The Boring Company, de l’empresari Elon Musk, construeix túnels subterranis amb uns costos molt reduïts respecte dels que són habituals. Potser no per fer-hi passar trens, però prou amples com per estendre-hi xarxes de comunicacions i serveis –o, en la visió de Musk, per implantar-hi noves tipologies de vehicles, de mobilitat individual o col·lectiva, en un futur.
“La companyia perforadora”
El mes de desembre de 2018, Elon Musk va presentar als mitjans de comunicació el túnel de demostració perforat a Los Angeles per la seva empresa The Boring Company. La nova galeria, excavada per sota d’uns terrenys industrials a la zona de Hawthorne, fa tot just uns 3,6 m de diàmetre, per la qual cosa hom difícilment hi podria fer passar res més que un turisme.
El que és notable en aquesta actuació és el cost que ha suposat: segons Musk, aquest túnel ha costat deu milions de dòlars per milla (aproximadament 6,25 milions de dòlars per quilòmetre). El túnel perforat a Hawthorne, cal assenyalar, fa 1,18 milles de longitud (1,8 km més o menys), i de mitjana se situa a uns deu metres de fondària.
Segons informà Los Angeles Times, en aquest preu no s’hi incloïen els costos de recerca i desenvolupament, ni els de posterior equipament del túnel. Tot i així, encara que aquests elements poguessin acabar encarint considerablement el cost total d’aquesta mena de galeries, en conjunt se seguirien oferint uns costos molt competitius respecte dels de projectes similars: a tall d’exemple, alguns projectes d’extensió de la xarxa subterrània de transport a Los Angeles i a San Francisco (tot i que impliquen seccions de túnel més grans) assoleixen costos de fins a 920 milions de dòlars per milla, uns 575 milions de dòlars per quilòmetre.
Com en moltes de les iniciatives de Musk, en la presentació del nou túnel hi va ser present un vehicle Tesla (© The Boring Company)
Segons Musk, per resoldre el problema del trànsit a les ciutats cal que les infraestructures de transport es dupliquin, sigui per aire o sota terra. Una xarxa subterrània de túnels en diversos nivells podria alleujar la congestió del trànsit, i el nombre de nivells podria incrementar-se conforme anés creixent la ciutat. Per aconseguir-ho, però, cal augmentar la velocitat de perforació de túnels amb què es treballa actualment, i minorar radicalment els costos que suposen aquestes actuacions.
I aquests són aquests els objectius de The Boring Company: túnels de baix cost i de ràpida excavació. Elon Musk, val a dir, considera aquests túnels ideals per als seus projectes de Loop (transport individual, o col·lectiu de fins a setze passatgers, amb vehicles autònoms i elèctrics, a uns 250 km/h) i d’Hyperloop (mobilitat col·lectiva en càpsules de fins a setze passatgers, en tubs de buit, a uns 950 km/h).
La reducció de costos s’assoleix, segons la companyia, disminuint el diàmetre dels túnels fins a la meitat del que mesuren els túnels estàndards (uns 8,5 m per a túnels d’un sol carril, als Estats Units). Només amb aquesta reducció del diàmetre s’aconsegueix, segons la companyia, fer disminuir el cost de la intervenció entre tres i quatre vegades. Cal assenyalar, això sí, que tal reducció de la secció requereix que els vehicles que circulin per la galeria ho puguin fer de manera perfectament alineada i centrada, bé sigui mitjançant sistemes d’ajut a la conducció dels mateixos vehicles, bé sigui mitjançant elements laterals de guiatge.
El segon factor que pot permetre reduir els costos i accelerar la construcció dels túnels és l’augment de la capacitat de la tuneladora. En aquest sentit, The Boring Company permet triplicar la potència de la tuneladora, mitjançant la millora dels seus sistemes de refrigeració; també s’opta per la tunelació contínua, en lloc de repartir el temps dels treballs entre la perforació i l’adovellament de la galeria. La velocitat i la seguretat de les tasques de perforació també es veuen afavorides per l’automatització total dels processos que aplica The Boring Company, sense personal. Una altra característica de les tuneladores de Musk és que són elèctriques: per als seus túnels no s’hi empren caps tractors de gasoil.
La tuneladora de The Boring Company (© The Boring Company)
Val a dir que molts experts en mobilitat creuen que la configuració que proposa Musk, d’automòbils circulant per túnels subterranis, difícilment igualarà la capacitat de transport que pot oferir un tren, o fins i tot un autobús; d’altra banda, auguren que una xarxa de galeries subterrànies de transport no deixaria d’estar sotmesa al principi de demanda induïda, que fa que qualsevol ampliació d’infraestructura viària es reveli pràcticament insuficient en poc temps.
Ara bé, tampoc manca qui creu que si els costos que permet The Boring Company són reals, potser obviant la reducció de diàmetres que proposa la companyia i aprofitant només la recerca i innovació aplicada a les tuneladores, la xarxa de transport ferroviari subterrani de les ciutats podria créixer i expandir-se ràpidament amb un cost raonable. I això és especialment urgent a Los Angeles, on la congestió causada per la mobilitat privada assoleix cotes preocupants, i on no és clar que les actuacions d’ampliació de la xarxa de metro puguin estar enllestides abans dels Jocs Olímpics de 2028, que se celebraran en aquella ciutat.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: The Boring Company
