Amb incendis forestals cada cop més freqüents, virulents i extensos en diverses parts del món, pot resultar útil la invenció d'un equip de l’Stanford Woods Institute for the Environment: un fluid amb textura de gel que ajuda a prevenir els focs o a limitar-ne l’abast i la velocitat de propagació, amb avantatges notables enfront altres agents retardadors o extintors pel que fa a la durada dels seus efectes i a les conseqüències ambientals del seu ús.
Un gel ambientalment innocu per a zones amb alt risc d’incendi
Investigadors del Woods Institute for the Environment, pertanyent a la Universitat de Stanford (Califòrnia), han desenvolupat un nou material per a la lluita contra el foc que a més és econòmic, de fàcil aplicació en zones de risc, i innocu en termes mediambientals. L’equip del Woods Institute va presentar el resultat dels seus treballs a final del passat mes de setembre a la publicació Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS, Estats Units), en un article titulat “Wildfire prevention through prophylactic treatment of high-risk landscapes using viscoelastic retardant fluidsˮ.
En col·laboració amb agències estatals i locals de Califòrnia es va assajar el nou producte per a la lluita contra els incendis forestals, i els resultats són prometedors. Per exemple, sota la supervisió del Departament de Boscos i de Protecció contra Incendis de Califòrnia (CalFire) els investigadors van dur a terme assajos del seu nou hidrogel en una àrea herbosa al marge de la carretera, prop de San Luis Obispo, a la zona prelitoral central de Califòrnia. La imatge següent mostra els efectes i la magnitud del foc en una àrea no tractada (esquerra) i en una de tractada (dreta) amb el nou producte, poc després de la ignició.
Imatge dels assaigs del nou hidrogel. A part de zones herboses, el material també s’ha provat en zones arbustives. Alguns dels operaris de CalFire diuen haver quedat sorpresos per l’efectivitat del nou material (© Eric Appel, professor de ciències i enginyeria dels materials, i propietari de la patent del nou producte juntament amb l’estudiant Anthony Yu)
El nou gel desenvolupat pel Woods Institute ajuda els retardadors emprats habitualment a romandre més temps a la vegetació, de manera que si és aplicat en zones propenses als incendis pot contribuir que els retardadors convencionals no desapareguin a causa per exemple de la pluja o el vent i puguin conservar les seves propietats com a mínim fins a la temporada crítica pel que fa a focs forestals. En cas d’incendi, el nou material pot evitar que se’n declarin nous focus, de manera que la lluita contra el foc esdevé més proactiva, més efectiva i menys costosa. Això és especialment rellevant en una època en què en tot just un parell d’anys Califòrnia ha conegut quatre dels vint incendis de més abast, i vuit dels vint de major destrucció de la seva història, i en què el conjunt dels Estats Units ha esmerçat més de tres mil milions de dòlars només en fons federals per a la lluita contra els focs (segons dades de 2018).
Els agents extintors o retardadors que s’empren habitualment en la lluita contra el foc tenen un seguit de desavantatges: per exemple, molts agents extintors són utilitzats com a retardadors de curt termini, funció per a la qual només són aptes durant aproximadament una hora en condicions d’incendi, atès que acaben perdent l’aigua que contenen i els polímers absorbents quer els feien eficaços. I respecte dels retardadors, sovint produïts a base de derivats del fosfat d’amoni, no són aptes per a un ús preventiu perquè presenten poc temps de permanència a la vegetació. Però el material desenvolupat pel Woods Institute roman a la zona que es vol protegir molt més temps que els que hem esmentat: els assaigs del material han demostrat que el nou gel roman a l’indret amb plena capacitat després de precipitacions relativament intenses, de 12,5 l/m2, condicions en què un retardador convencional hauria deixar de proporcionar protecció contra el foc. D’aquesta manera, el producte pot resultar útil com a profilaxi, especialment en llocs com ara marges de carretera, zones d’acampada o entorns de línies d’alta tensió, que són alguns dels indrets més proclius als incendis. Segons l’equip que ha desenvolupat el material, pot convenir plantejar-se si hom s’estima més emprar una certa quantitat del nou hidrogel com a substància preventiva, o bé emprar cinquanta vegades més quantitat dels agents retardadors o extintors tradicionals quan el foc ja s’ha declarat.
L’hidrogel desenvolupat pel Woods Institute for the Environment ha estat formulat a partir de materials no tòxics, fins al punt que no és infreqüent trobar-los a productes alimentaris, farmacèutics o cosmètics. El seu ingredient principal és de fet la cel·lulosa. Per les seves característiques, a més, el gel pot ser aplicat amb maquinària agrícola convencional, com ara polvoritzadores, o bé des de mitjans aeris. I al cap dels mesos, quan el material ja ha esdevingut inadequat per a la lluita contra el foc, es degrada en el medi ambient sense generar residus perillosos.
Mapa de Califòrnia que mostra els incendis forestals declarats l’any 2018: en vermell hi apareixen els focs que es van iniciar en llocs habitualment crítics, com ara marges de carreteres i infraestructures elèctriques; en gris, els que van iniciar-se a qualsevol altre entorn. El taronja més clar indica les regions designades per CalFire com de nivell 2 pel que fa a risc d’incendi, i el taronja més fosc, les de nivell 3. El mapa pot ajudar a determinar quines zones serien les més adequades per a l’aplicació preventiva de l’hidrogel basat en cel·lulosa desenvolupat pel Woods Institute for the Environment de la Universitat de Stanford (© Stanford Woods Institute for the Environment)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Stanford Woods Institute for the Environment, Stanford Woods Institute for the Environment [vídeo], Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
