Ciutat sense cuina: el Waldorf Astoria, apartaments amb serveis domèstics col·lectius a Nova York, 1871-1929.

La Sra. Anna Puigjaner va presentar a finals de 2014 la tesi doctoral “Ciutat sense Cuina : Walrdorf Astoria”. La investigació es centrà en estudi de l’hotel Waldorf Astoria de Nova York, construint a partir d'aquest cas paradigmàtic una història de les noves tipologies d'habitatges amb serveis domèstics col·lectius que van aparèixer a Nova York en el canvi del segle XIX al XX.

• Quatre escenes i quatre capítols
• Escena 1: viure à la carte. La desaparició de la cuina
• Escena 2: la domesticació de la esfera urbana
• Escena 3: de la kitchenette a la cuina mínima. Dispositius per al aprofitament l'espai, eficiència i enginyeria domèstica
• Escena 4: Polítiques de la cuina. els feliços anys vint
• Nota
• Redactat de la notícia i més informació

Quatre escenes i quatre capítols

L’hotel Waldorf Astoria, a més de les habitacions pròpies d'un hotel, contenia un conjunt d'habitatges independents que utilitzaven, però, els seus serveis domèstics de manera col·lectiva. Actualment, en un entorn de societat canviant, per a l’habitatge són cada cop més importants els serveis que pot oferir tant l’edifici com la ciutat, fet que fa, que aquesta investigació estigui en la línia de les necessitats actuals de trobar noves tipologies d’edificació. Tant l'habitatge com d'altres tipologies edificatòries, s'entenen actualment com a consumidores de serveis (domèstics i urbans), i no només com a espais físics. Les noves tipologies edificatòries hauran de ser funcionals i adaptatives a les necessitats que imposa a la societat líquida.

Aquest modus vivendi, que mitjançant els serveis hotelers permetia una vida à la carte'', era comú a la ciutat de Nova York del canvi de segle. El Waldorf Astoria en formava part, quan es va construir, d'un extens conjunt d'edificis que s'organitzaven de forma similar i per això pot ser entès com un paradigma d'aquesta tipologia experimental fugaç.

La tesi doctoral està dividida en quatre escenes i quatre capítols. Encara que el text està organitzat cronològicament i té una lectura lineal coherent, cadascun dels capítols i escenes tenen un caràcter individual i funcionen com micro històries independents.

Les escenes remeten sempre a històries escrites o visuals sobre l'hotel Waldorf Astoria i actuen com a introducció i acompanyants de cada un dels capítols que els segueix. L'hotel apareix en el gruix de la tesi com un cas paradigmàtic que dóna peu a cadascuna de les parts que componen la investigació, i funciona com mcguffin que cohesiona el conjunt i permet una lectura transversal.

Hotel Waldorf Astoria. (The Hotel Waldorf-Astoria, New York, N.Y., American Architect and Building News, 27 agosto 1898, v. 61, pl.1183).

Escena 1: viure à la carte. La desaparició de la cuina

  El primer capítol abasta la primera època de la tipologia, des dels seus orígens fins a la primera Guerra Mundial, i posa especial èmfasi en el context històric per entendre els motius que van incidir a eliminar les cuines dels habitatges i centralitzar els serveis domèstics.

Escena 2: la domesticació de la esfera urbana

  El segon capítol mostra una sèrie de projectes que van intentar traslladar aquests primers experiments d'habitatges sense cuina a l'àmbit urbà, projectant ciutats de nova planta organitzades al voltant de la col·lectivització dels serveis domèstics.

   

Projectes d'habitatges Imatge 1. The next thing to be done. (The Credit Foncier of Sinaloa, 22 octubre 1893).Imatge 2. Planol de Pacific City, Topolobampo. (Hayden, D. The grand domesticrevolution. Cambridge, Massachusetts y Londres: MIT Press, 1981, p. 107). Imatge 3 i 4. Illa formada per habitatges unifamiliars i Residència hotel,, Pacific City, Topolobampo.(Owen, AK Integral Co-operation, its practical application. Nova York: John W. Lovell Company, 1885).

 

Escena 3: de la kitchenette a la cuina mínima. Dispositius per al aprofitament l'espai, eficiència i enginyeria domèstica

  El tercer capítol descriu l'aparició en aquesta tipologia d'apartaments d'unes cuines de reduïdes dimensions, originalment vinculades a la cuina central, que van influenciar en la definició de les modernes cuines mínimes europees, entre elles la cuina de Frankfurt.

La idea del mínim i essencial es traduïa també sobre la pròpia composició de la kitchenette. Generalment la kitchenette consistia o s'albergava en una habitació de dimensions reduïdes, més gran que un armari i menor que una cuina estàndard, en la qual es disposava de tota mena d'artefactes de dimensions reduïdes per cuinar. Tot simple i compacte.

Aquesta creixent necessitat d'ocupar el mínim possible, i l'interès de multiplicar les funcions d'un mateix objecte, no era exclusiu de l'àmbit de la cuina. Invents de mobles convertibles que diversificaven el seu ús, com el llit taula o al sofà llit, van proliferar durant el segle XIX, però no va ser fins a principis del segle XX quan aquests van ser àmpliament comercialitzats i van tenir una incidència real en l'àmbit domèstic.

 

    Imatge1. Mostra de l'afectació de la llei en la terminologia és l'ús del terme closet per designar el lloc de les kitchenettes. Els plànols corresponen a l'edifici Winthrop de Nova York. (Col·lecció George B. Corsa, New York Historical Society). Imatge 2. Les kitchenettes en els apartaments del Schuyler Arms de Nova York es distribuïen en un racó de la sala d'estar on es disposava una taula, l'espai quedava totalment obert a la sala d'estar, 1909. (Avery Drawing and Archives. Columbia University). Imatge 3 i 4. Kitchenette ocultable en una còmoda i altre d'improvisada en un armari.

   

Escena 4: Polítiques de la cuina. els feliços anys vint

  I finalment el quart capítol se centra en el període dels anys vint, i descriu com durant aquesta època d'esplendor de la tipologia es construeix paral·lelament un constructe polític i legislatiu que acaba, juntament amb el crac econòmic del 29, condicionant el seu declivi durant els anys trenta.

Història de l’hotel Waldorf Astoria

L'antic hotel Waldorf Astoria va tancar les seves portes en 1928 i va ser enderrocat l'any següent per deixar espai al futur Empire State Building.

“1 d'octubre de 1931, el nou hotel Waldorf Astoria va obrir les seves portes en una parcel·la situada sobre les vies de Grand Central Station, entre els carrers 49 i 50 i les avingudes Park i Lexington. El nou edifici diferia notablement del seu predecessor tant en fisonomia com en programa, unes diferències deutores de l'evolució i la tecnificació de la vida en els hotels i els Aparment hotels. Mentre que en el primer no existia una clara distinció entre aquelles habitacions que albergaven viatgers i aquelles on es albergaven els residents, en la nova estructura es disposaven a les  torres luxosos apartaments que incloïen tot tipus estances i habitacions de servei -fins i tot kitchenettes-.”

El nou Waldorf-Astoria va disposar el seu  modern perfil d'acord amb  dos volums de 22 pisos limitaven un volum central de 42 pisos i, a manera de coronació de la torre, dos pinacles remataven l'edifici. L'hotel albergava fins a 2.000 habitacions a les plantes inferiors i grans apartaments a les torres, organitzant per tipologies residencials i diferenciant així entre l'hotel i l'apartment hotel, malgrat que tots dos utilitzaven les mateixes instal·lacions i es van projectar perquè funcionessin de manera independentment. L'edifici disposava per a l'ús de tots els seus residents, fossin temporals o permanents, de guarderies, restaurants, salons de ball, teatres, sales d'exposicions i fins i tot d'una estació de tren amb accés directe a les habitacions, i contenia en el seu interior pràcticament l'activitat de tota una ciutat. Era tal com ho  definia un enregistrament d'època, tota una ciutat dins de la ciutat.

Després del crack econòmic del 1929, durant els anys posteriors es van inaugurar 26 hotels, entre ells el Essex i el Waldorf Astoria. El Essex House va trigar dos anys a inaugurar-se, enmig de la seva construcció en 1930 la constructora va suspendre pagaments i la propietat va haver de vendre. La situació econòmica va portar a múltiples interrupcions del procés de construcció. Així mateix es va aprovar una nova llei del New York City Health Department que prohibia la cocció d'aliments sota el nivell de carrer, per la qual cosa el projecte va tenir que ser reorganitzat i, poc després de la inauguració l'edifici, la companyia que havia adquirit la propietat en 1930 va entrar en fallida.

Finalment The Reconstruction Finance Corporation, associació governamental creada després del crac de Wall Street per poder donar crèdit a bancs i altres causes, va comprar la propietat.

A meitat dels anys 30, quan més de 12 milions de persones no tenien feina i més del 80% dels hotels dels Estats Units van entrar en fallida, els pocs apartment hotels que havien sobreviscut al desastre van aconseguir aguantar gràcies als seus residents permanents i, en bona mesura, gràcies a l'ocupació temporal derivada d'alguns grans esdeveniments que van generar nombroses visites a la ciutat, com la National Convention of the American Legion i New York World 's Fair.

No obstant això, quedava ja molt lluny l'esplendor d'una tipologia en la qual, per una època, l'esfera domèstica i la urbana van formar un tot indissoluble, materialitzant, paradoxalment, alguns dels postulats de les ideologies més radicals en el nucli mateix del capital.

     

    Imatge 1. Hotel Waldorf. (The Hotel Waldorf, Fifth Avenue, New York, N.Y., American Architect and Building News, 14 octubre 1893 Oct. 14, v. 42, pl.929). Imatge 2. Ampliació de l’Hotel Waldorf Astoria. (The Hotel Waldorf-Astoria, New York, N.Y., American Architect and Building News, 27 agosto 1898, v. 61, pl.1183). Imatge 3. Plantes hotel Waldorf Astoria. (The new Astoria Hotel, Architecture and Building, 5 febrero 1898, v.28, pp.52-53). Imatge 4. Secció hotel Waldorf Astoria. (Crowninshield, F., The unofficial palace of New York: a tribute to the Waldorf-Astoria, Nueva York, 1939).

Nota

  L'absència de la cuina fa que l'habitatge sigui dependent d'un sistema urbà que va més enllà dels seus límits i elimina el treball a la llar incitant a la professionalització de les tasques domèstiques. Una vinculació tant urbana com social que pressuposa el col·lectiu i que per això ha estat una forma de construcció política utilitzada de forma ambivalent tant per sistemes capitalistes com comunistes. La formalització de la cuina i la seva vinculació amb la llar és una arma política, la seva negació és una situació límit que permet visualitzar aquesta condició.

http://tdx.cat/handle/10803/279387

Cubicles per al lliurament a domicili de menjar i diversos. (Standarized interior woodwork. West Warwick, East Greenwich, Rodhe Island: Champlin Lumber Company, Inc., 1933, p.71.) 253)

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Anna Puigjaner i Argeme Pérez i Sánchez

Per saber-ne més:Anna Puigjaner