Seminari "Boscos: usos, mirades i paisatges"

Prenent com a punt de partida el fet que més de la meitat de la superfície de Catalunya està ocupada per boscos i que aquests configuren un tret distintiu dels 2/3 dels 135 paisatges de Catalunya, però que per contra, molts dels paisatges forestals s’han quedat sense relat, sense discurs, i desperten poc interès, l’Observatori del Paisage va organitzar el passat mes de setembre el seminari “Boscos: usos, mirades, paisatges”. El seminari tenia com a objectiu analitzar la relació entre valors i usos, proposar noves formes de gestió i definir el paper del bosc en els nous referents paisatgístics comtemporanis. Al web de l’Observatori del Paisatge es poden consultar les ponències (http://www.catpaisatge.net/cat/jornades_boscos.php#ponencies).

  El seminari estava estructurat en 6 ponències:


1. Paisatge forestal i paisatge de mosaic. A càrrec d’Antoni Trasobares. Director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.

El mosaic agro-forestal és un paisatge típic de la mediterrània, en el que es combinen les zones boscoses amb les de conreu. S’està observant, però, que a mida que passa el temps s’està produïnt un augment dels boscos en detriment de les zones agràries, i això provoca també que hi hagi un augment de la fauna típica de les zones boscoses.

El manteniment del mosaic permet assolir diversos objectius com:

  • la prevenció d’incendis,
  • el manteniment i millora de la diversitat de les espècies,
  • el desenvolupament de l’agricultura integrada amb amb el medi
  • promoure els contrastos de colors i de formes al paisatge

Ara bé, tot això no és posssible sense una gestió conjunta de l’agricultura i el medi natural, amb la cooperació de l’Observatori del Paisatge a l’hora d’integrar els criteris paisatgístics.

 

Paisatge de mosaic

Mosaic agroforestal


2. El paisatge forestal en els catàlegs de paisatge de Catalunya. A càrrec de Josep Pintó. Universitat de Girona

El paisatge forestal a Catalunya ocupa el 63.8% del territori, llavors, quin paper juga dins dels catàlegs de paisatge?

Els catàlegs recullen la tipologia dels paisatges de Catalunya, identificant els seus valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir.

El paisatge forestal intervé als diferents punts dels catàlegs de la següent manera:

  • Caracterització: els boscos són elements configuradors del paisatge de primer ordre.
  • Valors naturals i ecològics: com el paisatge forestal dels espais protegits, els arbres singulars o els boscos madurs.
  • Valors estètics: poden ser patrons agroforestals, patrons de contrast, reflecteixen els canvis estacionals.
  • Valors històrics: com ho és el paisatge històric del suro
  • Valors socials: com les àrees dels boscos dedicats a les activitats d’oci de la població
  • Valors productius: com seria la producció de biomassa
  • Valors simbòlics, espirituals: com el bosc que envolta el monestir de Poblet, per exemple.
  • Avaluació del paisatge. Es tenen en compte les debilitats, com la baixa rendibilitat econòmica dels boscos; les amenaces, com el risc d’incendi forestal o el deteriorament dels valors paisatgístics per manca de gestió; les fortaleses, com que els Espais Naturals Protegits haurien de ser garantia de la conservació del paisatge; i les oportunitats, per exemple, la diversitat i qualitat de molts paisatges forestals pot ser un al·licient pel turisme sostenible.
  • Objectius de qualitat paisatgística. En realitat es tracta de respondre a la pregunta: quin paisatge volem?
  • Mesures i accions. Toot serà en funció dels objectius marcats, poden ser accions com estudiar i divulgar la riquesa florística d’una determinada zona forestal o impulsar l’elaboració de plans de gestió i ordenació de masses forestals.

 

Boscos

Boscos que caracteritzen moltes unitats de paisatge


3. Els valors dels boscos a escala local. A càrrec de Carles Castell. Diputació de Barcelona.

La Diputacióde Barcelona ha desenvolupat un Sistema d’Informació Geogràfica (SIG), anomenat SITxell (Sistema d’Informació Territorial de la xarxa d’espais lliures), que es nodreix de la informació descriptiva i valorativa dels espais lliures de la província de Barcelona, i produeix com a resultat cartografia temàtica d’aquests espais, així com també permet aportar criteris de planificació i gestió dels espais naturals a diferents escales. El SITxell és obert a tothom.


Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures

Sistema d'Informació Territorial de la Xarxa d'Espais Lliures


4. Imaginant els paisatges forestals catalans del futur en un context de canvi global. A càrrec de Lluís Brotons. Biòleg i investigador del CTFC i del CREAF.

Es proposen 2 maneres de preservar els paisatges forestals:

  • Conservació 1.0. Centrada en la preservació dels valors ambientals del passat.
  • Conservació 2.0. Centrada en la transformació a nous sistemes sostenibles socioecològicament.

I, situats en aquest punt, cal imaginar quins factors poden afectar els nostres boscos en el futur i què volem dels nostres boscos. Aquests factors i serveis han de discutir-se a nivell global per part de tota la societat i hem de ser capaços de generar els possibles escenaris futurs.


Perill d'incendi


5. Boscos, espiritualitat i funció terapèutica. A càrrec de Josep Maria Mallarach. Consultor ambiental.

Els valors culturals, espirituals i terapèutics han de ser tinguts en compte en les estratègies de conservació dels boscos. Durant més de 15 segles els ordes monàstics cristians van desenvolupar models exemplars de gestió forestal: cistercencs, camaldulencs, benedictins, cartoixans, franciscans,...i tots els ortodoxes. Nombrosos parcs nacionals i reserves integrals forestals es troben en boscos conservats per ordes monàstics arreu d’Europa. Hi ha països, com ara Japó o Corea del Sud, que tenen una llarga tradició de cercar la salut del cos i de l’ànima en la natura, en especial als boscos solitaris, de fet, molts parcs nacionals són antigues propietats monàstiques budistes. Estudis fets pel Departament d’Higiene i Salut de Tòkio diuen que passejar tranquil·lament (prendre un bany de bosc) diverses vegades al mes per un bosc primari o madur té efectes molt positius per a la salut. A Europa també s’ha fet recerca sobre aquest tema i també s’ha arribat a la mateixa conclusió: els boscos són un servei de salut natural.

Els boscos amb més valors espirituals i terapèutics solen ser els més vells o madurs. Només el 6% dels boscos es consideren inalterats o poc alterats per la intervenció humana, amb tendència a la reducció. Més de la meitat dels boscos no alterats són ala Federació Russai dinsla Unió Europea, Romania i Bulgària són els que tenen més superfície relativa i absoluta de boscos madurs. Són boscos molt valuosos, escassos i amenaçats a Europa.

A Espanya,la Estrategia Epañolaparala Conservacióny Uso Sostenible de la Biodiversidad, s’ha aplicat molt poc, i a Catalunya també hi ha molta feina a fer. L’autor proposa crear una xarxa de reserves forestals (integrals o naturals) que cobreixi aproximadament el 5% de la superfície forestal, deixada a evolució natural, de preferència dins dels espais naturals protegits que ja existeixen. I llavors, fomentar sinèrgies entre preservació forestal i salut, com poden ser teràpies, turisme de salut, etc. I també, fomentar sinergies entre preservació forestal i espiritualitat, com per exemple, activitats i pràctiques de meditació.


Espiritualitat dels boscos


6. Noves formes de gestió i intervenció en el bosc i la seva influència sobre el paisatge. A càrrec de Roser Vives. Enginyera agrònoma i paisatgista. APMontseny

La configuració del paisatge forestal ve definida per les caraterístiques dels boscos. El paisatge forestal canvia segons l’estació de l’any, també tenim el paisatge del mosaic agro-forestal, o bé el del resultat de la silvicultura.

Com ens aproximem als boscos des del paisatgisme? Una manera seria aplicant al planejament el que l’ecologia ja sap. Als projectes forestals cal tenir en compte:

  • La forma dels boscos
  • La topografia de la zona
  • Els límits
  • L’escala
  • La diversitat
  • L’esperit del lloc

S’ha de dur a terme una gestió forestal sostenible, d’acord amb el que promulga el Conveni europeu del paisatge, i basada en els punts següents:

  • La recuperació de la indústria de la fusta
  • La valorització i reglació dels subproductes del bosc
  • L’aprofitament energètic de la biomassa
  • La valorització de les externalitats
  • La bioeconomia, per exemple, la utilització eficient i sostenible de la molècula de la cel·lulosa, principal component de la fusta
  • La recuperació de la població, cal dignificar la feina del bosc
  • Nous models de governança


Mapa de distribució dels boscos a Catalunya


Autors

Redactat per: Observatori del paisatgeCristina Gil

Per saber-ne més: Pere Sala


Back to Top

Informació del document

Publicat a 29/04/15
Acceptat a 29/04/15
Presentat el 29/04/15

Volum Notícies, 2015
llicència: CC BY-NC-SA license

Descarrega el document

Per descarregar-te el document original, prem el botó:

Tradueix el document

Si desitges traduïr el text a un altre idioma, selecciona'l aquí:

Categories

Eixos temàtics de Territori i Mobilitat

Paisatge

Observació del paisatge

Eixos instrumentals

Observació territorial, ambiental i climatològica

Observació dinàmica

Previsió

Medi ambient i sostenibilitat

Localització

Puntuació document

0

Visites 67
Recomanacions 0

Compartiu aquest document