El projecteπ-Plates. Plataforma i mètode per a la planificació i gestió predictiva del territori va arrencar a principis de gener de 2021. És un projecte pilot finançat pel Programa de recerca i innovació de tecnologies digitals avançades de la Direcció General d’Innovació i Economia Digital del VPD, un programa que promou sinèrgies i col·laboracions per afrontar reptes de país mitjançant el desplegament de tecnologies smart. El projecte està coordinat per la unitat de RDI de la Secretaria General i el desenvolupa el CIMNE, amb la col·laboració d’altres departaments (especialment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Departament de Drets Socials) i la participació creixent d’un nombre substancial de centres de recerca i organismes públics (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, Servei Meteorològic de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Agència Tributària de Catalunya, LESEC-Universitat de Barcelona...). Actualment hi treballen una seixantena de persones, tant de l’àmbit de la recerca com de l’administració pública. És un exemple pioner de col·laboració entre la primera hèlix i la segona hèlix, que mobilitza el talent d’ambdues esferes per generar sinergies accionables.
Contents
Primera jornada de treball
El projecte π-Plates vol construir una ambiciosa plataforma de predicció territorial al servei de les polítiques públiques. El 2 de juliol es va celebrar la 1ª jornada oberta d’equips de treball del projecte, a mode de tancament de la primera etapa.
A la jornada, els equips de treball van posar en comú el recorregut fet per cadascun en aquesta primera etapa i van debatre al voltant dels aspectes clau i dels reptes de continuïtat. Globalment, en aquesta primera etapa s’han assentat les bases conceptuals, metodològiques i pràctiques del treball i s’han ajustat i començat a abordar els reptes concrets en què es desglossa.
El programa de la jornada, molt intens i de continguts científics especialitzats, va ser el següent:
9:30 – 9:50 Benvinguda. Π-Plates estratègia, mètode i plataforma, Xavier Baulies i Eugenio Oñate
Primer bloc: presentacions dels equips de treball i primera etapa π-Plates
9:50 – 10:00 Missió i visió πPLATES, Júlia Rubert i Javier Mora
10:00 – 10:15 Nou model de Gestió π-Plates com a eina corporativa de la Generalitat, Eduard Falcó i Francisco de la Rosa
10:15 – 10:30 Arquitectura π-Plates, Cristina Jiménez i Claudio Zinggerling
10:30 – 10:40 Repte 0, Carles Valls i Liliana Carreño
10:40 – 10:50 Repte 1, Júlia Trias i Gerard Mor
10:50 – 11:00 Repte 2, Marc Catasús i Pere-Andreu Ubach
11:00 – 11:10 Repte 3, Cristina Alonso i Cecilia Soriano
11:10 – 11:20 Repte 4, Cristina Alonso i Ignasi de Pouplana
11:20 – 11:30 Repte 5, Pau Sainz de la Maza i Pedro Arnau
11:30 – 12:00 Pausa – cafè
Segon bloc: mirada a segona etapa π-Plates
12:00 – 12:30 Balanç de la primera etapa π-Plates, Xavier Baulies i Eduard Falcó
12:30 – 13:10 Debat obert. Π-Plates tecnologia, com a plataforma SaaS, arquitectura, dades i caixes. Moderador: Claudio Zinggerling
13:10 – 13:50 Debat obert. Ciència oberta, cap a l’àgora de coneixement. Ressonància equips, interessos i projectes. Moderador: Pere-Andreu Ubach
13:50 – 14:00 Conclusions i cloenda, Xavier Baulies i Eugenio Oñate
La jornada no era de caràcter divulgatiu però se’n va fer difusió i es va convidar persones vinculades als objectius perseguits. Per vehicular les aportacions dels assistents, es va comptar amb espais de participació com el xat i enquestes virtuals.
Visió
El temporal Glòria i la borrasca Filomena al gener de 2020 i 2021, respectivament, l’erupció volcànica de la Palma al setembre del 2021, la pandèmia de la COVID-19 des de principis del 2020 i la pujada de la llum des de l’estiu del 2021 a Europa són notícies que han ocupat la primera pàgina dels mitjans de comunicació en els darrers temps.
Més enllà de tractar-se de desastres, són fenòmens que comparteixen tres trets significatius:
- 1. Desperten l’interès i la sensibilitat de la ciutadania, pel fort impacte que tenen sobre la qualitat de vida.
- 2. Estan molt vinculats a les característiques del territori, en especial dels assentaments humans, i a la seva capacitat de reacció davant aquest tipus de successos.
- 3. Com a conseqüència dels factors anteriors, les decisions que es prenen i les accions que es duen a terme, tant abans com durant i després de la catàstrofe, marquen grans diferències en la magnitud des efectes sobre la població i el territori.
|
 |
Per això, per abordar aquests fenòmens cal aprofundir en el coneixement de l’entorn, ser capaços de predir-ne les tendències i disposar d’eines per portar a terme les actuacions que ajuden a mitigar els efectes d’aquests desastres, naturals o artificials, inesperats o graduals, comptant amb les persones, no només com a possibles víctimes, sinó com a participants imprescindibles per arribar a la millor solució.
Missió
El projecte pilot π-Plates. Plataforma i mètode per a la planificació i gestió predictiva del territori té com a missió proporcionar procediments i models de diagnòstic i pronòstic per avaluar l’estat, les tendències de canvi i els escenaris de vulnerabilitat del territori, a partir del coneixement científic i tecnològic que s’ha anat acumulant i es continua desenvolupant, amb l’objectiu últim de potenciar la resiliència territorial.
El mètode π-PLATES parteix d’abordar una fase diagnòstica que ajudi a contestar a les dues preguntes següents:
1. Què està passant? És a dir, quina és la situació actual?
Per exemple: quines són les concentracions de NOX a diferents barris?, quanta freqüentació hi ha als espais naturals protegits?, quin és el risc sísmic segons la tipologia d’hàbitat construït per exemple a Tarragona?) i què ha estat passant? (quina ha estat l’evolució de la línia de costa al Maresme?, quantes superacions dels llindars d’ozó es donen cada any a diferents parts del Catalunya?, quin territori ha quedat afectat per l’expansió de zones inundables dels rius de les conques internes a causa dels episodis disruptius recents en relació amb un determinat període de retorn?).
2. Per què passa? És a dir, quins factors de canvi (drivers) han estat actuant i actuen per donar lloc a la situació que observem. Com actuen, com interaccionen i quines tendències generen?
Per exemple: què explica el retrocés de les praderies de posidònia?, quins són els factors clau de la regressió del delta de l’Ebre?, perquè es produeix la manca d’ocupació d’alguns polígons industrials?, com s’acumula l’ozó a la plana de Vic)?
Com és natural, per això cal recollir i entendre dades que monitoritzin l’entorn, disposar de la foto de la situació, però també de la pel·lícula (les tendències). Més encara, també cal disposar d’un model que expliqui el fenomen, i ajudi a entendre quins són els factors clau per gestionar adequadament les diferents situacions que es presenten ara i que es presentaran en el futur.
|
 |
És a dir, el mètode ha d’abordar també una fase pronòstica per contestar les dues preguntes següents:
3. Què passaria si? És a dir, quina seria la resposta esperable si modifiquéssim les condicions que operen en l’actualitat?
Per exemple: com variarien les concentracions de NOX si talléssim el trànsit de certs carrers?, com evolucionarien determinades espècies protegides si distribuíssim els visitants d’un espai natural entre diferents zones?, quina viabilitat tindrien les instal·lacions turístiques temporals si no reviséssim els plans d’usos de temporada de les platges?, què passaria amb l’índex de vandalisme si s’implementessin instruments per millorar el parc d’habitatge de certs barris?, milloraria la renda per càpita municipal si s’enllacés la via d’accés a un polígon industrial amb l’autopista?, augmentarien els efectes negatius dels temporals si es deixés amarrar les barques en determinada cala?.
4. Què passarà? És a dir, quins serà l’escenari en el futur immediat o remot si les dinàmiques actuals continuen sense cap canvi, o evolucionen d’acord amb el que indiquen projeccions molt fiables? En aquest cas, les respostes poden donar-se quan les variables que expliquen un determinat fenomen són conegudes i continuen actuant, i les ‘modulem’ amunt o avall en la seva intensitat. I això ens permet preparar-nos millor per als seus efectes.
Per exemple: quines zones i activitats quedaran afectades quan el nivell del mar augmenti 0,5 m al Delta de l’Ebre si d’aquí 20 anys es manté el mateix transport de sediments actual de cabal actual del riu? Quines zones dels cascs antics hauran de ser evacuades i precintades per manca de seguretat dels edificis? Quin és l’augment de prevalença de malalties respiratòries esperable a la regió sanitària de la Catalunya Central en els propers 10 anys?
Finalment, el més important, tal i com s’ha demostrat amb el que hem viscut amb aquests fenòmens, és ser capaços d’abordar les preguntes finals:
5. Què es pot fer (quines opcions hi ha de restringir el trànsit a l’accés a Barcelona per disminuir el nivell de contaminació a la plana de Vic?, quines infraestructures vulnerables de primera línia de costa es podrien traslladar?, quants plans d’evacuació diferenciats per sectors caldria elaborar segons el risc sísmic del teixit urbà)?,
6. Què farem (presa de decisions i disseny d’actuacions segons els costos econòmics, socials i ambientals de les diferents opcions explorades)? i
7. Com co-codecidim amb la ciutadania i com ho comuniquem (mecanismes de cogovernança amb agents socials i persones individuals)?
El resultat d’aplicar el mètode sobre múltiples qüestions territorials complexes s’aglutina en una plataforma en línia que s’està construint a mesura que s’avança en els treballs.
Objectiu
En definitiva, es tracta de disposar d’una eina de suport a la decisió, per millorar la capacitat predictiva de la gestió i planificació territorial, orientada a minimitzar la vulnerabilitat i a generar resiliència territorial.
Solució proposada
El mètode i la plataforma π-Plates és basen en un píxel multidimensional, un mapa del territori (sistema d’informació geogràfica, GIS) amb informació multiescalar, amb dades (de la població, la seva mobilitat, la biodiversitat, clima...) i models científics (de propagació de l’aire, de l’evolució del medi, de les dinàmiques socio-econòmiques...) vinculats a les grans preguntes per tenir un territori resilient i capaç d’evolucionar favorablement (en termes econòmics, de sostenibilitat, de condicions socials, de biodiversitat...).
Les dades es processen a diferents nivells, el que s’anomenen les caixes del projecte. La caixa groga és la de registre de la realitat i permet afinar diagnosis. La caixa verda és la de modelització de la realitat, i permet fer prediccions i generar escenaris. La caixa blava és el panell de comandament, i permet comparar alternatives i basar la presa de decisions sobre la realitat en l’evidència científica disponible.
Casos d’ús
La solució π-Plates s’està aplicant inicialment sobre un àmbit territorial restringit: les 22 unitats de paisatge de la franja costanera de Catalunya.
I inicialment aborda sis reptes específics sobre els quals s’estan desenvolupant solucions pilot en base al mètode i sobre la platafomra.
1. El primer repte persegueix determinar els patrons d’ocupació dels espais (polígons industrials, urbanitzacions, habitatge) per millorar-ne la gestió i la planificació urbanística, és a dir, per proporcionar una millor equitat i distribució de recursos sobre el territori en funció de l’ús i la població, amb predicció de necessitats quant a consums (elèctrics, aigua, etc.), serveis i infraestructures (de mobilitat i altres).
2. El segon repte és l’estudi de l’evolució del litoral actual i futura davant de canvis del nivell del mar, per determinar l’afectació del litoral pels efectes de temporals marítims i del canvi climàtic, així com la subsidència de platges en zones deltaiques, mitjançant una eina per a la predicció probabilística de l’evolució de la costa.
3 i 4. El tercer i el quart repte s’enfoquen a millorar la qualitat de l’aire. El tercer ho fa a través de l’estudi de la variació de les concentracions d’ozó troposfèric a llarg termini com a conseqüència del canvi climàtic. El quart, a través de la creació d’una eina de pronòstic de la quantitat de diòxid de nitrogen a la ciutat a curt termini que incorpori mesures per mitigar-la.
|
 |
5. El cinquè repte se centra en preservar la biodiversitat, amb l’estudi de la mobilitat i la presència de persones en el medi natural, i la seva afectació sobre els ecosistemes terrestres i marins.
|
 |
6. L’últim repte avalua les pèrdues probables davant riscos sísmics i d’inundacions de la ciutat de Barcelona i determinades àrees del litoral, com a casos representatius de la resiliència del territori davant determinats desastres naturals.
|
 |
Informació de suport
- Descripció original del projecte: http://smartcatalonia.gencat.cat/ca/projectes/tecnologies/tecnologies-digitals-avancades/reptes/
- :* Document explicatiu: http://smartcatalonia.gencat.cat/web/.content/07_TecnologiesDigitalsAvan/documents/Plataforma-de-prediccio-territorial-v2.pdf
- :* Presentació: http://smartcatalonia.gencat.cat/web/.content/07_TecnologiesDigitalsAvan/documents/Presentacio-Prediccio-territorial.pdf
- Pilot de plataforma: https://plates.cimne.com/
- Pàgina web: https://piplates.cimne.com/
Autors
Redactat per: Javier Mora, Pere-Andreu Ubach, Eduard Falcó, Xavier Baulies i Júlia Rubert i Tayà
Per saber-ne més: Javier Mora i Xavier Baulies
