Les migracions climàtiques ja no són una hipòtesi prospectiva, sinó un fet. Segons l’ACNUR, cada any es veuen desplaçades més de vint-i-un milions de persones per motius relacionats amb el clima, com ara inundacions, tempestes, incendis o episodis de temperatures extremes. Hi ha a més altres riscos de més llarg recorregut, per exemple les sequeres o l’erosió costanera provocada per l’elevació del nivell del mar. Per acollir els refugiats climàtics i donar-los habitatge sense malmetre terres fins ara verges, potser cal mirar cap al mar.
- Heal-Berg: una màquina per detenir i revertir el canvi climàtic
- Oceanix City: modularitat i autonomia
- Autors
Contents
Heal-Berg: una màquina per detenir i revertir el canvi climàtic
Heal-Berg és un projecte dels arquitectes Luca Beltrame (Itàlia) i Saba Nabavi Tafreshi (Iran) que l'any 2017 va aconseguir una menció d’honor en la categoria de gratacels del concurs d’arquitectura que cada any convoca la publicació especialitzada eVolo.
Heal-Berg, que de moment és un exercici teòric, consisteix en complexos independents i autònoms en termes energètics i de transport, dissenyats específicament per detenir, esmenar i revertir el canvi climàtic i els impactes que se’n deriven. Tot i que no és la seva funció principal, també tenen caràcter residencial. Els complexos Heal-Berg estan dissenyats per ser implantats en aigües marines, amb llur estabilitat garantida a partir de quatre motors subaquàtics.
Per a la concepció de Heal-Berg, els autors van aplegar i combinar les millors tecnologies disponibles en el moment, que a més s’haguessin mostrat efectives i viables, de manera que cada estructura Heal-Berg fos capaç d’actuar en diversos eixos a fi d’assegurar, en paraules dels seus autors, la supervivència humana.
Alguns dels recursos que proposa Heal-Berg són:
- La descarbonització atmosfèrica mitjançant la conversió de diòxid de carboni en oxigen amb l’aplicació de làser (podeu veure la base teòrica d’aquesta tecnologia, de la Universitat de Califòrnia, aquí).
- La utilització de sistemes de refrigeració amb aigües oceàniques (vegeu en què consisteix aquí).
- La generació d’energia mitjançant les diferències en gradient salí (trobeu-ne l’explicació aquí), i també aprofitant el disseny aerodinàmic de l’estructura per canalitzar els corrents d’aire cap a turbines eòliques.
- La utilització de grafè (extremament lleuger i resistent) com a material de construcció, obtingut en aquest cas de la conversió de CO2 en O2, en procediments com aquest.
- L’ús de mitjans de transport com ara Hyperloop, per a un ràpid accés i connectivitat, o de drons, per traslladar les unitats residencials entre diferents estructures Heal-Berg.
Podeu veure una imatge detallada de l’estructura interna de Heal-Berg clicant aquí.
Recreació d’un hipotètic Heal-Berg: hi destaquen els ventiladors de succió de CO2, el túnel de Hyperloop i les unitats residencials abandonant l’estructura o arribant-hi per aire
Oceanix City: modularitat i autonomia
El 3 d’abril de 2019 Maimunah Mohd Sharif, directora executiva del Programa per als assentaments humans de l’ONU, va assegurar que l’organització donaria suport a Oceanix City: és un projecte de l’empresa emergent Oceanix i consisteix en una ciutat modular i autònoma que seguirà essent capaç de satisfer les necessitats dels seus habitants pel que fa a aigua, energia i aliments en cas de catàstrofes naturals, com ara huracans, tsunamis o inundacions. Oceanix ha encarregat el disseny de la ciutat al gabinet danès d’arquitectura Bjarke Ingels Group (BIG). Col·labora en el projecte també el Massachusetts Institute of Technology (MIT), a través del seu Center for Oceanic Engineering.
L’elecció de'l’hexagon com a forma bàsica, segons Bjarke Ingels Group, respon al fet que'"ofereix l’omnidireccionalitat de la circumferència juntament amb la modularitat i la racionalitat de quelcom fet per l’home”'(© BIG – Bjarke Ingels Group)
Oceanix City s’articula en mòduls hexagonals d’entre 10.000 i 15.000 m2, cadascun dels quals pot acollir fins a tres-cents habitants. Aquests mòduls es poden acoblar per formar pobles de sis hexàgons, al voltant d’un hivernacle o d’un espai lliure. Segons els autors del projecte, el nombre ideal d’habitants d’Oceanix City seria d’uns deu-mil, aproximadament sis pobles de sis mòduls cadascun, per poder oferir autonomia total d’aigua potable, energia i calor.
Es tracta, val a dir, d’un projecte adreçat en principi a les poblacions més vulnerables a la pujada del nivell del mar i que no disposen de mitjans suficients per fer front als preus dels lloguers de terra ferma. Pel que fa a la seva ubicació, els responsables del projecte l’han concebut especialment per a les zones tropicals, atès que són les més amenaçades per fenòmens naturals extrems i que l’agricultura hi és més fàcil i productiva.
Edificis de poca alçada construïts amb fusta o bambú (© BIG – Bjarke Ingels Group)
La base d’Oceanix City serà construïda amb biorock o seament, un material d’origen natural format per l’acreció dels minerals submarins quan són exposats a corrent elèctric. Es tracta d’un material flotant que ofereix una resistència tres vegades superior a la del formigó i que a més és capaç de reforçar-se i de créixer indefinidament al llarg del temps. A sobre de la base hi haurà els edificis, totalment desmuntables i construïts amb materials sostenibles com ara la fusta i el bambú. La seva alçada màxima serà de set plantes, per mantenir-ne el centre de gravetat baix. Tindran majoritàriament forma de tremuja, per maximitzar l’espai disponible a les cobertes per si s’hi volen implantar instal·lacions solars, i per proporcionar ombra al seu entorn.
El subministrament d’aigua estarà garantit per la recollida d’aigües pluvials, complementada amb pràctiques de dessalinització i de condensació i filtrat de l’aire. A Oceanix City hi estaran prohibits els vehicles convencionals: la mobilitat dels habitants i el transport de mercaderies s’hi realitzaran per mitjà de bicicletes, drons o embarcacions elèctriques. I pel que fa als residus, seran transportats per tubs pneumàtics cap a un centre de triatge on es reciclaran o es reutilitzaran.
La base dels mòduls, fabricada amb biorock; a la imatge, mòduls de cria d’algues i de piscicultura en granges aquàtiques verticals. Les necessitats alimentàries de la població es cobriran també amb granges i vivers hidropònics a la superfície (© BIG – Bjarke Ingels Group)
L’esquema d’Oceanix City preveu l’existència d’illes annexes deshabitades destinades a la generació elèctrica (per exemple amb panells fotovoltaics o instal·lacions eòliques) així com a la producció d’aliments (que s’inspirarà en els principis de residu zero).
El conjunt de la ciutat es trobarà ancorat aproximadament a 1,6 km de la línia de costa, i en cas d’extrema urgència podrà ser remolcat cap a terra. Serà també a terra on es construiran els mòduls abans de ser transportats aigua endins i ancorats en llur ubicació prevista.
Al centre de cada illa es preveu una zona d’uns 3.000 m2 que pot acollir hivernacles, espais de relació social, activitats culturals i comercials, centres de culte...'(© BIG – Bjarke Ingels Group)
Com a primer pas per avaluar la futura viabilitat del projecte, Oceanix vol construir un prototip de la seva ciutat flotant a l’East River de Nova York.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Heal-Berg, Oceanix City – Bjarke Ingels Group
