En la convocatòria d'enguany de la competició de disseny que organitza l'Associació d'Arquitectes de Siam (ASA, Tailàndia) va resultar guardonat amb el segon premi un projecte que de ben segur fa honor al lema del concurs: sostenibilitat insòlita. El projecte en qüestió proposa un mètode de reglaçar les zones polars del planeta, especialment l'Àrtic, amb peces de gel modulars fabricades in situ de manera sostenible.
Una màquina per fabricar hexàgons de glaç
Un grup de dissenyadors encapçalat per l'indonesi Faris Rajak Kotahatuhaha va aconseguir el segon premi en la convocatòria de 2019 del concurs de disseny organitzat per l'ASA (Association of Siamese Architects, Tailàndia) amb la seva proposta de geoenginyeria: recongelar l'aigua marina de l'oceà Àrtic, amb una màquina semblant a una embarcació submarina, tot creant icebergs modulars en miniatura que a la llarga, acoblats entre si, podrien acabar conformant nous camps de gel. L'objectiu principal de la proposta seria, doncs, restaurar l'ecosistema polar per reforçar la seva capacitat de regulació del clima planetari, així com augmentar l'albedo global (en una pràctica, per tant, de GBAM o, ground-based albedo modification,vegeu el butlletí núm. 29) i en conseqüència la seva capacitat de reflexió de la llum solar. Val a dir d'altra banda que la idea s'encaminaria més a refermar zones encara intactes que no pas a reinstaurar el glaç en indrets on ja s'ha perdut. Segons l'equip, a dia d'avui s'esmercen massa recursos a protegir les ciutats de la pujada del nivell del mar quan el que caldria seria atacar proactivament el problema a la seva font, a saber, la fosa de les zones polars (podeu remetre-us, per a un recull d'informacions sobre totes dues aproximacions, al butlletí núm. 30).
Vista de perfil de la factoria d'icebergs semisubmergida
En el concepte de l'equip, les naus-fàbrica es trobarien habitualment surant sobre les aigües, i només s'enfonsarien per tal de captar aigua en el seu tanc central hexagonal; un cop recollida, es dessalinitzaria per osmosi inversa; posteriorment el giny tornaria a la superfície, tancaria l'escotilla superior i es recobriria per minorar l'efecte de la radiació solar; mitjançant un sistema de turbines s'injectaria a l'interior de la fàbrica l'aire fred circumdant, per accelerar la producció de glaç; finalment, un cop ja produït el nou gel al cap d'aproximadament un mes, l'aparell se submergiria novament i deixaria rere seu un bloc de 2.027 m3 de gel, amb uns 25 m de diàmetre i uns 5 m de gruix, que per la seva forma hexagonal podria unir-se amb facilitat a d'altres de ja presents a la superfície del mar per crear nous camps de glaç. Tot el sistema funcionaria a partir d'energia solar gràcies als panells fotovoltaics presents a les cobertes de les naus-fàbrica.
Una hipotètica flota de naus-fàbrica, in situ
Amb la utilització simultània de diverses d'aquestes màquines es podria aconseguir, potser, una restauració gradual d’algunes zones dels casquets glacials. A més, per les seves dimensions, aquests submarins podrien acollir diferents funcions, com ara centres de recerca polar, o fins i tot hotels que ajudessin a finançar el projecte.
Secció d'una fàbrica de glaç flotant, amb indicació dels diferents usos, alguns dels quals podrien ajudar a finançar l'actuació
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: ASA International Design Competition 2019, Re-freeze the Arctic [vídeo]
Informació relacionada
- ASA International Design Competition 2019 . Obre en una nova finestra.
- Re-freeze the Arctic [vídeo . Obre en una nova finestra.]
