Milà vol implantar en els propers anys una xarxa de carrils ciclistes concèntrics, radials i perimetrals que posin el 80% dels serveis de la seva regió metropolitana a menys d’un quilòmetre de la infraestructura ciclable.
La xarxa Cambio
Milà s’ha fixat l’objectiu de fer de la bicicleta el mode de transport més convenient per a la mobilitat local. Basant-se en dades dels desplaçaments diaris dels seus habitants, la nova xarxa que planteja la ciutat nord-italiana servirà per relligar la infraestructura ciclista que ja existeix i per complementar-la amb nous supercorredors per a bicicletes que connectaran la ciutat amb els cent trenta-tres municipis que en formen la regió metropolitana milanesa.
El projecte per a la nova xarxa, anomenada Cambio, es va aprovar el novembre de 2021. La infraestructura hauria d’estar enllestida per a 2035, i amb ella s’espera aconseguir que el 86% de la població metropolitana i el 80% dels serveis (com ara escoles, hospitals, centres de treball o intercanviadors de transport públic) es trobin a menys d’un quilòmetre d’un corredor per a bicicletes. D’aquesta manera, la ciutat aspira que el 20% del transport local i el 10% de l’intermunicipal es dugui a terme per aquest mitjà, cosa que contribuirà a l’assoliment de la neutralitat carbònica de Milà per a l’any 2050. A més, la vegetació present als futurs corredors per a ciclistes hauria de servir per potenciar la biodiversitat i millorar la salut i el benestar general dels habitants de la ciutat. Tot plegat s’inscriu de ple en la recent proposta de la Comissió Europea orientada a la priorització dels modes de mobilitat actius.
Cambio comportarà la creació de vint-i-quatre autopistes ciclistes: quatre anelles concèntriques, d’acord amb la trama urbana de Milà; setze recorreguts radials; i quatre itineraris de llarga distància (greenways) que permetran altes velocitats, per connectar tot el perímetre de la regió metropolitana. Cambio aspira també a connectar-se de manera reeixida amb la vialitat ciclista preexistent als municipis implicats.
Esquema de rutes Cambio: concèntriques (de C1 a C4), radials (d’1 a 16) i perimetrals (de G1 a G4). Al plànol s’indiquen també les correspondències amb les xarxes de tren i metro de Milà. D’altra banda, al document complet a què us enllacem més avall podreu trobar la superposició de la xarxa proposada amb capes com ara la densitat de població; la densitat d’empreses i llur nombre d’empleats; la densitat d’oferta turística i la seva freqüentació; els parcs, les àrees verdes i les zones protegides; les institucions d’educació secundària; les universitats; les estacions ferroviàries; les àrees comercials; les infraestructures sanitàries; o els museus. Tots aquests elements configuren pols d’atracció o d’emissió de mobilitat ciclista que cal dotar d’infraestructura adequada (Città Metropolitana di Milano)
El projecte es valora en prop de 250 milions d’euros, però segons l’autoritat metropolitana de Milà permetrà a la llarga uns estalvis quàdruples, gràcies a la reducció de la congestió i dels accidents viaris, així com a la millora de la salut de els persones i de la qualitat mediambiental.
Els criteris orientadors de Cambio (Città Metropolitana di Milano)
Cambio no només consistirà en carrils exclusius per a ciclistes: la xarxa incorporarà també instal·lacions d’aparcament i estacionament per a bicicletes, elements de senyalització, tant convencional com digital en temps real, i enllumenat de baix impacte, que es carregarà de dia i s’encendrà només de nit en resposta al moviment detectat. Tot al llarg de la nova xarxa Cambio es farà la corresponent estesa de fibra òptica per possibilitar la implantació de solucions intel·ligents als recorreguts ciclistes, tant les ja esmentades com de noves que s’hi puguin incorporar més endavant.
Proposta de senyalística per a la línia 6, la primera que hom vol implantar (Città Metropolitana di Milano)
Amb aquesta iniciativa, la capital llombarda vol recuperar terreny respecte d’altres ciutats europees considerades en general més avançades pel que fa a la mobilitat ciclista (i analitza concretament els casos de Berlín, Munic, París, Tolosa, Lió i Londres). Per aconseguir-ho, el projecte es basa en un complet document orgànic amb pautes d’actuació concretes i terminis d’execució ben establerts. Per exemple, les primeres realitzacions de la xarxa Cambio arribaran a final d’estiu d’enguany, amb els treballs del primer tram de la línia 6, i els de la xarxa secundària que relligarà en el futur la línia 4 amb les greenways G1 i G2.
Característiques de la línia 6, que començarà a habilitar-se cap a final d’estiu de 2022. S’indica direcció, longitud i correspondència amb altres línies, així com allò que hom troba en un màxim d’un quilòmetre des de la línia: nodes d’intercanvi, població servida, mobilitat a/t diària, empreses, centres de treball, escoles, estudiants, pols culturals, sanitaris i comercials (Città Metropolitana di Milano)
Podeu informar-vos sobre actuacions semblants, a Londres i a Copenhaguen, al Butlletí núm. 5 i al Butlletí núm. 8.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Cambio: presentació [PDF]; Cambio: document complet [PDF], Cambio: guia del projecte [PDF]
