El passat 19 de juny es va celebrar la Jornada Tècnica sobre Restauració d’Espais on s’han dut a terme activitats extractives, presentada pel subdirector general d’Intervenció i Qualificació Ambiental, Sr. Pere Poblet i Tous, que va servir per donar a conèixer resultats dels projectes Life-ECOQUARRY (ecotecnologia medioambiental per a la restauració de pedreres calcàries) i RESTOFANGS (utilització de fangs de depuradora com a esmena orgànica en la rehabilitació de sòls). Com a novetat, es va presentar el protocol RESTOCAT (protocol per a l’avaluació de la restauració d’activitats extractives), dissenyat pel CREAF. El públic que va assistir a la Jornada era format essencialment per tècnics de l’Administració i per tècnics i directors facultatius d’activitats extractives.
Introducció
Presentació Life-ECOQUARRY
La primera presentació de la jornada va ser life-ECOQUARRY, estudi coordinat per la Universitat de Barcelona amb la col·laboració de diferents sectors, i que va presentar la senyora Montserrat Jorba.
L’objectiu principal del projecte és la implementació a escala real de les últimes novetats en restauració de pedreres, en una àmplia gamma de llocs representatius de les condicions mediterrànies. Aquestes zones restaurades poden mantenir-se sense canvis durant llargs períodes de temps, determinant estructures i composicions vegetals i globals molt diferents a les naturals afectades als processos extractius, de manera que es produeixen nous enfocaments de la planificació i la gestió de la restauració.
Els mètodes i els protocols es basen en projectes previs de R+D, considerant les innovacions en la qualitat ecològica de les intervencions, usant espècies vegetals autòctones i desenvolupant processos de control de qualitat estandarditzats per obtenir una millora en la qualitat dels projectes de restauració i beneficis a l'àmbit mediambiental, així com un ús racional i mínim dels regs i un increment en la fixació de carboni.
Les experiències pilot pretenen transferir directament els procediments a grans i petites empreses en el sector extractiu, a més dels responsables del seguiment de la restauració de les pedreres.
RESTOFANGS
Seguidament es va presentar RESTOFANGS, en Josep Maria Alcañiz i l’Oriol Ortiz, investigadors del CREAF i autors del manual Utilització de fangs de depuradora en restauració, van fer una presentació del resultats més significatius dels 20 anys d’estudis sobre les possibilitats i les limitacions de l’ús de fangs de depuradores en la restauració de pedreres.
L’ús dels fangs permet el desenvolupament ràpid d’una coberta herbàcia densa que, junt amb les millores que genera en les propietats físiques del sòl, contribueix de manera molt significativa a protegir el sòl de l’erosió. Així mateix, els fangs, en les dosis que recomana el manual d’ús elaborat pel CREAF, contribueixen al segrest estable de C en el sòl, tal com demostren els increments de C orgànic en sòls esmenats amb fangs fa més de 15 anys. Els fangs, a més, provoquen un creixement molt remarcable dels arbres adobats, així com un gran increment de l’eficàcia reproductiva del pi blanc (edat reproductiva menor, amb més producció de pinyes, i portadores de més pinyons). Aquest fet redueix el risc que les noves plantacions siguin afectades per pertorbacions abans d’haver format el banc de llavors de la capçada.
- Correctament aplicats, els fangs EDAR poden ser utilitzats en la rehabilitació d’activitats extractives.
- L’ús de fangs EDAR és especialment indicat quan no es disposa de sòls de bona qualitat i les terres disponibles o els materials de rebuig són molt deficients.
- Els fangs milloren la resistència dels substrats als processos erosius i acceleren el recobriment vegetal herbaci, per tant, són molt indicats quan la prioritat és combatre l’erosió.
- Els fangs milloren el segrest de carboni orgànic al sòl restaurat (quantitat i qualitat)
- La densa cobertura herbàcia que es forma a les zones adobades pot retardar l’entrada de plantes arbustives autòctones, si bé s’accelera el creixement i eficàcia reproductiva dels pins quan ja estan arrelats.
RESTOCAT
RESTOCAT ha estat promogut per l’Àrea d’Avaluació i Restauració d’Activitats Extractives de la Direcció General de Qualitat Ambiental i elaborat per Vicenç Carabassa, Oriol Ortiz i Josep Maria Alcañiz, investigadors del CREAF, que van fer públic el protocol d’autoavaluació dels treballs de restauració en activitats extractives (RESTOCAT).
Aquest protocol, RESTOCAT, és una eina de referència dirigida a professionals vinculats a la restauració d’espais afectats per la mineria. Facilita una avaluació correcta dels treballs de restauració mitjançant indicadors senzills i fàcilment mesurables, que permeten realitzar el seguiment i l’avaluació continuada del procés rehabilitador, especialment quan el programa de restauració s’ha dissenyat des d’una perspectiva ecològica.
Segons els autors, ha estat dissenyat principalment perquè sigui aplicat un cop han acabat els treballs de restauració i en la fase final del període de garantia, abans del retorn de les fiances. No obstant això, com que està estructurat en blocs temàtics, permet que sigui utilitzat en diferents fases del procés de restauració. Per tant, a part d’avaluar el resultat final de la restauració, el protocol pot servir com a eina de control de qualitat de les diferents etapes del procés, per avaluar les actuacions parcials realitzades o valorar la conveniència d’establir mesures correctores addicionals. Així doncs, aquest Protocol facilita en els aspectes tècnics i econòmics l’obligació de la restauració i és una oportunitat perquè les empreses extractives puguin assumir el control d’aquest procés. A més, fomenta la integració de les restauracions al medi natural des d’una perspectiva ecològica, donant valor als serveis ambientals que ens proporcionen els sistemes naturals restaurats.
Els autors varen insistir als tècnics presents a la jornada que aquest protocol pretén, entre altres, fer transparents els criteris d’avaluació dels treballs de restauració, implicar els tècnics i facultatius de mines en el procés, i sistematitzar la recollida i maneig de la informació necessària per a l’avaluació. El document final és el resultat de tres anys de feina que ha implicat un ampli panell d’experts format per personal de l’àmbit acadèmic, de l’àmbit relacionat amb les activitats mateixes (tècnics i directors facultatius de mines), i personal de l’Administració, que ha permès establir amb un ampli consens una sèrie d’indicadors, així com uns patrons d’interpretació. El protocol resulta integrable amb procediments de certificació ambiental per part de les empreses (EMAS, ISO14000), i durant un any el CREAF ofereix assessorament gratuït a les empreses que el vulguin implementar.
Autors
Redactat per: Argeme Pérez
Per saber-ne més : CREAF
