La gestió dels boscos no només per l'escalfament
L’Acord de París inclou el compromís de gestionar els boscos de forma sostenible com una estratègia per alentir l’escalfament global. Hi ha la possibilitat de gestionar un bosc perquè sigui més actiu, creixi més i necessiti absorbir més CO2 de l’atmosfera per fer la fotosíntesi.
Segons el que es creia fins ara, si els boscos absorbeixen més CO2, els nivells d’aquest gas a l’atmosfera disminuiran o, com a mínim, es mantindran. No obstant això, un nou estudi publicat a la prestigiosa revista Nature -Trade-offs in using European forests to meet climate objectives. Sebastiaan Luyssaert, Guillaume Marie, Aude Valade, Yi-Ying Chen, Sylvestre Njakou Djomo, James Ryder, Juliane Otto, Kim Naudts, Anne Sofie Lansø, Josefine Ghattas i Matthew J. McGrath- ha descobert que gestionar els boscos europeus amb aquest objectiu no té efectes significatius sobre el clima. L’equip de recerca internacional en què ha participat l’Aude Valade, investigadora del CREAF amb una beca Marie Skłodowska-Curie, ha millorat un model molt complex per calcular la quantitat de carboni, energia i aigua que és atrapada o alliberada segons el tipus de gestió forestal que es fa.
Cap opció permet arribar a les tres metes que es planteja l’Acord de París per frenar el canvi climàtic: maximitzar el segrest de carboni, augmentar la llum solar que els boscos reflecteixen cap a l’espai i reduir la temperatura propera a la superfície.
Una gestió orientada a captar el màxim carboni de l’atmosfera exigiria convertir boscos caducifolis en boscos de coníferes i augmentar la proporció de boscos sense gestió. Amb el nou model computacional, l’equip ha calculat que aquesta opció aconseguiria retirar 7 Pg (Petagrams) de carboni de l’atmosfera cap a l’any 2100, més del doble que si ho deixem com està actualment.
Si ens centrem només en aquests termes és obvi que retirar aquesta quantitat de carboni de l’atmosfera podria “refrescar” l’ambient. No obstant això, Aude Valade explica que si canviem els caducifolis per coníferes podem millorar la capacitat de segrestar CO2, però això també pot provocar altres canvis paral·lels, com fer canviar el microclima del bosc, modificar la velocitat del vent, la humitat ambiental, la formació de núvols i l’albedo -el percentatge de radiació que és capaç d’absorbir un bosc segons el color de la seva superfície-. Així doncs, aquest model de gestió forestal portaria conseqüències més enllà del segrest de carboni que “escalfarien” l’ambient i que deixarien el comptador pràcticament a zero, ni més fred ni més calent. A més, tindríem un 12% menys de producció de fusta, segons el model.
D’altra banda, una gestió orientada a refredar la superfície de la Terra, en què caldria convertir boscos de coníferes en boscos de caducifolis i augmentar la proporció de boscos gestionats com a bosc baix, donaria un petit refredament de 0,3 graus C a la primavera a Escandinàvia i als Alps. Tot i això, l’efecte no seria prou fort com per notar-se a escala global. Així mateix, seria una opció que reduiria el 25% la fusta disponible.
En el cas que es decidís fer una gestió forestal per augmentar l’albedo caldria convertir els boscos de coníferes en boscos caducifolis i reduir la proporció de boscos gestionats com a bosc alt. Això ajudaria a reflectir més radiació solar, però no hi hauria cap efecte perquè canviaria la formació de núvols, la humitat de l’atmosfera i la circulació del vent i quedaria encara més calor a la superfície. A més, el CO2 segrestat seria el mateix que el que es segresta amb una gestió com l’actual i hi hauria un 30% menys de producció de fusta.
Per tant, els autors suggereixen que la gestió forestal a Europa en les pròximes dècades no ha de prioritzar els efectes sobre el clima, sinó centrar-se en adaptar els boscos al canvi climàtic perquè siguin capaços de seguir-nos proveint dels serveis i béns que ens aporten en l’àmbit ecològic, social i cultural.
Autors
Redactat per: Albert Naya i Marga Torre
Per saber-ne més: Albert Naya
