El passat 18 de juny es va presentar a la Cambra de Comerç de Barcelona la sessió pràctica de Millora de l’Eficiència Energètica d’Edificis d’Oficines: Estalvis de gran impacte sense necessitat d’inversió, amb la col·laboració de l’Estratègia Catalana per a la Renovació Energètica d’Edificis (ECREE), l’Institut Català d’Energia (ICAEN), l’Agència per a la competitivitat de l’empresa (ACCIÓ) i el projecte europeo MARIE.
- Organitzadors
- Estalvis de gran impacte sense necessitat d’inversió
- Redactat de la notícia i més informació
Organitzadors
Estalvis de gran impacte sense necessitat d’inversió
A la Unió Europea (UE), el sector de l’edificació representa el 40% del consum energètic. La reducció del consum d’energia en aquest àmbit constitueix, per tant, una prioritat per a la Comissió Europea, que és reflecteix a la Directiva 2012/27/UE. A Espanya, aquesta directiva es transposa en el nou marc del nou Reial Decret que destaca la creació de la figura de l’Auditor Energètic i la obligació a les empreses de més de 250 treballadors de portar a terme auditories energètiques cada 4 anys, la primera de les quals abans del 5 de desembre de 2015.
En concret a Catalunya, s’està duent a terme aquesta tasca amb l’Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis (ECREE) que coordina les accions que s’estan impulsant per aconseguir els objectius europeus.
En el marc de la renovació energètica d’edificis existents, la tipologia d’edificis d’oficines presenta oportunitats immediates d’estalvi energètic i econòmic. A la jornada es van presentar amb detall alguns casos reals així com els estalvis aconseguits.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha coordinat el desenvolupament d’un protocol de gestió energètica per edificis d’oficines que en aquests moments s’està aplicant a 12 edificis concrets de 9 entitats públiques i privades. El seu objectiu és aconseguir estalvis rellevants sense necessitat d’inversió. Es tracta, doncs, d’utilitzar adequadament l’envolupant de l’edifici, les seves instal·lacions, i orientar als usuaris per tal de millorar l’impacte de les seves activitats en el consum de l’edifici i reduir així la factura energètica de l’empresa.
A la sessió pràctica es va mostrar com, amb un procés pragmàtic de gestió d’ús, es poden aconseguir estalvis energètics de gran impacte en els edificis sense necessitat d’inversió, i dins el marc normatiu que ara s’està desenvolupant al respecte.
La primera presentació va anar a càrrec del sr. Lluís Comerón, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, que va exposar l’escenari sobre el qual s’ha d’actuar per tal que els nivells d’emissió de CO2 assoleixin uns objectius de reducció més ambiciosos però alhora útils a escala global. També va parlar que l’eficiència energètica suposa tant un estalvi energètic com econòmic i que és a través del’aprenentatge organitzacional que es pot generar coneixement i instruments per millorar tant la competitivitat com garantir la sostenibilitat dels nostres edificis.
La següent intervenció va ser compartida entre el sr. Xavier Martí, Responsable de projectes europeus de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana del Departament de Territori i Sostenibilitat, i el sr. Juanjo Escobar, cap de la Divisió de Gestió Energètica de l’ICAEN, que van parlar del marc normatiu europeu, i des de Catalunya, com s’està treballant en la Estratègia Catalana de Renovació Energètica d’Edificis.
El sr. Rudi Schulz, del Departament de Territori i Sostenibilitat, va presentar com a cas d’èxit l’edifici de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, de l’avinguda Diagonal, i com amb l’avaluació i anàlisi de les característiques estructurals de l’edifici i de la climatització s’han aconseguit estalvis sense inversió, només amb la correcció de les temperatures de consigna, i amb protocols d’ús d’enceses i apagades de les instal·lacions energètiques.
Un altre cas d’èxit va ser l’edifici City22@, de Jones Lang Lasalle, presentat a la sessió pel sr. Oriol Morell, del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). Aquest edifici és un edifici terciari amb ús d'oficina i amb sistema de subministrament energètic de connexió a xarxa de fred i calor, Districlima. En aquest cas, la gestió energètica es va fer amb una empresa de serveis energètics (ESE), amb un plantejament de contracte basat en la realització d’estudis tècnics que estableixen potencial d’estalvi, propostes de millora i viabilitat tècnic-econòmica i de consums de referència. Del diagnòstic energètic de l’edifici es van plantejar un seguit de mesures per tal de millorar el consum energètic: Substitució d’elements defectuosos, ampliació del sistema de control energètic i gestió d’horaris i temperatures. L’estalvi energètic aconseguit després de l’aplicació d’aquestes mesures en kWh va ser del 21% i l’estalvi en emissions de 423 tones de CO2t.
La presentació del Protocol MARIE d’Eficiència Energètica en l’ús d’Edificis d’Oficines, va ser a càrrec de l’Escola Sert (COAC), representada per la seva directora, la sra. Mònica Bonafonte, i el sr. Fabián López, doctor arquitecte, consultor ambiental i docent. Aquest protocol està dissenyat com a eina de suport per a la figura del Gestor Energètic, professional clau per liderar i activar processos de renovació energètica. Aquest document el podeu consultar en aquest enllaç.
A la darrera intervenció es va presentar el Protocol en Acció amb el cas real de l’Edifici el Gra, de l’ajuntament de Granollers, pels ponents Jordi Monfort Camprubí i Josep Lax González, ambdós gestors energètics. El treball ha consistit en fer la diagnosi amb l’anàlisi de les diferents dades de facturació energètica, de les especificacions tècniques de l’edifici i les seves instal·lacions, i l’estudi de paràmetres d’ús. Un ús complex donat que és un edifici amb un programa molt divers (oficines, activitats temporals…) Un cop obtinguda la informació, s’ha extret el balanç energètic i s’han decidit les actuacions més adients per tal de reduir la despesa mitjançant la gestió de les instal·lacions, l’adequació de la facturació, la correcció de les disfuncions de programa de l’edifici i la incidència sobre el comportament dels usuaris, arribant a estalvis del 20% aproximadament.
D’entre els beneficis addicionals de l’estalvi energètic i econòmic es troben: la millora de la qualitat de l’entorn laboral i la productivitat, la contribució a la consciència mediambiental dins el marc de la Responsabilitat Social Corporativa de la empresa i la millora de la seva imatge corporativa.
Redactat de la notícia i més informació
Redactat per: Argeme Pérez Sánchez
