Tard o d'hora comunitats senceres hauran d'abandonar les seves llars a causa de la pujada del nivell del mar. És factible moure tot un poble terra endins per evitar la situació? Kiruna, una ciutat sueca, està traslladant-se físicament uns quants quilòmetres enllà per no desaparèixer. La ciutat viu sota l'amenaça de ser engolida per una mina de ferro. Res a veure amb el canvi climàtic, doncs, però la manera de fer de Kiruna podria inspirar ciutats i pobles costaners i decidir-los a traslladar-se de llurs ubicacions actuals. Altrament s'hauran de resignar a desaparèixer sota les aigües.
Kiruna s'ha de moure tres quilòmetres cap a l'est
Kiruna, en territori sami, és la ciutat més septentrional de Suècia, uns 145 km al nord del cercle polar àrtic. Té uns 23.000 habitants i la seva principal font de riquesa és també allò que ara l'està forçant a desplaçar-se per seguir existint: una mina que aprofita la veta de ferro més abundant d'Europa amenaça d'engolir la Kiruna actual. I la ciutat ha decidit reubicar-se.
El pla de Kiruna, amb les rutes de desplaçament cap a l’est en vermell
Va ser l'any 2004 quan la companyia minera Luossavaara-Kirunavaara (LKAB) va anunciar que la ciutat que tenia els dies comptats: l'excavació de galeries havia començat a produir subsidència en els terrenys; i una dècada després van aparèixer a Kiruna les primeres esquerdes al terra, cada cop més a prop de la zona habitada.
La ciutat i la companyia minera finalment van revelar el seu pla mestre per al futur: per a l'any 2033 tota la ciutat haurà estat traslladada 3 km cap a l'est. L’altra opció, que era tancar la mina i enviar a l’atur unes cinc mil persones, tampoc hauria evitat l’enfonsament de Kiruna a la llarga, atesa la gravetat de la subsidència.
La Kiruna actual
L'encarregat de la tasca de trasllat és l'estudi White Arkitekter d'Estocolm, que l'ha plantejada comparant la ciutat amb un centpeus que es mou al llarg d'una ruta que en el mitjà termini serà de fet l'artèria principal de la ciutat nova. El pla de White Arkitekter vol assolir l’objectiu de crear una ciutat modèlica pel que fa a sostenibilitat, amb una economia diversificada que no depengui en tan gran mesura de la mina de ferro. Es pretén que l’actuació permeti assegurar el futur de la nova ciutat a cent anys vista.
Qui assumeix la despesa, propera als 350 milions d'euros, és la companyia minera. Aquests diners hauran de servir per a la construcció de nous equipaments (incloent-hi una escola de secundària, un centre comunitari, l'estació de bombers, la biblioteca i la piscina coberta). La nova Kiruna ja disposa d'alguns elements que li conferiran la seva nova identitat: és el cas per exemple del nou ajuntament, un edifici de planta circular de l'arquitecte danès Henning Larsen. Segons assenyalen els responsables del trasllat, hauria estat massa costós moure l’edifici municipal de la vella Kiruna al nou emplaçament.
Ara bé, baixant al nivell dels habitants de Kiruna, no tot és tan fàcil: durant anys han estat vivint en un impasse, sense atrevir-se a prendre decisions de transcendència (com ara comprar una casa, obrir un negoci o tenir fills) per por del que passaria amb la seva ciutat. Ara la preocupació és saber on viuran, i quins procediments se seguiran per assignar-los les seves noves ubicacions. Malgrat que la companyia minera els assegura una compensació pel 125% del valor dels seus habitatges actuals, molts residents creuen que és insuficient per accedir a un habitatge amb els preus de mercat que hi ha ara. I pel que fa als llogaters, fins ara havien estat acostumats a pagar lloguers molt baixos, i hi ha el recel que a la nova Kiruna els preus siguin molt més alts.
Aquí entra també el procés d'avaluació de les propietats actuals de Kiruna: els arquitectes de White han monitoritzat durant anys els preus de localitats veïnes, i han fet un inventari exhaustiu de tots els edificis de la ciutat vella i de tots aquells factors hedònics que els caracteritzen: això inclou des de l'espai interior disponible a cada llar, fins a la presència o no de jardins, passant per la distància a les parades de transport públic, als serveis o a les zones comercials.
L'examen detallat del pla director de la nova Kiruna revela també que la ciutat que naixerà no tindrà gaire relació amb l'actual: serà molt més densa, i s'hi introduiran elements fins ara estranys, com els edificis de pisos amb patis comunitaris i les avingudes principals –quan el que hi ha a la Kiruna vella és més aviat una certa dispersió urbana amb edificis unifamiliars aïllats amb jardí, en una trama de carrers estrets.
Recreació de la nova Kiruna, amb l’edifici del nou ajuntament a la plaça central i tipologies que no existien a la Kiruna antiga
El pla mestre de Kiruna també vol que la ciutat es reinventi, esdevingui un aparador del desenvolupament sostenible i ofereixi activitats i serveis capaços d'atraure gent que fins aquell moment no s'hauria vist vivint allà. Val a dir però que aquesta visió, plasmada per exemple en noves instal·lacions culturals o en un telefèric que sobrevoli el carrer comercial de la nova Kiruna, no sedueix els habitants de la Kiruna actual, malgrat els esforços que s’estan duent a terme, en el desplegament de l’estratègia, per dialogar amb tots i cadascun dels residents de la ciutat vella i per mirar d’incorporar-ne les propostes a la ciutat nova.
Com a reconeixement que la part més difícil del trasllat és al capdavall la gestió de la memòria individual i col·lectiva dels residents de la ciutat vella, sorgeix un dels aspectes més notables del desplaçament de Kiruna, orientat a mantenir els referents actuals de la ciutat i a mitigar el trauma del trasllat: es tracta de la reubicació de fins a vint-i-un edificis identitaris de la Kiruna vella en la nova ciutat. Aquesta recol·locació es duu a terme mitjançant la deconstrucció i la reconstrucció al nou emplaçament o mitjançant el trasllat de les estructures en combois excepcionals. El cost del trasllat per carretera és, segons els responsables municipals, comparable al de la construcció d’un edifici semblant, o un xic superior. Alguns dels edificis notables de la ciutat que es traslladaran a la nova Kiruna o que s’hi reimplantaran són la Ingengörvillan i l’església de la ciutat (vegeu-ne imatges tot seguit). També es preveu desposseir els edificis emblemàtics actuals que no es podran traslladar dels seus elements estètics més representatius per incorporar-los a les noves estructures de la futura Kiruna.
Trasllat de la Ingengörvillan o “Vil·la dels Enginyers”, mes d’agost de 2017 (© Tomas Utsi)
L’església de Kiruna, un dels edificis emblemàtics que caldrà deconstruir i reimplantar (© Jonathan Nackstrand)
En allò referent a la mudança dels residents, i amb la finalitat de suavitzar la pressió econòmica sobre LKAB, s’ha optat per la gradualitat: segons els pronòstics de subsidència, es preveu instar els habitants de cada zona a desplaçar-se amb un any d’antelació. Tot i això, en les darreres fases de l’actuació els habitants restants de la vella Kiruna seran moguts a la nova ciutat en massa, a fi de no deixar ningú enrere en un barri desert i condemnat. Pel que fa a l’activitat comercial, en canvi, es pretén afavorir la zona de compres de la ciutat nova tan bon punt obri al públic, per accelerar el desmantellament de la zona comercial de la ciutat vella i evitar els desplaçaments pendulars entre dues àrees comercials rivals, especialment els caps de setmana.
L’actuació de Kiruna és probablement el primer exemple real de reubicació d’una ciutat d’aquestes dimensions, i per tant podria servir de model per a altres localitats amenaçades: efectivament, és possible que en termini mitjà o llarg sigui habitual haver de traslladar comunitats senceres. Els gestors del trasllat de Kiruna diuen haver rebut visites d’autoritats de planificació de Malàisia, dels Països Baixos i d’alguns estats nord-americans, interessades en els procediments emprats per la ciutat sueca.
El trasllat de Kiruna presenta aspectes aplicables arreu, com ara el respecte al patrimoni històric i a la memòria col·lectiva, i la importància de la comunicació fluida amb els residents; malgrat això, cal assenyalar, probablement per a moltes comunitats serà inassumible econòmicament la posada en pràctica d’actuacions similars, si no és recorrent a finançament via de pressupostos públics –i encara així.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: White Arkitekter
