L'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) va publicar el passat mes de febrer un informe acompanyat d'un conjunt de mapes que il·lustren les possibles conseqüències de la crisi climàtica a Europa en l'horitzó de la fi del segle xxi. Aquestes eines cartogràfiques són un recull elaborat a partir de diversos materials de l'EEA, i ara ja es poden consultar fàcilment en un sol lloc.
Agrupar i difondre la informació
En un esforç per fer més accessible la informació que al llarg dels anys ha elaborat sobre la qüestió del canvi climàtic i les seves conseqüències, l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) ha publicat recentment un informe i un seguit d'instruments cartogràfics de fàcil consulta que permeten visualitzar, des d'un sol lloc web, les prospectives d'impacte del canvi climàtic al continent europeu. Tant a l'informe com als mapes hi podreu accedir seguint els vincles adjunts.
Els fenòmens que es presenten a la nova eina de l'EEA són les sequeres, les variacions en els ingressos dels agricultors, la intensitat de les precipitacions, els incendis forestals, les inundacions costaneres i el nombre d'habitants de zones litorals exposats als riscos de l’elevació del nivell del mar. Per a molts d’aquests fenòmens s'ofereixen prospectives en un escenari d'emissions de GEH altes (amb un increment associat de la temperatura global superior a 2 ºC), i mitjanes o baixes (increment inferior a 2 ºC). Per a d’altres es mostra l'espectre de conseqüències esperables, en funció dels esforços d'adaptació realitzats prèviament, o d’estimacions comparatives a partir de dades històriques.
Donant per segur que tant en un escenari d'altes emissions com en un de baixes emissions els fenòmens adversos derivats del canvi climàtic seran més freqüents i intensos, l'EEA pretén proporcionar instruments que ajudin a l'adaptació específica de les diferents regions europees per fer-hi front i mirar de minimitzar, tant en un escenari com en l'altre, els impactes d'aquells fenòmens extrems en els ecosistemes, els sectors econòmics, i la salut i seguretat de la població.
Per a cada fenomen estudiat el web ofereix la bibliografia en què es basen les dades, els materials complementaris que es poden consultar, els mapes corresponents i llurs llegendes. Es presenta també, cap al final del web, un estudi de casos concrets per a alguns dels fenòmens analitzats.
Entrant al contingut, tenim que:
- D'acord amb els materials de l'EEA, tant en un escenari d'emissions de GEH mitjanes com elevades, les sequeres augmentaran entre 1 i +2,5 episodis en trenta anys (comparativament, 2041-2070 respecte de 1981-2010) a gran part de l'Europa meridional; hi pot haver increments de freqüència més moderats al centre i a l'est del continent, i algun decrement en zones septentrionals.
El monogràfic que il·lustra aquest fenomen se centra en la península Ibèrica.
- Potser l'únic aspecte on les dades són relativament positives al nostre país és l'increment d'ingressos del sector agrícola, tant en un escenari sense adaptació al canvi climàtic com en un on s'hagin aplicat les millors tècniques d'adaptació. En aquest segon cas, l'augment d'ingressos agrícoles seria de fet pràcticament generalitzat a tot el continent, i només algunes regions romandrien com ara o patirien pèrdues.
- Respecte dels episodis de precipitació intensa i d'inundacions sobtades, els materials presentats fan una comparativa entre els períodes 1971-2000 i les estimacions per a 2071-2100, en un escenari d'emissions de GEH altes, per a estiu i hivern. Pel que sembla, el nostre país, com gran part del sud d'Europa, veurà disminuir els percentatges de precipitació severa (percentil 95) a l'estiu, mentre que a l'hivern augmentaran aquests percentatges, com a tot el continent tret del sud de la península Ibèrica i de la Balcànica.
El monogràfic d'aquest fenomen es fixa en el cas de l'Europa central.
- Tant en un escenari d'emissions de GEH altes com baixes, és d'esperar que els incendis forestals augmentin notablement al sud i a l'oest del continent, en general. Se'n poden deslliurar zones del centre i del nord del continent. En el cas d'emissions elevades, el risc es pot incrementar fins a un 40% al nord de la península Ibèrica, a França, als Balcans i a l'extrem septentrional d'Escandinàvia. Els percentatges, cal assenyalar, al·ludeixen al Canadian Fire Weather Index, que té en compte la humitat de l'aire quan és més baixa (començament del vespre), la temperatura quan és més alta (començament del capvespre), la precipitació en vint-i-quatre hores (de migdia a migdia), i les velocitats mitjanes màximes diàries del vent.
El monogràfic d'aquest fenomen se centra en el cas d'Escandinàvia, on els resultats esperables són mixtos.
- Pel que fa a l'elevació del nivell del mar a causa del canvi climàtic, el web de l'EEA en presenta les estimacions per a final del segle xxi en comparació amb el període 1981-2010, per a un escenari de baixes emissions de GEH i per a un d'altes. En el primer cas serien esperables elevacions d'entre 0,2 m i 0,4 m; per al segon, d'entre 0,4 m i 1 m (tot i que algunes prospeccions suggereixen elevacions encara més notables). L'alça seria menys perceptible potser a les costes del nord del Bàltic i de l'Atlàntic, a causa de l'ajustament isostàtic postglacial que encara experimenten aquelles zones.
- En allò que ateny les inundacions costaneres, se n'analitzen els escenaris possibles en condicions de baixes i d'altes emissions de GEH. És probablement l'apartat més preocupant de les dades que ofereix l'EEA, ja que tant en un cas com en l'altre es preveuen al llarg del segle xxi multiplicacions per deu, per cent o àdhuc per mil en la freqüència d'aquesta mena de fenòmens, en molts indrets del litoral europeu. En els dos escenaris, el litoral català patirà augments de freqüència de més de x500. Com en l'apartat anterior, les zones que menys patiran aquests increments d'episodis d'inundació costanera són les septentrionals del Bàltic i l'Atlàntic, en part pel motiu exposat abans. Més encara, el web de l'EEA fa esment que la manca d'inversions en adaptació litoral pot suposar per a les disset metròpolis costaneres més poblades de l'espai EEA, entre les quals Barcelona, pèrdues que de manera conjunta oscil·laran entre els mil milions d'euros l'any 2030 i els trenta-un mil milions per a 2100, en un escenari d'altes emissions de GEH.
El monogràfic que il·lustra aquest fenomen se centra en Venècia.
- El penúltim element cartogràfic del web de l'EEA és un visor que permet copsar fàcilment el total de població europea que habita zones costaneres baixes, entre 1 m i 6 m sobre el nivell del mar, i quina superfície totalitzen aquestes àrees. Són en total més de cent vint-i-set milions d'habitants, repartits principalment a les costes neerlandeses, belgues, daneses, de l'Alemanya nord-occidental, de la Suècia meridional, de la França atlàntica i mediterrània, i del nord-est d'Itàlia. Es tracta de zones que sense inversió en defenses del litoral podria esdevenir permanentment inundades en el termini llarg, i de manera temporal en el termini mitjà per l'efecte combinat de l'elevació progressiva del nivell del mar, l’onatge i les marors ciclòniques. Al nostre país podrien resultar afectades sobretot les àrees, poblacions i activitats del delta de l'Ebre, del del Llobregat, del Maresme central i septentrional, del Baix Empordà i de la badia de Roses. El web lloa els esforços duts d'infraestructura a terme pels Països Baixos, que els haurien de permetre resistir elevacions de fins a 1 m en el nivell del mar i romandre inalterats pels riscos climàtics com a mínim fins a 2050 (vegeu, a aquest efecte, el Butlletí núm. 30).
El monogràfic que il·lustra aquest fenomen se centra en la regió de la Bretanya.
- Trobem també, per finalitzar, un monogràfic referit als efectes sobre les ciutats de les inundacions costaneres i fluvials. I és que és evident que els efectes del canvi climàtic també es faran sentir en aigües continentals, terra endins.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Climate change impacts in Europe (EEA), Estimated population living in coastal lowlands (EEA)
