DGIM: Guia de recomanacions a ens locals per a la implantació de vies ciclistes urbanes
La guia es va presentar a la sessió en línia Bicicleta, transformació urbana i COVID-19, a què van assistir un centenar de persones i que va permetre compartir diverses experiències europees per a facilitar l’ús de la bicicleta. La sessió va tenir lloc el 5 de juny del 2020.
Aquesta guia s’emmarca també en el treball que la Generalitat està duent a terme per a facilitar l’ús de la bicicleta en els últims anys, afavorir una millor qualitat de l’aire i lluitar contra el canvi climàtic. Així, el novembre passat, el Govern va aprovar l’Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025, un full de ruta a desplegar amb accions i mesures que comptin amb la implicació dels ens locals. La guia conté recomanacions adreçades especialment a ens locals per a la implantació de vies ciclistes urbanes.
En el marc de la sessió en línia, el secretari d’Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, ha posat de relleu el repte de potenciar la bicicleta i fer-la cada cop un mitjà de transport més utilitzat. La voluntat tant de la sessió com de la guia de recomanacions és acompanyar i assessorar els ens locals i agents responsables de la gestió de la mobilitat de les ciutats sobre experiències i criteris de disseny i implantació de vies ciclistes urbanes, en aquest procés de nova normalitat i de transformació de les ciutats cap a una mobilitat més activa, segura i sostenible.
La sessió ha permès intercanviar diverses experiències europees de transformacions urbanes per a facilitar la mobilitat en bicicleta. I han participat com a ponents el co-CEO de la Federació Ciclista europea, Morten Kabell, Damien Garrigue, enginyer de la metròpolis de Nantes, i representants dels Ajuntaments Terrassa, Sant Boi de Llobregat, Vic i València, que han exposat les mesures que han aplicat als seus municipis.
Tant aquesta sessió en línia com la guia són fruit de la reunió extraordinària de la Mesa de la Bicicleta, via telemàtica, del 28 de maig passat, que va abordar la situació de la mobilitat en bicicleta arran de la pandèmia. Durant l’emergència sanitària arran de la COVID-19, les administracions han aplicat mesures extraordinàries pel que fa a la mobilitat i a l’ús i configuració de l’espai urbà que han comportat en molts casos, potenciar i accelerar les polítiques de foment de l’ús de la bicicleta. Ara, en un procés de desescalada i de postpandèmia, la bici esdevé un element clau per una mobilitat més saludable, segura i sostenible. D’aquí que el document de recomanacions que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat, porti per subtítol Mesures temporals amb voluntat de permanència.
El tactisme i l’oportunitat
La pandèmia pot ser ens dóna l’oportunitat de fer arribar exemples de solucions innovadores que s’apliquen en altres llocs per fer més ràpida la implantació de vies per la bici, inicialment amb caràcter provisional però amb voluntat de permanència. Les dues idees claus són: Prioritzar el vianant , la bicicleta i el transport públic a les ciutats i prioritzar actuacions de transformació en itineraris principals, amb una xarxa pedalable bàsica de la ciutat, que es pot configurar principalment amb dues tipologies d'intervenció
• Nous carrils bici, creant nous espais pedalables en la calçada, segregats del trànsit motoritzat, mitjançant la reconversió d'espais destinats a l'aparcament o a carrils de circulació de vehicle privat.
• Compartint calçada, pacificant un eix lineal existent per fomentar la cohabitació de la bicicleta amb el vehicle privat. La delimitació de superilles o Zones d'Atmosfera Protegia ajuda la pedalabilitat en condicions de confort d'aquestes zones i aquests itineraris.
Noves vies ciclistes
El criteri de disseny dels carrils bici és que s'han de disposar en calçada i preferentment protegits per elements com pilones o balises de senyalització.
L’espai confortable per a un carril bici d’un sentit és d'1,5 metres. Aquest espai, si està delimitat per elements de protecció o altres elements verticals alts, podria ampliar-se. Un carril bici de doble sentit precisa almenys de 2,5 metres perquè sigui un espai confortable.
Reduir carrils de circulació
Els carrils de circulació solen tenir una amplada de 2,5 metres a 3 metres i, per tant, reduint un carril de circulació es pot incorporar un carril bici unidireccional i fins i tot preveure una futura ampliació de la vorera.
La presència de carril bus en els laterals o d'una mitjana accessible pot conduir a solucions de disposar un carril bici protegit en el centre de la calçada per interferir menys amb el transport públic.
Destinar l’espai d’aparcament a carril bici
L'amplària d'un carril d'aparcament sol ser de 2 metres, superior a la d'un carril bici unidireccional, fet pel qual es podria incrementar en un futur l'espai de les voreres
Pacificació d’eixos lineals
Les bicicletes poden compartir la calçada amb el vehicle privat sempre que la velocitat i la intensitat de trànsit de la via no siguin gaire altes. Una solució doncs per permetre la configuració d’aquesta xarxa bàsica pedalable és aprofitar o transformar itineraris compartits amb el vehicle privat pacificant-los per a la bicicleta.
Existeixen diferents solucions per compartir o pacificar un itinerari lineal però sovint cal que es treballin de manera conjunta modificant l'ordenació de la circulació, aquestes són:
- Carrers de convivència. El vianant té prioritat en tota la calçada i pot utilitzar tota la zona de circulació
- Carrers de zona 30
- Tractament de les interseccions . Mesures com la senyalització, les bandes reductores de velocitat, els passos elevats o la urbanització al mateix nivell de la intersecció són solucions per crear aquest efecte de reducció de la velocitat de circulació.
- Ruptura de la continuïtat de la trajectòria dels vehicles
- Priorització d'accés. En alguns carrers del centre de la ciutat, es pot restringir l’accés de turismes i permetre el pas de vehicles de transport públic, bicicletes i VMP.
- Tancament de la circulació o carrers sense sortida
Altres mesures per fomentar l’ús de la bicicleta
- Cal incrementar les places d'aparcament de bicicletes a l’espai públic.
- Assolir una intermodalitat efectiva entre la bicicleta i el transport públic requereix millorar l’accessibilitat a les estacions de la xarxa i reforçar l’aparcament, especialment l’aparcament segur de bicicletes, ja sigui a l’interior dels equipaments o mitjançant solucions infraestructurals adaptades a la demanda del transport públic.
- Zona avançada de bicicletes als semàfors. Es crea un espai d'espera per a les bicicletes que permet el gir cap a un dels carrers perpendiculars des de un itinerari existent per a la bici. Se situa davant dels vehicles motoritzats evitant la invasió del pas de vianants i dona preferència a la sortida quan hi ha el canvi de fase semafòrica.
- Ciclologística. La distribució urbana de mercaderies en bicicleta és una alternativa que suposa apostar per un model més sostenible i que contribueix a la reducció d'emissions.
