El 10 de març de 2014 el secretari d’Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala; el secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Josep Enric Llebot; i la directora de l’Institut Català d'Energia (ICAEN), Maite Masià, van presentar en roda de premsa l’Estratègia catalana per a la renovació energètica d’edificis, aprovada per acord de Govern el dia 25 de febrer.
- Definició de l'Estratègia
- Objectius i actuacions concretes de l'Estratègia
- Presentació de l’Estratègia a París i Trieste
- Redactat de la notícia i més informació
Contents
Definició de l'Estratègia
Carles Sala i Josep Enric Llebot van explicar que el pla preveu crear o reciclar catorze mil llocs de treball en el sector de la construcció i desemborsar 1.400 milions d'euros –de fons públics i privats– en inversions productives. També pretén incentivar els propietaris de l’1,2 milions d’edificis residencials o terciaris que hi ha a Catalunya per tal que en millorin el comportament energètic, impulsant-ne alhora l’estalvi econòmic i les condicions d’habitabilitat i confort.
Aquesta Estratègia és fruit del treball del Programa europeu MARIE, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i que marca el full de ruta per ajudar els territoris a complir les directives europees en matèria d'eficiència energètica per a l'any 2020.
A la presentació, l’Estratègia va ser definida com:
- Un document de consens públic i privat orientat a augmentar la independència i l’autosuficiència energètica dels edificis catalans.
- Una aposta decidida per la transparència i la verificació dels estalvis i resultats aconseguits.
- Una proposta atractiva per motivar i implicar les persones propietàries dels edificis.
- Un procés orientat a la qualitat i la innovació de productes i serveis.
- Un model organitzatiu pragmàtic i eficient.
- Una estratègia adreçada a l’acció immediata i efectiva a través de projectes amb impacte important.
Model de fàbrica de projectes de renovació energètica d’edificis amb els seus 4 motors
Objectius i actuacions concretes de l'Estratègia
Objectius i actuacions concretes de l'Estratègia
L'Estratègia té un objectiu triple: reactivar el sector de la construcció, conscienciar la ciutadania dels beneficis de la renovació energètica en diferents àmbits i aconseguir intervenir, mitjançant noves formes de gestió energètica o a través de la renovació integral, en almenys el 61% dels immobles.
Amb aquestes tres línies de treball es pretén assolir els estalvis següents: la reducció del 14,4% del consum estimat d’energia final del parc edificat residencial i terciari; la disminució del 22% de les emissions de CO2; i la rebaixa, d'un 21%, de la despesa econòmica del parc edificat, equivalent a 800 milions d'euros. Aquests estalvis donen compliment a les directives europees que marquen les fites que cal assolir en matèria d’eficiència energètica durant els propers sis anys.
Per tal de materialitzar aquesta Estratègia, es focalitzarà una primera intervenció en cent vint macroprojectes de renovació energètica, que generaran una inversió de 1.400 milions d'euros de fons públics i privats i permetran crear 14.000 llocs de treball associats. Alguns d’aquests projectes d’intervenció ja estan en marxa o s’iniciaran durant el 2014:
- Canvi de calderes de gasoil per calderes de gas al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Es tracta d’un projecte coordinat per l'ICAEN i finançat per una empresa de serveis energètics.
- Canvi de cent cinquanta calderes de gasoil d’edificis municipals de tot Catalunya per unes altres de biomassa. Un concurs triarà quins edificis es beneficiaran d’aquesta iniciativa del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que es finançarà amb inversions públiques.
- Millores en la gestió energètica d’edificis administratius i d’oficines de Catalunya: se n'està desenvolupant la prova pilot en sis edificis, un d’ells la seu del Departament de TES al carrer d'Aragó de Barcelona.
- També s’inclourà la reflexió sobre el tipus de materials idonis per millorar el comportament energètic dels edificis, o com trobar mecanismes de finançament que facilitin aquestes intervencions.
Cinc eixos d’acció
El Govern va aprovar, a més, el Pla d’acció de l’Estratègia catalana, que enumera els cinc eixos que hauran de guiar-ne la posada en pràctica. Els cinc àmbits d'actuació els van presentar la presidenta del Clúster d'Eficiència Energètica, Isabel Tejero; la directora del Col·legi Sert, del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Mònica Bonafonte; el director del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Denis Boglio; i el president de la World Sustainable Building 2014 Conference, Albert Cuchí.
El Pla d’acció preveu la creació d’un sistema d’informació amb les dades del parc edificat català, així com la posada en marxa de campanyes informatives per estimular la demanda de rehabilitació energètica, posant l’èmfasi en l’estalvi que permet. Igualment, es treballarà en l’entrada en el mercat de nous productes i serveis aplicables en processos de renovació energètica. Un dels apartats clau en la posada en marxa d’aquesta Estratègia serà la preparació de l’estructura financera i la recerca de recursos i acords de caràcter publicoprivat per realitzar el programa d’inversions 2014-2020.
L’acord de Govern també va donar també llum verda a la creació d’un comitè executiu per desenvolupar l’Estratègia catalana, així com d’una comissió interdepartamental per desenvolupar un Pla d’estalvi i eficiència energètica específica per als equipaments de la Generalitat.
Finalment, l’acord va ratificar la Declaració de Ljubljana, adoptada pels diferents projectes europeus estratègics en renovació energètica, que afecta vint-i-tres espais regionals mediterranis, en nou països, i per la qual el Govern es compromet a adoptar mesures de coordinació amb la resta de nivells de governança de l’Administració pública.
Moments de la presentació de l'acord.
Presentació de l’Estratègia a París i Trieste
El mes de febrer l’Estratègia ja havia estat presentada pel secretari d'Habitatge i Millora Urbana, Carles Sala, i el coordinador del projecte europeu MARIE a Catalunya, Xavier Martí, a París (França) i Trieste (Itàlia). L’objectiu de les converses que hi van tenir lloc era que les nou regions europees implicades en el projecte MARIE (de França i d'Itàlia, principalment) arribessin a un consens per aplicar la Directiva europea d’octubre de 2012 sobre l’eficiència energètica en els edificis públics i privats. L'acte va tenir lloc en el marc dels Rencontres Effinergie, una associació encapçalada pel president de la regió Roine-Alps, Jean-Jack Queyranne, el qual va dirigir la jornada de París, que va cloure la ministra francesa de l’Habitatge, Cécile Duflot. La ministra va felicitar Catalunya i va valorar especialment el treball fet al nostre país pel sector públic i pel privat per a l’elaboració de l’Estratègia catalana, una col·laboració nascuda en el marc de l’acord signat, primer, per vint-i-cinc entitats i institucions el maig de 2013 al Saló Construmat, i que, amb el pas del temps, ha sumat fins a més de seixanta entitats.
Presentació Estratègia a París
Redactat de la notícia i més informació
Redactat per: Argeme Pérez
Per saber-ne més: Ma. José Sarrias
