Apunt monogràfic: el cànem, un biomaterial amb potencial

Presentem tot seguit un petit recull de construccions que utilitzen el cànem com a material principal i que mostren les qualitats d’aquesta planta a l’hora de reduir les emissions carbòniques de la construcció.

Sis exemples de construcció amb cànem

Cada cop hi ha més evidència que el sector de l’edificació hauria d’adoptar alternatives d’origen biològic per substituir materials d’alta intensitat carbònica com ara el formigó, per tal de reduir les emissions de GEH i per tant contribuir a limitar l’augment de la temperatura global.

Una d’aquestes alternatives, que atreu cada cop més l’atenció dels arquitectes, es el cànem, un arbust de ràpid creixement, i que ja coneix una àmplia utilitzacio com a biocombustible i en la indústria tèxtil.

A més, la capacitat del cànem per capturar CO₂ atmosfèric és el doble que la dels arbres, segons sugereixen alguns estudis.

En edificació, el cànem sovint s’empra en forma de formigó de cànem o hempcrete(un compòsit de fibres de cànem i de calç, de llarga vida útil, amb alta capacitat d’aïllament i resistent a a floridura).

A continuació presentem sis actuacions que han fet del cànem la seva base.

The Voice of Urban Nature a Almere, Països Baixos (Overtreders W)

El pavelló, jardí i espai d’exposicions The Voice of Urban Nature fou dissenyat per l’estudi neerlandès Overtreders W. Construït amb materials d’origen totalment biològic i local, volia ser una demostració de pràctiques edificatòries sostenibles. Va ser inaugurat l’any 2022 en el marc del festival i exposició Floriade d’Almere, i posteriorment es desmuntà i es repartí entre aquesta ciutat i Amsterdam.

Vista aèria del pavelló i espai expositiu The Voice of Urban Nature, bastit amb ocasió del festival Floriade d’Almere l’any 2022 (© Overtreders W)

Després de la seva vida útil, d’uns quinze anys, tots els elements del pavelló podran sotmetre’s a biodegradació, segons Overtreders W: les parets són de hempcrete, amb cànem provinent d’Almere; el tint rosat de les parets s’ha obtingut amb roja (Rubia tinctorum) de la regió del Brabant; les estructures de fusta s’han construït amb arbres conreats per al manteniment de reserves naturals, i també a partir de fusta reciclada de demolicions fetes a Amsterdam, Almere i Zwolle; i el pigment negre que recobreix la fusta s’ha fet amb oli de llinassa de prop de Schiphol.

Fusta recuperada, cànem, oli de llinassa... tot d’origen local (© Overtreders W)

Segons Overtreders W, tot plegat permet tancar cicles productius i enfortir els ecosistemes i les economies locals.

Visitants al pavelló the Voice of Urban Nature a l’exposició Floriade d’Almere de lany 2022 (© Overtreders W)

Flat House a Margent Farm, Anglaterra (Practice Architecture)

Margent Farm és un equipament d’RDI rural situat al nord de Cambridge, a Anglaterra, i especialitzat en el desenvolupament de bioplàstics a partir de cànem i lli. Allà s’ubica la Flat House, una construcció revolucionària pel que fa al carboni incorporat. Es tracta d’una casa de tres habitacions i dues plantes que vol demostrar les possibilitats de la construcció amb elements prefabricats a base de cànem, que en aquest cas s’obté de conreus locals, d’una parcel·la propera, de 8 ha.

La Flat House, fruit de la col·laboració entre Practice Architecture i Margent Farm; a l’exterior, la fibra de cànem es presenta en forma de panots (© Oskar Proctor)

Els panells de la Flat House, construïda d’acord amb la plata d’un antic graner existent a la zona, es van poder muntar en tot just un parell de dies. Aquests elements prefabricats fan ús d’un tipus de fibra de cànem que, segons els responsables del projecte, mai s’ha emprat fins ara.

Els panells es van deixar amb la textura a la vista als interiors; pel que fa als exteriors, es va emprar cànem configurat en forma de panot.

A l’interior de la Flat House el cànem queda a la vista (© Oskar Proctor)

Poliesportiu Pierre Chevet a Croissy-Beaubourg, Sena i Marne, França (Lemoal Lemoal)

Des de 2021 s’alça a Croissy-Beaubourg, a la rodalia de París, aquest centre d’esports construït amb perpany de cànem, molt mes lleuger que el tradicional, i amb una estructura de fusta.

És obra de l’estudi parisenc d’arquitectura Lemoal, en el marc d’un procediment d’obra pública. El cànem emprat en els perpanys es va conrear a menys de 500 km del lloc d’edificació.

Els blocs de cànem es van acoblar en sec, sense morter ni adhesius.

A l’interior, les parets es van tractar amb guix barrejat amb cànem, per cobrir la textura rugosa del hempcrete.

A l’interior, estructura de fusta i parets de hempcrete cobertes amb guix per aconseguir un aspecte més suau (© Elodie Dupuis)

Els blocs de hempcrete, abans de l’allisament amb guix (© Elodie Dupuis)

Per a les superfícies exteriors es van fer servir panells de ciment de fibra.

El poliesportiu de Lemoal Lemoal, a la perifèria de París, peça central d’un pol d’equipaments públics (© Elodie Dupuis)

Habitatge social a Rue Marx Dormoy, París (Barrault Pressacco)

Aquest edifici parisenc conté quinze unitats d’habitatge social i dos locals comercials.

És obra de l’estudi local d’arquitectura Barrault Pressacco, que hi va fer servir hempcrete com a manera d’emular les finestres en tribuna i les parets gruixudes habituals en els edificis residencials de París.

En aquest cas, el hempcrete fou injectat dins panells de guix fixats a una estructura de fusta.

L’ús de formigó convencional hi és molt puntual.

Parets gruixudes, finestres en tribuna, amb referència a les tipologies parisenques habituals (© Giaime Meloni)

Interior d’un dels habitatges del carrer Marx Dormoy, al districte 18 de París (© Giaime Meloni)

Casa a Ein Hod, Haifa, Israel (Tav Group)

Aquesta casa ha estat dissenyada per l’estudi d’arquitectura Tav Group, de Haifa, Israel, i s’ubica a Ein Hod, al sud de la ciutat esmentada.

Per a la planta baixa es reaprofitaren les pedres extretes de la fase d’excavació de la parcel·la.

El pis superior, al seu torn, consta de maons de hempcrete, escollit com a material, segons els arquitectes, per les seves qualitats d’aïllament, netament superior a les del formigó convencional. A l’interior també s’hi utilitza terra premsada.

Casa a Ein Hod, de pedra i maó de hempcrete (© Yaeli Gabriel)

L’exterior es troba recobert de guix, i l’estructura se sustenta amb bigues de fusta.

Tots els materials provenen de fonts locals, segons Tav Group.

A l’interior hi trobem terra premsada i maons de hempcrete, i bigues de fusta (© Yaeli Gabriel)

Les tigín o tiny homes, Irlanda (Common Knowledge)

L’empresa irlandesa d’economia social Common Knowledge és la creadora de les tigín (en irlandès, “cases petites”), una mena de caravanes sobredimensionades destinades a persones en dificultats per accedir a un habitatge convencional.

Els panells corrugats de cànem que cobreixen les tigín provenen de Margent Farm, a Anglaterra, de la qual us hem parlat en un bloc anterior. Els panells combinen fibres de cànem i una reïna amb base de sucre, provinent de residus agrícoles de la zona.

Les tigín també fan ús d’altres materials com ara el suro per a l’aïllament.

Aquesta elecció de materials permet una construcció de baix pes, condició necessària per tal com les tigín són de fet llars mòbils.

Les tigín s’han concebut com a habitatges mòbils i provisionals. A la imatge, distribució dels espais interiors (© Common Knowledge)

Les tigín estan concebudes com a habitatges provisionals mentre els seus ocupants aconsegueixen llogar o comprar un habitatge i condicionar-lo –val a dir que els preus de l’habitatge a Irlanda, amb alces anuals de més del 10%, fan que cada cop més persones es vegin amb problemes d’accés a l’habitatge digne.

Val a dir que Common Knowledge, més no pas un estudi d’arquitectura, és un proveïdor d’educació: en aquest sentit, s’ha encarregat d’organitzar tallers que ensenyen competències bàsiques de construcció per tal d’apoderar la gent i animar-la a autoconstruir el seu habitatge. Hi ha participat prop de dues-centes persones.

Les tigín són al capdavall el resultat final d’aquestes accions formatives. Però cal apuntar que malgrat el seu caràcter didàctic i de demostració, també es poden comprar ja fetes, amb un preu de sortida de 55.000 €. N’hi ha quatre a disposició de qui vulgui adquirir-ne una de ja construïda.

Les tigín són de dues plantes, i el dormitori s’ubica a la superior (© Shantanu Starick)

A la planta baixa se situa una petita cuina, espais de treball i el bany (© Shantanu Starick)

Common Knowledge planeja també oferir el disseny de les tigín en modalitat oberta i lliure de drets, per exemple amb un recull d’esbossos i plànols arquitectònics, una llista de materials i de possibles proveïdors, i un rang de preus proposats, de manera que tothom pugui construir-se’n una de pròpia, amb els materials esmentats o amb d’altres d’alternatius, reduint costos o augmentant-los segons les seves necessitats.

Autors

Redactat per: Alfonso Martínez Jaume

Per saber-ne més: Overtreders W, Practice Architecture, Lemoal Lemoal, Barrault Pressacco, Ein Hod House, Common Knowledge