El passat mes d’octubre es va celebrar a Barcelona el congrés internacional World Sustainable Building 2014 (WSB14), l’esdeveniment global més important del sector de l’edificació sostenible. L’objectiu general del congrés era la promoció del coneixement compartit entre els actors protagonistes de l’edificació sostenible, com a mitjà per fer avançar el màxim possible aquesta manera d’entendre i gestionar l’edificació. Per a aquest esdeveniment van ser convocats professionals i organitzacions, investigadors, arquitectes, enginyers i activitats relacionades, empreses de materials i instal·lacions, tercer sector, responsables públics i usuaris. També es va habilitar dins del mateix palau un espai d’exposició per donar a conèixer els avenços i aportacions d’interès.

     

Els nous valors de decisió, criteris tècnics i adaptabilitat a “l’estat vital de les persones”. Antropologia de l’habitatge.

  Dins del marc del WSB14, el Departament de Territori i Sostenibilitat va organitzar la Jornada IEcat2 | Innovació en l’edificació a Catalunya. Configuració de la demanda d’habitatge en un context postcrisi.

IEcat 2 va tenir com a marc de referència la IEcat 1, celebrada el passat 31 d’octubre de 2013 a la Pedrera. Recordem que en aquella ocasió el programa es va estructurar en dues sessions, la primera de les quals va tractar solucions emergents d’eficiència energètica i la segona el concepte de cicle vital de l’edifici, i com a conclusió destacada hi va haver el debat generat per explicar els habitatges des de noves perspectives, per fer-los mes adaptatius a les noves maneres de viure, incorporant l’entorn com un factor determinant més.

  Anant una mica més enllà, la jornada IEcat2 va prendre en consideració diversos fenòmens socials: per exemple, en les darreres dècades les tipologies de família han canviat i s’han multiplicat; la tendència actual és el decreixement de les famílies nombroses i l’augment d’unitats familiars més petites, amb un increment del nombre de persones que viuen soles; hi ha, a més, un envelliment progressiu de la població. Tots aquests canvis demogràfics, socials i econòmics requereixen una transformació de plantejaments a l’hora d’abordar la configuració dels edificis i del seu entorn perquè satisfacin les noves necessitats de les persones que hi han de viure.

  A la sessió s’ha aprofundit en les relacions entre l’espai físic i les persones, tot integrant la sostenibilitat com a força motriu del bon disseny dels edificis i les ciutats.

 

Introducció a la sessió

La sessió es va desenvolupar en dues parts: a la primera, el moderador, Xavier Baulies, del Departament de Territori i Sostenibilitat, va fer la presentació de l’acte posant de manifest els diferents factors que poden intervenir en el valor i l’adaptabilitat de l’habitatge, i seguidament va donar pas als ponents. A la segona part, hi va haver una taula de debat amb la participació del públic assistent.

  A la introducció de la sessió el Xavier Baulies va explicar que des del començament de la crisi fins ara, el concepte de “valor de l'habitatge” ha anat canviant: de considerar l’habitatge un “valor sòlid” per a tota la vida s’ha passat a considerar-lo un espai adaptable, en funció de les necessitats, amb un valor, doncs, més “líquid”. Per a les generacions futures l’esforç per adquirir un habitatge serà diferent del de les generacions actuals, com a conseqüència de la crisi financera, demogràfica, social i ètica. Aquesta situació s’ha disparat, entre altres factors, per un ús pervertit de l’habitatge com a valor sòlid.

  Aquesta hipòtesi va ser incorporada pel Xavier Baulies al debat per intentar predir quina serà la naturalesa dels nous patrons de la demanda de l’habitatge en un escenari postcrisi. En el desenvolupament de la sessió, i per completar aquesta hipòtesi, també es van posar sobre la taula diversos aspectes com:

  • Nous valors que cal tenir en compte en un context postcrisi. Antropologia i dimensió social del canvi de valor de l’habitatge i dels principals patrons de comportament humà.
  • Partint de les noves formes de convivència i dels estats vitals individuals i familiars, com s’adapten les polítiques i l’oferta d’habitatges a la demanda? És millor rehabilitar, o construir de nou basant-se en les tipologies vitals? Es poden fer habitatges amb una tipologia que els faci adaptables a les diferents situacions personals i al llarg de tota la vida?
  • Influència del context de ciutat (economia del coneixement) en el valor de l’habitatge. Com es poden posar les solucions sostenibles a l’abast de tothom? Com es poden fer arribar a un ampli espectre de la societat?

Presentacions

La primera presentació va anar a càrrec de Carles Donat, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va explicar la multiplicitat de factors que influeixen en la demanda de l’habitatge, entre els quals destaquen els financers, l’evolució econòmica i els seus efectes en el mercat laboral, les polítiques públiques, tant les estimuladores de la demanda específica d’habitatge (tipus fiscals) com les de caràcter retributiu, i, per últim, el factor demogràfic.

  Precisament aquest és de vegades, segons Carles Donat, el menys considerat, però exerceix una influència notable en la demanda, per diferents causes: l’evolució de l’estructura per edats (el nombre de persones tant en edat d’emancipació com en edats adultes, que és on es produeixen el major nombre de canvis d’habitatge); l’efecte de la immigració en la demanda d’habitatge; i els canvis en les formes de convivència, on es combinen dues tendències: d’una banda, la transició demogràfica, on el descens de la fecunditat, el retard en l’edat de matrimoni i altres factors han produït canvis en les configuracions de les llars en edat joves-adultes i adultes, i per tant en les unitats de convivència; i de l’altra, l’allargament de l’esperança de vida i l’autonomia.

  Els canvis han afectat la demanda, des del punt de vista qualitatiu, en l’increment de les llars unipersonals ocupades per joves, però sobretot de les ocupades per gent gran, amb una reducció del pes de llars on viuen parelles i un increment de les monoparentals. Des del punt de vista quantitatiu, s’ha donat un augment de la demanda d’habitatges cada cop més petits.

  Carles Donat va concloure dient que aquests canvis, que havien tingut lloc amb anterioritat en altres països occidentals i que a Catalunya (i altres països del sud) s’hi han produït amb retard, ho han fet amb molta intensitat; i que, per tant, el principal motor de la demanda d’habitatge serà el canvi en les formes de convivència.

  Mercedes Vidal, de BCN Ecologia, va fer la presentació de l’habitatge en el context de la ciutat, i tenint en compte com influeix l’economia del coneixement en el valor d’aquest. La complexitat és molt elevada en la major part del teixit de la ciutat mediterrània, caracteritzada per la misticitat d’usos i de funcions, i per un accés sense restriccions al conjunt de la ciutat, ja que bona part dels edificis que conformen l’entorn acull diversos usos i, per extensió, cada barri disposa de tot. Aquests factors fan l’urbs mediterrània més flexible, adaptable i resilient als canvis que es puguin produir.

Des del punt de vista sistèmic, Mercedes Vidal va proposar una planificació sostenible a l’abast de tothom, i va remarcar la necessitat que es facin polítiques urbanístiques amb intervenció pública per evitar el trencament del teixit social i garantir el dret a l’habitatge assequible per a tots els sectors de la societat en condicions competitives de qualitat.

  Anna Puigjaner, de la Universitat Politècnica de Catalunya, va començar la presentació parlant de la seva tesi doctoral, centrada en l’estudi de l’hotel Waldorf Astoria de Nova York, i a partir d’aquest cas paradigmàtic, aparegut a cavall dels segles xix i xx, construeix una història de les noves tipologies d’habitatges amb serveis domèstics: actualment, en un entorn de societat canviant, per a l’habitatge són cada cop més importants els serveis que la ciutat pot oferir. La llar s’entén ara com una consumidora de serveis (urbans i domèstics), més que no pas com un simple espai físic –que, en tot cas, haurà de ser funcional i adaptat a les noves necessitats que imposa la societat líquida.

  Jordi Bosch, de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, va tancar les presentacions de la taula parlant dels impactes de la crisi actual: a més de provocar directament la caiguda de la demanda de l’habitatge, ha fet augmentar l’exclusió social i la taxa de pobresa, ha posat en perill la cohesió i ha fet créixer el nombre de desallotjaments. Paradoxalment, l’habitatge es percep com a origen, i conseqüència, de la crisi econòmica i social.

Segons Jordi Bosch, la major part de les respostes que han donat els governs a la greu situació han anat en la línia de recuperar el mercat immobiliari, prioritzant la recuperació econòmica enfront la social. Cal corregir aquestes dinàmiques, i algunes de les eines proposades per Jordi Bosch per fer-ho són l’augment de l’eficiència del mercat de l’habitatge (amb propostes com la reducció de l’estoc d’habitatge buit, els canvis en el sistema de tributació o els programes de mediació entre propietaris o llogaters); la promoció de règims de tinença alternatius; el desenvolupament de polítiques d’habitatge que el facin més assequible; o la implantació de sistemes de prestacions que serveixin de xarxa de seguretat per a llars en risc de desallotjament o d’execució hipotecària.

Jordi Bosch també va proposar en la seva intervenció l’actuació preventiva de control i supervisió activa del sistema bancari. I va advocar per iniciatives recolzades financerament i econòmicament pel sector públic: en aquesta línia s’inscriuen les mesures de millora de l’accessibilitat, l’eficiència energètica i les instal·lacions del parc d’habitatge existent a Catalunya mitjançant les quals el Govern de la Generalitat, a  més, ha iniciat el procés d’impuls de l’economia.

Conclusions

Com a conclusions sorgides del desenvolupament de la jornada, Xavier Baulies va destacar quatre idees:

  • Cal considerar l’habitatge un servei des d’una nova perspectiva de la ciutat.
  • La societat líquida és més dependent del context urbà.
  • A partir d’un model basat en la propietat de l’habitatge, cal passar al model basat en el lloguer (d’habitar espai a llogar serveis: accessibilitat als serveis, transport públic, entorn saludable...).
  • Les polítiques d’habitatge han de tenir en compte la prioritat d’accés universal a solucions sostenibles.

 

Logos

Logo IEcat

Logo IEcat


wsb14

WSB14

Redactat de la notícia i més informació

Redactat per: Argeme Pérez i Sánchez

Per saber-ne més: Argeme Pérez i Sánchez


Back to Top

Informació del document

Publicat a 23/12/14
Acceptat a 23/12/14
Presentat el 23/12/14

Volum Notícies, 2014
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Edificació

Sostenibilitat

Localització

Puntuació document

0

Visites 85
Recomanacions 0

Compartiu aquest document