- El projecte
- Pla d'acció regional de Catalunya
- Catalunya contribueix també al desenvolupament de les bones pràctiques següents
- Autoras
Contents
El projecte
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha acollit durant el mes de juny la trobada anual de socis del projecte europeu Last Mile, en què Catalunya és un dels set socis. El projecte, inclòs dins del programa Interreg Europe i finançat amb fons europeus, té com a objectiu trobar solucions de mobilitat flexibles i innovadores que permetin, tant als residents com als turistes i visitants de zones amb poca densitat de població, realitzar l’últim tram del seu recorregut de trajecte amb mitjans de transport sostenibles, tenint en compte els beneficis ambientals de la disminució d’emissions de carboni.
El Last Mile està encapçalat per l’Agència del Medi Ambient d’Àustria i té com a socis Catalunya, el Tirol oriental, Luxemburg, Polònia, Eslovàquia i Bulgària.
El projecte consta de dues fases. La primera va tenir lloc entre l’1 d’abril de 2016 i el 30 de setembre de 2018, període en el qual es van realitzar visites a totes les regions per conèixer de primera mà les problemàtiques existents de mobilitat en les zones de muntanya turístiques. D’acord amb això, cada soci va desenvolupar un Pla d’acció amb diferents propostes de millora per a una mobilitat més sostenible (des de nous serveis d’autobús, fins a nous trams de carril bici, sistemes de carpooling o carsharing, entre d’altres).
La segona fase és la que s’està desenvolupant actualment i finalitzarà el 30 de setembre del 2020 i consisteix en la implementació de les diferents mesures. La trobada al Departament de Territori i Sostenibilitat va servir per fer un seguiment de les actuacions implementades per cada soci amb la participació i implicació del territori corresponent, intercanviar bones pràctiques, així com posar en comú les experiències dels agents implicats per tal d’aprendre i facilitar la implantació de les estratègies de futur.
Pla d'acció regional de Catalunya
En el cas de Catalunya, el projecte s’ha centrat en la zona de l’Alt Pirineu i l’Aran i el Pla d’acció recull un total de 7 actuacions, tal i com es pot comprovar en el quadre adjunt.
Durant el primer any de la segona fase del projecte, que tal i com s’ha comentat anteriorment, consisteix en la implementació de les actuacions incloses en el Pla d’acció, el Departament de Territori i Sostenibilitat s’ha concentrat en la implementació de les actuacions destinades a millorar la cohesió territorial. En concret:
- Acció 4: Implementació d'una ruta ciclista per Lleida - la Pobla de Segur.
- Acció 5: Ampliació circular del servei d'autobusos del Parc Nacional d'Aigüestortes entre Sort i la Vall de Boí passant per la Pobla de Segur.
- Acció 6: Implementació d’un servei d’autobús des de la Pobla de Segur fins a la Torre de Capdella, amb intermodalitat amb el tren Lleida-La Pobla d’FGC.
- Acció 7.6: Difusió dels serveis de transport actuals i nous entre la població local i els turistes.
Catalunya contribueix també al desenvolupament de les bones pràctiques següents
Servei de taxis 4x4 al Parc Nacional d’Aigüestortes
L’associació de taxistes de la Vall de Boí ofereix un servei de transport des del centre regional fins al Parc Nacional amb aquests vehicles. A l’any, uns 150.000 turistes visiten el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Des del 1995, està prohibit entrar al Parc Nacional amb cotxes, ja que abans entraven molts cotxes a aquesta incomparable reserva natural. Per facilitar l’accés al Parc, els habitants de la vall van fundar una cooperativa (associació de taxis) per oferir un servei de taxi compartit per a turistes i habitants des dels pobles de la Vall de Boí. Els visitants poden demanar un servei de taxis a l’oficina de turisme i quan el taxi està ple (fins a 7 persones i el conductor) els porta al Parc Nacional.
L’Ajuntament del municipi de la Vall de Boí, l’associació de taxistes de la Vall de Boí, l’autoritat del Parc Nacional d’Aigüestortes (que supervisa el servei) i el DTES (regulador del servei) s’han coordinat per oferir aquest servei. Aquesta pràctica és interessant per a altres regions, perquè:
- Permet evitar que els vehicles entrin al Parc Nacional i protegeixi la zona contra la contaminació atmosfèrica i acústica, i presenta una alternativa sostenible.
- No cal finançament. L’associació de taxi comparteix els guanys de les tarifes de bitllets entre els seus membres.
Evidència d’èxit, ja que aquest servei és molt utilitzat pels visitants, sobretot a la primavera i l’estiu. Des del moment en què es va implantar i es van establir els serveis de taxi, el nombre de visitants al Parc Nacional ha augmentat més d’un 10% cada any.
A la part d'Aigüestortes del Parc Nacional, el nombre total de passejades en taxis durant el 2017 va ser de 6.454 i el total de passatgers va ser de 46.558. A la part de Saint Maurici, 80.182 passatgers van utilitzar el servei amb 13.027 passejades en taxi.
Tren amb parades sota demanda des de Lleida a la Pobla (Alt Pirineu)
El motiu fonamental d’aquest servei és desenvolupar un model turístic sostenible i facilitar la mobilitat als habitants.
La línia ferroviària Lleida - la Pobla de Segur té una història completa. Actualment connecta alguns municipis situats a l'Alt Pirineu, entre Lleida i la Pobla de Segur. Un cop ha arribat a la Pobla de Segur, el tren ha passat per 41 túnels i 31 ponts.
El tren amb parades a la demanda millora la flexibilitat i l’eficiència del servei, per accedir a les zones rurals amb interès turístic i completar l’última milla mitjançant un mode de transport alternatiu diferent al cotxe privat. Hi ha campanyes molt importants per promoure el servei, com per exemple "Lo tren de tots".
Les principals característiques són:
- Ruta fixa i horari regular amb parades sota demanda entre parades fixes.
- Connexió amb el tren d’alta velocitat entre Barcelona i Madrid.
- Horari basat en la demanda de transport real, sense serveis en moments de menys demanda o quan les rutes estan cobertes per autobusos.
- Coordinació amb les altres formes de transport públic (connexió entre tren i autobusos).
- Control de qualitat constant mesurat diàriament.
- El personal ferroviari està format per realitzar múltiples funcions, cosa que optimitza la feina i minimitza la mà d’obra (bon exemple per a altres regions)
- Ajustaments especials dels sofàs i plataformes per a persones amb discapacitat i per a ciclistes.
La línia ferroviària és utilitzada constantment per habitants i turistes, el nombre de passatgers de gener a setembre de 2017 va ser de 156.251. El nombre de passatgers del mateix període durant el 2018 va augmentar prop del 3,1% fins als 161.159 passatgers, això significa 4.908 passatgers més en trens (locomotores panoràmiques o clàssiques). Els motius de l’augment són la millora de la infraestructura i la implementació progressiva dels nous trens, cosa que fa que el servei sigui molt més interessant i eficaç.
Atès l’èxit de la iniciativa, han calgut algunes inversions com ara la compra per part de la Generalitat nous trens i l’adaptació en l’àmbit d’accessibilitat d’algunes estacions.
La iniciativa té molt potencial per ser transferia a altres regions, ja que:
- Aporta accessibilitat a les zones menys comunicades (pobles petits, punt d’interès).
- És una solució "feta a mida": les necessitats dels usuaris ha d’estar molt ben examinades i diagnosticades amb un enfocament rendible adequat.
- Facilita les cadenes de transport intermodals (per exemple, canvis d’autobús a tren).
- Proporciona un alt nivell de servei amb força de treball relativament baixa (personal format per exercir múltiples funcions).
- Aplica un enfocament holístic amb objectius i objectius ben definits per millorar FGC a molts nivells (millora de les estacions, sistemes de venda i validació nous, campanya de màrqueting, paquets turístics associats, pla de renovacions d’edificis històrics, etc.).
Autoras
Redactat per: Cristina Pou i Marga Torre
Per saber-ne més: Cristina Pou
