Edificis amigables envers les aus.

Una modificació recent del Codi d'edificació de Nova York introdueix nous requeriments per tal que els edificis de la ciutat siguin més segurs per a les aus. D'altra banda, a Toronto, l'autoritat municipal va publicar l'any 2007 unes directrius amb el mateix objectiu, que recentment han estat actualitzades i reformulades com a recull de bones pràctiques.

Nova York: mesures de protecció d'aus de compliment obligat
Toronto: una guia de referència
Autors

Nova York: mesures de protecció d'aus de compliment obligat

Segons dades d'American Bird Conservancy (ABC), prop de sis-cents milions d'aus moren al continent nord-americà cada any per impacte contra superfícies de vidre. I d'acord amb estimacions de la branca novaiorquesa de l’entitat conservacionista Audubon, a Nova York col·lideixen amb els edificis uns 230.000 ocells l'any, molts dels quals moren com a conseqüència de l'impacte. Això afecta sobretot les espècies que segueixen la ruta de migració costanera atlàntica, entre Groenlàndia i el continent sud-americà.

Amb l'assistència d'ABC, d'Audubon i del capítol novaiorquès de l'Institut Nord-americà d'Arquitectes, un regidor de Brooklyn va proposar una modificació del Codi d'edificació de Nova York, que finalment fou aprovada el mes de desembre de 2019 pel Consell municipal, quasi per unanimitat. Aquesta actualització té per objectiu evitar la mort accidental d’aus per impacte contra estructures de vidre. Entrarà en vigor el desembre de 2020. Nova York esdevé així la ciutat estatunidenca més gran d'entre les que han adoptat mesures edificatòries similars.

Amb la modificació s'introdueix el requisit de l'ús de materials amigables per a les aus en els exteriors dels primers setanta-cinc peus d'alçada dels edificis (uns 23 m, aproximadament set pisos), des del nivell de carrer o des d'una coberta verda. Aquests materials poden ser, per exemple, vidre imprès o frita de vidre (vidre sinteritzat, amb aplicació de línies o punts de ceràmica), que fan les superfícies transparents més visibles per a les aus en vol ràpid, atenent a la poca percepció visual de fondària d'aquests animals. En el tram d'alçada esmentat, els materials totalment transparents o reflectants no podran superar el 10% de la superfície total de façana. Aquesta exigència excedeix àmpliament les estimacions de seguretat d'ABC, segons les quals amb tot just un 7% de superfície de vidre imprès o similar n'hi ha prou per fer disminuir dràsticament el nombre de col·lisions d'aus contra superfícies envidriades.

A parer dels promotors de la iniciativa legislativa, s'ha aconseguit un bon equilibri entre les necessitats de protecció de la fauna i una certa llibertat edificatòria, ja que la modificació del Codi només exigeix l'ús dels nous materials en les alçades on és més probable que volin les aus, segons les institucions conservacionistes assessores que han participat en la modificació reglamentària.

Aquestes organitzacions també celebren el fet que d'uns anys ençà, abans de la nova normativa, ja s'han dut a terme a Nova York actuacions per reduir els impactes d'aus: citen com a modèlica la reforma del centre de convencions Javits, a Manhattan, l'any 2014, que amb la implantació de materials com la frita de vidre i el vidre translúcid va fer disminuir d'un 90% les col·lisions de les aus: fins llavors, cal assenyalar, era l'edifici més letal per als ocells a la ciutat de Nova York.

La nova normativa no inclou cap mandat retroactiu per a l'adaptació d'edificis existents, però serà de compliment obligat per a nous edificis, independentment del seu ús, i per a les reformes previstes en construccions anteriors.

Toronto: una guia de referència

L'any 2007 la ciutat canadenca de Toronto va publicar les seves directrius de desenvolupament urbà respectuós amb les aus, que en el moment van constituir una estratègia capdavantera per fer els edificis existents menys perillosos per als ocells en trànsit migratori. A més de l'Administració municipal, van participar en la redacció de les directrius arquitectes, empreses constructores, promotors immobiliaris i entitats de protecció de la fauna. Les directrius van servir d'inspiració, a més, per a altres ciutats del continent nord-americà, i amb el temps van donar lloc a dos documents de bones pràctiques, un sobre l'enllumenat efectiu (2017), i un altre sobre vidres amigables per a les aus (2016), que actualitzen i desenvolupen el contingut de les directrius originals a la llum dels nous estudis i les noves tecnologies disponibles.

Les guies ofereixen un seguit d'exemples de la ciutat canadenca en els quals es dona solució als dos principals problemes que troben les aus quan la seva migració les fa passar per entorns urbans: la llum i les superfícies envidriades (incloent-hi les de mirall). La llum artificial desorienta els animals, que solen desplaçar-se de nit, i sovint els fa quedar atrapats a la ciutat; el vidre i els miralls confonen les aus, que veient només cel i arbres, col·lideixen amb aquestes superfícies i sovint acaben morint. El desenvolupament de les tècniques dels murs cortina i del vidre flotat possibilita l'existència d'edificis amb exteriors àmpliament (i àdhuc excessivament) envidriats –habitualment, a Toronto, més del 60% de la superfície exterior dels edificis de mitjana o gran alçària és de vidre.

Per evitar els problemes derivats d'aquest abús del vidre, segons la guia de bones pràctiques sobre vidre i aus, les actuacions que convé de dur a terme serien, per exemple:

Reduir la superfície de finestres, a un màxim del 40% respecte de la superfície total de les façanes.
Eliminar o adaptar els elements que poden donar a les aus sensació de vol ininterromput: cal suprimir o adequar per exemple passeres envidriades elevades, baranes de vidre o diedres envidriats a les cantonades dels edificis.
Fomentar la implantació de finestres reculades, cornises i voladissos allà on hi hagi grans superfícies envidriades, a fi que les aus obtinguin referències visuals complementàries que els ajudin a evitar els vidres.
Utilitzar filats, reixes, contrafinestres, estors... en edificis àmpliament envidriats; aquesta solució és d'implantació relativament fàcil en edificis ja construïts.
Com a complement de tot l'anterior, usar marcadors visuals que ajudin les aus a detectar els objectes sòlids: frita de vidre, pel·lícula adhesiva o marques gravades a l'àcid. Segons diu la guia, els marcadors visuals són especialment efectius per evitar les col·lisions de les aus si no estan separats de més de 10 cm entre si, fan com a mínim 0,5 cm de diàmetre, s'apliquen a vidres de baixa reflectivitat, ofereixen alt contrast visual i s'utilitzen a la cara exterior de la superfície envidriada.
Emprar vidre opac o esmerilat, almenys parcialment, amb els mateixos criteris que els marcadors visuals. També es pot fer servir pavès, o vitralls. O recórrer a vidres reflectors de la radiació ultraviolada, visible per a les aus

La guia també descarta pràctiques que es van proposar l'any 2007: per exemple, davant la manca d'evidència pel que fa als seus beneficis, deixa de recomanar les façanes envidriades en angle, l'ús de vidre tintat, la utilització de pantalles interiors i els adhesius en forma d'aus de presa (ineficaços, pel que sembla, tret que s'apliquin amb els criteris dels marcadors visuals convencionals). La guia de bones pràctiques tampoc dona per vàlides les persianes, atès que no es pot obligar l'ocupant d'un habitatge a tenir-les abaixades (i formant per tant una barrera visual per als ocells).

La guia, a més, serveix també per facilitar la implantació d'una pràctica o una altra segons el cas, per tal com des de 2010 és obligatòria a Toronto l'adopció de mesures de protecció d'aus en tots els edificis residencials a partir de quatre plantes d'alçada i en els de menys plantes però que es trobin en entorns naturals, així com en tots els edificis d'ús no residencial.