L'estudi
Les sequeres severes són una de les principals amenaces per als boscos de tot el món. L'augment d'aquests esdeveniments extrems a causa del canvi climàtic obliga la ciència a estudiar quines poblacions i espècies són més vulnerables i per què. Un estudi recent, dut a terme per l’investigador del CREAF i professor de l’UAB Francisco Lloret, revela que les plantes que han viscut en unes condicions climàtiques més còmodes poden patir més danys durant períodes de sequera. Aquest descobriment posa en relleu la importància de la història que ha viscut cada bosc. Segons les condicions climàtiques que hagi hagut de suportar al llarg de la seva vida un bosc serà més o menys resistent a la sequera.
L'estudi, publicat a la revista Global Change Biology, descobreix que durant una sequera extrema els arbres que estan en llocs on el clima normalment els és favorable tenen més probabilitats de patir danys. Aquests arbres estan acostumats a tenir molta aigua disponible i en haver viscut en aquestes bones condicions els és més difícil superar una crisi. Per descomptat, també els arbres que han crescut en climes menys favorables es veuen afectats per les sequeres, però en estar acostumats a una manca crònica de recursos tenen més probabilitats de sobreviure.
L'estudi posa de manifest que és imprescindible tenir en compte la història d'un bosc per definir la seva millor estratègia de gestió i conservació.
L'àmbit i els resultats
Per dur a terme l'estudi, Lloret i el seu col·laborador Thomas Kitzberger, de la Universitat Nacional del Comahue (Argentina), van analitzar com havien reaccionat diferents boscos de Pinus edulis —una espècie de pi del sud-oest dels EUA i nord de Mèxic— a una sequera extrema entre 2001 i 2007.
Es van utilitzar índexs d'idoneïtat climàtica derivats dels models de distribució d'espècies (SDM) per estandarditzar les condicions climàtiques experimentades per poblacions de Pinus edulis al sud-oest d'Amèrica del Nord, durant un període històric (1972-2000) i durant el període esmentat d’extrema sequera que va anar acompanyat de la infestació de l'escarabat de l'escorça. Aquesta combinació va causar una mortalitat generalitzada
En el model estadístic utilitzat per a l'anàlisi, van combinar informacions sobre la distribució geogràfica dels boscos amb les dades sobre les condicions climàtiques experimentades per cada bosc durant les últimes dècades. Els resultats van indicar clarament que els boscos on havien mort més arbres durant la sequera eren els que havien estat sota les millors condicions climàtiques durant molts anys.
-El llegat climàtic passat juntament amb les interaccions competitives té un paper molt important en les respostes a la sequera extrema.-
En el camp de la gestió i la conservació forestal, aquesta informació és clau i posa de manifest que cal protegir no només els boscos que ja estan en condicions crítiques, sinó també els que estan en bon estat i porten molts anys vivint en un ambient favorable.
(a-g) desviacions bioclimàtiques anuals 2001-2007 de P. edulis a partir de la conveniència històrica previ a l‘episodi (1972-2000). Les creus negres indiquen llocs de mortalitat de P. edulis registrades durant un any determinat, els colors vermell / blau indiquen pèrdues o guanys, respectivament, en l'adequació climàtica durant cada any en comparació amb la sèrie temporal històrica anterior a l'episodi.
Per saber-ne més Lloret F., Kitzberger T. (2018). Historical and event-based bioclimatic suitability predicts regional forest vulnerability to compound effects of severe drought and bark beetle infestation. Global Change Biology, 24: 1952-1964.
A principis dels anys 2000, un episodi de mort Pinus edulis va afectar massivament 12.000 km2 al sud-oest d'Amèrica del Nord, incloent els boscos dominats per aquesta espècie i els boscos amb coocurrència de Juniperus monosperma.
Autors
Redactat per: Albert Naya i Marga Torre
Per saber-ne més: Albert Naya
