Un vell remolcador esdevé banc de proves d’un projecte internacional que vol assajar les possibilitats dels acceleradors de partícules com a mètodes per descontaminar els gasos d’escapament dels vaixells de gasoil.
Un nou ús per als acceleradors de partícules, dins el marc del Projecte ARIES
El Projecte ARIES (Accelerator Research and Innovation for European Science and Society), dirigit per l’Organisation Européenne pour la Recherche Nucléaire (abans “Conseil Européen...”, CERN), pretén agrupar i impulsar la recerca que es duu a terme a Europa en el camp dels acceleradors de partícules. El Projecte s’inscriu en el Programa Horizon 2020 com a activitat d’integració, té una durada de quatre anys (de maig de 2017 a abril de 2021) i un pressupost de 24,8 M€. Hi participen quaranta-set socis de divuit països (de casa nostra, el Consorci ALBA).
El mes de desembre de 2017 el Projecte va convocar un concurs de propostes per atorgar el fons destinat específicament a proves de concepte (PoC) orientades a augmentar l’impacte d’aquesta mena de tecnologies en la societat. El fons, dotat en total amb 200.000 €, té per objectiu ajudar a cobrir la bretxa que de vegades s’obre entre els primers estatges de la recerca científica i la plena aplicació eventual d’un projecte o producte totalment desenvolupat, de manera que es redueixin els riscos financers associats a les primeries del procés d’innovació.
Un dels quatre projectes seleccionats en aquesta convocatòria va ser el que va presentar la Universitat Politècnica de Riga (Letònia): una actuació col·laborativa, amb implicació de socis acadèmics com les universitats de Varsòvia i de Huddersfield (Anglaterra); de laboratoris científics, com Fraunhofer (Dresden) i el mateix CERN; una companyia comercial (eBeam, de Suïssa); i dues drassanes, la de Riga i la de Gdańsk (Polònia). L’objectiu d’aquesta aliança és experimentar amb la tecnologia dels acceleradors de feixos d’electrons per reduir les emissions contaminants dels motors navals dièsel.
El projecte liderat per la politècnica de Riga s’assajarà a l’Orkāns, un vell remolcador, de l’època soviètica, amarrat a la drassana de la capital letona. La xemeneia del vaixell ha estat equipada amb un tub proveït de diversos sensors que la connecta a més amb un camió a l’interior del qual s’hi troba un accelerador d’electrons d’uns quants centenars de kV subministrat per Fraunhofer.
Imatge de l’Orkāns, vaixell propietat de la Universitat Politècnica de Riga escollit per assajar el nou sistema de descontaminació dels gasos d’escapament dels motors navals de gasoil. El tub negre que s’aprecia a la part esquerra de la fotografia connecta la xemeneia del vaixell amb l’accelerador de partícules proveït per Fraunhofer'(©'ARIES Project –'CERN)
Dins aquest accelerador, els gasos d’escapament del vaixell són confinats en una cambra especialment concebuda perquè els feixos d’electrons provoquin en ells reaccions d’excitació molecular, de ionització i dissociació, a fi de descompondre les molècules de les substàncies contaminants, especialment els NOX, els SOX i les partícules. Un cop separats els components, abans de ser alliberats a l’exterior són filtrats per un sistema de depuració humida dissenyat per l’Institut de Tecnologia i Química Nuclear de la Universitat de Varsòvia.
El camió que acull l’accelerador subministrat per Fraunhofer; adossada al cantó esquerre s’hi veu la depuradora de filtració humida dissenyada per la universitat de Varsòvia'(©'ARIES Project –'CERN)
Sembla que els primers mesuraments han confirmat la disminució esperada del nombre total de molècules contaminants. Els resultats finals de l’actuació, però, no seran publicats mentre no s’hagi dut a terme l’anàlisi completa de les dades, que inclouran en tot cas l’assaig amb diferents règims de potència del motor. Com a possible desenvolupament futur de l’actuació, hi ha la instal·lació i la prova d’un accelerador de feixos d’electrons dissenyat específicament per a un vaixell de mercaderies en condicions reals d’ús i navegació, que la naviliera italiana Grimaldi posarà a disposició dels partícips en aquesta iniciativa.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Organisation Européenne pour la Recherche Nucléaire (CERN)
