard

  Per acabar destaquem els reptes de futur que s’ha fixat el MUC i els que necessita que l’organització també es plantegi:

• Millora de la imatge inicial del visor
• Atles urbanístic de sectors
• Visualització en el visor de l’evolució històrica del MUC
• Integració de nous continguts addicionals en el visor
• Publicació dels àmbits de planejament derivat
• App compatible amb dispositius mòbils
• Incloure en el visor un advertiment de municipis pendents d’actualització.
• SIG corporatiu: dades i indicadors
• Assolir la fase de manteniment.

Obrir el MUC al territori:

- Propera  publicació d’una Ordre per implantar l’Estàndard de lliurament en suport digital dels instruments de planejament urbanístic

- Sessions de difusió per donar a conèixer el MUC i fomentar l’ús de l’Estàndard i la interoperabilitat de la informació al mateix temps que implicar l’administració local perquè revisin la informació i notifiquin si observen alguna incoherència.

Els reptes que s’ha de plantejar l’organització per donar suport al MUC:

• En tant que servei públic on line cal garantir la seguretat i la qualitat de l’accés a la informació del sistema perquè es tracta d’un projecte amb una component informàtica i uns requeriments tecnològics molt importants atès el volum d’informació que processa.
• Agilitar la capacitat de l’organització per donar resposta àgil a les necessitats d’innovació que detecten les diferents unitats.
• Agilitar l’assignació dels treballadors a les unitats en funció de les necessitats reals de cada projecte i els perfils adients

BPI #4: Ofideute

Ofideute és un servei que d’assessorament i d’intermediació hipotecària que ofereix l’Agència de l’Habitatge de Catalunya des de l’any 2010.

S’encarrega d’informar i orientar a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs o crèdits hipotecaris, i, si s’escau, intermediar davant les entitats financeres per evitar la pèrdua del seu habitatge habitual i permanent, i l’exclusió residencial, tal i com s’estableix al Decret 75/2014 del Pla per al dret de l’habitatge

Objectius del servei Ofideute

Els objectius del servei que ofereix Ofideute són:

• Evitar l’exclusió residencial a les famílies amb problemes de pagament dels préstecs i crèdits hipotecaris dels seus habitatges habituals i permanents.

• Garantir la protecció i la informació de les persones consumidores amb relació a la subscripció dels crèdits o préstecs hipotecaris.

• Ser un servei referent d’intermediació hipotecària, i com a mecanisme de resolució extrajudicial de conflicte, actuant davant les entitats financeres en els casos dels deutors hipotecaris amb risc de pèrdua del seu habitatge.

• Difondre l’experiència i el coneixement adquirit a d’altres serveis de mediació hipotecària a través de la formació i l’assessorament en aquest àmbit d’actuació.

 La seva metodologia de treball se centra en tres àmbits d’actuació: social, jurídic i financer:

Imatge 4

Principis d'actuació Ofideute

Els principis en els que es basa l’actuació d’Ofideute són els següents:

• Voluntarietat: les parts són lliures d’acollir-se a la mediació hipotecària, així com de desistir-ne en qualsevol moment.

• Imparcialitat: la persona mediadora té el deure de ser imparcial i, ha d’ajudar les parts a assolir els acords pertinents sense imposar cap solució o mesura concreta.

• Confidencialitat: les parts tenen l’obligació de no desvelar les informacions que coneguin com a conseqüència del procediment.

• De la bona fe: les parts han d’actuar d’acord amb les exigències de la bona fe.

A més d’aquests principis d’actuació, en la seva tasca Ofideute té sempre present els següents aspectes clau:

• El manteniment de l’habitatge com a objectiu principal.
• Anticipar-se al problema.
• Corresponsabilitat i empoderament de la persona afectada.
• Separar el conflicte del seu lloc d’origen.
• Tenir un interlocutor únic a cada entitat financera.
• Mantenir la unitat de criteri o principi d’igualtat: un mateix cas, una mateixa resposta.
• Immediatesa davant els canvis normatius.
• Formació contínua i permanent.

  Els reptes de futur que es planteja actualment Ofideute:

• Consolidar i difondre el servei d’atenció a la ciutadania per assessorar-la i donar resposta a la seva problemàtica relacionada amb el deute hipotecari del seu habitatge principal i habitual.

• Ser un servei referent de mediació hipotecària per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de préstecs i crèdits hipotecaris.

Crear una plataforma on-line que sigui una xarxa de compartir coneixement i experiències amb els altres serveis de mediació hipotecària de Catalunya.

Autors

Redactat per Anna Enjuanes

Per saber-ne més: rdi.tes@gencat.cat