Tres diferents mètodes d'estimació
La teoria del trànsit està fonamentada en l'anàlisi teòrica de les trajectòries espaciotemporals dels vehicles per tal de descriure el moviment dels vehicles individualment i el moviment relatiu dels vehicles veïns.
Aquest punt de vista teòric, però, ha estat rarament considerat en l'anàlisi empírica de les dades relatives al trànsit, ja que la informació disponible normalment feia referència a les mesures puntuals agregades del flux, velocitat i ocupació proporcionades per detectors de bucle d'inducció. Aquesta limitació està començant a ser superada gràcies als avenços en les aplicacions TIC.
Concretament, els vehicles coneguts com a probe vehicles són capaços d'obtenir informació espaciotemporal detallada de gran abast sobre les seves posicions via GPS, però no poden proporcionar variables relatives al volum com ara el flux i la densitat. Els vehicles cooperatius amb capacitats comunicatives amb altres vehicles i/o amb la infraestructura representen un pas endavant perquè també faciliten el rastreig dels vehicles al seu voltant.
En aquest projecte es descriu i s'analitza l'experiment realitzat a Barcelona amb una petita flota de vehicles cooperatius equipats amb uns certs radars que identifiquen els vehicles dintre de la seva àrea de detecció.
La informació recollida es va emprar per a l'emulació de les funcions d'aquest tipus de vehicles en un model de microsimulació, la qual cosa ens va permetre l'emulació d'informació a gran escala que va més enllà del que la flota de mida petita podia capturar. Finalment, aquesta informació ens porta a investigar i avaluar metodologies per a l'estimació de les variables fonamentals, concretament el flux, la densitat i la velocitat mitjana, sobre la base de les definicions d'Edie.
Resultats
Aquest projecte presenta tres diferents m'è'todes d'estimaci'ó' de l'estat de trànsit a un corredor amb les dades proporcionades per vehicles probe equipats amb aparells de mesura de l'espaiat.
Els procediments d'implantació es basen en un mètode d'estimació existent, que ha estat adaptat a l’entorn urbà i estès perquè els dispositius a bord dels vehicles disponibles permeten la detecció de vehicles al seu voltant. Aquest mètode no considera cap hipòtesi exògena sobre les característiques de flux de trànsit, com podria ser un diagrama fonamental, la qual cosa fa que sigui molt robust envers els fenòmens de trànsit imprevisibles o incerts.
El tres procediments implementats es defineixen de manera progressiva, fent millores d'un al següent. L’enfocament més complex és el que dóna millors resultats, però amb l’adaptació directa del mètode d’estimació de referència, que només considera les dades dels vehicles immediatament darrera dels vehicles equipats, ja comprovem una millora.
En relació amb els par'à'metres de disseny, una de les principals conclusions ja s'esperava: la resolució del temps refinada proporciona millors estimacions. Dels dos experiments duts a terme, amb un 5% i un 10% de penetració de vehicles equipats, el primer és el que dóna millors resultats. Aquest fet pot semblar no intuïtiu, però s’ha de tenir en compte que tots dos experiments són independents.
Per tant, un treball futur pot consistir en el disseny de més experiments tenint en compte l'automatització de l'anàlisi dels resultats tant com sigui possible, ja que per a cada experiment les variables fonamentals s’han d’estimar i avaluar per tal de caracteritzar la millora aconseguida amb un índex de penetració més gran.
Autors
Redactat per: Meritxell Pacheco
Per saber-ne més: Meritxell Pacheco
