- Antecendents
- Papallones a la ciutat
- Models de ciutat. Cal més percentatge de verd
- Cas d’estudi. uBMS
- Autors
Contents
Antecendents
Al CREAF, Yolanda Melero -doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà- analitza indicadors associats a les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat, dins de l’àrea de l’ecologia urbana juntament amb en Joan Pino.
La Dra. Melero empra el seu coneixement en metapoblacions per aplicar-lo a les ciutats i poder desxifrar com funcionen les poblacions de fauna i flora en zones urbanes. En concret, les papallones són un bon bioindicador i ens serveixen de model per comparar com funcionen diferents característiques generals de les espècies animals dins i fora de les ciutats: els diferents tipus de dispersió, dietes generalistes davant d’altres més especialistes, etc.
La Yolanda Melero i l’investigador del CREAF i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, Constantí Stefanescu, durant una gravació de TV1 explicant com les papallones ens ajuden a conèixer l’activitat dels animals a les ciutats. Autora: Yolanda Melero.
Papallones a la ciutat
Hi ha papallones a la ciutat, tot i que la majoria de les ciutats només permeten que hi habitin els individus més generalistes i amb més mobilitat. Però cal buscar que a les ciutats pugui haver “més de tot” cosa que vol dir més abundància i més diversitat d’espècies natives i, per tant, més zones que puguin albergar tant papallones com d’altres espècies d’interès per a la conservació.
Models de ciutat. Cal més percentatge de verd
Allò que més afecta la connexió entre poblacions és la construcció. Com més construcció i més alçària dels edificis, més dificultat tenen les espècies per dispersar-se i moure’s entre els jardins. Per tant, cal més verd i el que s’ha d’estudiar són models de localització d’aquest verd i la connexió entre els diferents per tal de que no caiguin en una trampa ecològica: clapes on els individus s’estableixen però acaben morint i la població no creix.
La biodiversitat necessita caos, diversitat entre plantes per poder albergar diversitat d’insectes; tot i que de vegades la primera premissa pot entrar en conflicte amb els interessos paisatgístics.
Ara, en el disseny de les ciutats, es té en compte l’ecologia urbana. En el creixement urbà i el seu impacte és necessari entendre les ciutats per la conservació en general. La relació entre el sistema urbà i el seu efecte sobre la biodiversitat millora la gestió d’ambdós factors.
Cas d’estudi. uBMS
El projecte de ciència ciutadana uBMS és una xarxa de voluntaris que faran un inventari de les papallones de Barcelona i Madrid i ens permetrà conèixer quines papallones hi ha als parcs i jardins de les ciutats, la riquesa d’espècies, la seva abundància i altres factors associats.
En el cas de la capital catalana, el primer pas podria ser connectar millor els parcs propers a Collserola i Montjuïc, ja que són àrees font de papallones de ciutat i servirien de punt de partida per vincular gradualment la resta de parcs aïllats. Així mateix, el corredor del Besòs és una zona on ara comença a haver biodiversitat de papallones i altres espècies.
Cal estudiar molt més les ciutats perquè cal tenir en compte que s’espera que cap al 2050 les ciutats hagin augmentat un 56% la seva població. Ara és el moment de fer-les més sostenibles, més verdes i biodiverses.
La papallona Vanessa atalanta és una papallona que es pot observar en zones urbanes. Autor: José Luís Ordóñez.
Autors
Redactat per: Albert Naya i Marga Torre
Per saber-ne més: Albert Naya