El far de Rubjerg Knude, a Jutlàndia, al nord-oest de Dinamarca, va haver de ser desplaçat uns metres terra endins pel risc que acabés empassat pel mar a causa de l’erosió costanera. Amb el canvi climàtic i el consegüent agreujament dels impactes marins a la costa, aquesta mena de pràctiques poden esdevenir freqüents, també en altres zones del món.
El trasllat d’un símbol amenaçat
Rubjerg Knude és una zona dunar del nord de la península de Jutlàndia. Des de 1900 s’hi troba el Rubjerg Knude Fyr (far), en un promontori de 60 m d’alçada. Originàriament es trobava a uns 200 m de la línia de costa. L’any 1968 el far va deixar de funcionar, quasi colgat per la sorra. Des de sempre, a més, el far ha hagut de fer front a un altre problema: l’erosió del litoral, que retrocedeix aproximadament 1,5 m per any. Amb aquest ritme es preveia que el far acabaria caient al mar cap a l’any 2023.
El Rubjerg Knude Fyr, aquí quasi colgat per la sorra, sempre ha atret visitants. Segons la ministra de Medi Ambient del Govern danès, Lea Wermelin, el far és un “tresor nacional” de Dinamarca. D’aquí els esforços per salvar-lo. Les operacions han suposat un cost d’uns 670.000 €, que han pagat el Govern danès i el municipi de Hjørring'('© Tomasz Sienicki, 2004 – CC2.5)
Atesa la popularitat del far com a atracció turística (amb més d’un quart de milió de visitants anuals) i com a símbol de la costa septentrional de Jutlàndia, va sorgir la idea de traslladar-lo terra endins. Però amb una alçada de 23 m i un pes aproximat de 720 t, el trasllat de l’edifici, 80 m cap a l’interior, no seria fàcil.
Durant deu setmanes, una firma local d’enginyeria va dissenyar el dispositiu de trasllat, en la primera fase del qual calia alçar el far amb crics hidràulics i bigues fins dipositar-lo sobre unes guies per moure’l després a la seva posició final.
Els treballs d’esplanació i de muntatge de les guies, previs al trasllat (© Agence France Presse – AFP)
Les operacions de trasllat es van dur a terme el 22 d’octubre de 2019. Van caldre treballs precisos de calibratge dels mecanismes hidràulics, i va ser necessari tenir en compte a més la naturalesa del terreny, sorrenc, que podia entorpir el rodament del far sobre les guies. Per tot plegat, es va determinar una velocitat màxima teòrica de desplaçament de tot just 12 m/h (20 cm/min).
Malgrat tot, el trasllat de l’edifici va ser al capdavall una mica més fàcil que no es creia inicialment, atès que el pes estimat al començament, de 1.000 t, va resultar erroni. D’aquesta manera, a les 15 h hora local, abans del previst, el trasllat es va poder donar per conclòs.
Actualment es treballa per reblir amb ciment l’àrea circumdant a la nova ubicació del far. S’espera així poder garantir la integritat del monument durant almenys quaranta anys més.
El far, sobre les guies, començant a allunyar-se del caire del promontori (© Associated Press – AP)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Nyheder TV2, EuroNews
