Aquest article tracta sobre pràctiques mortuòries alternatives a la inhumació i la incineració. El seu contingut pot resultar incòmode per a alguns lectors.
Vistiplau legal a una nova pràctica mortuòria
El passat mes d’abril el Senat de l’estat nord-americà de Washington va legalitzar l’activitat que es proposa de dur a terme l’empresa Recompose.life, que vol oferir una manera alternativa de disposar dels cossos de les persones mortes. Concretament, el seu compostatge. Amb el vistiplau esmentat, la pràctica esdevindrà legal en aquell estat a partir de maig de 2020, i la companyia podria obrir les seves primeres instal·lacions a final de 2020 o inici de l’any 2021, a Seattle.
L’opció del compostatge (anomenat per Recompose.life i pel text legal susdit recomposició o reducció orgànica natural) persegueix una doble finalitat: d’una banda, limitar els efectes ambientals dels mètodes clàssics de disposició dels cadàvers, com ara la pol·lució de sòls i aigües subterrànies a causa dels fluids d’embalsamament en el cas de la inhumació, o l’emissió de partícules i de GEH en el cas de la incineració; i d’altra banda, fer front als problemes creixents de manca de sòl, a les ciutats, per a nous espais funeraris.
Recompose.life ha dut a terme una avaluació ambiental de quatre maneres de disposar dels cadàvers (inhumació, incineració, enterrament natural i recomposició) i, segons les dades preliminars, sembla que en la majoria de categories la reducció orgànica natural proporciona els millors resultats en termes ambientals; molt especialment, pel que fa a potencial d’escalfament global (GWP), atesa la captura de CO2 que s’opera en les diferents fases del procés de recomposició, i que resulta, sempre segons Recompose.life, en l’evitació de l’emissió d’aproximadament 1 t de CO2, en comparació amb els altres mètodes.
D’acord amb la visió de Recompose.life, la transformació de les restes humanes en sòl fèrtil tindria lloc en uns receptacles d’acer hexagonals, modulars i reutilitzables, instal·lats en estances enjardinades, com suggereix la imatge següent.
Imatge d’unes hipotètiques instal·lacions de recomposició (© MOLT Studios)
En un termini d’entre quatre i set setmanes, segons la companyia, s’haurà generat prop d’un metre cúbic de sòl, que els propparents podran endur-se, o oferir per enriquir les terres de les reserves naturals de l’estret de Puget, al mateix estat de Washington.
El procés de reducció orgànica natural, per al qual l’empresa ha sol·licitat ja la patent, es produeix gràcies a la combinació de pèl·let de fusta, palla i alfals, amb condicions molt concretes d’humitat, temperatura i oxigenació, per tal que certs bacteris aerobis facin la seva funció descomponedora. Segons l’estudi dut a terme per la Washington State University, durant el procés té lloc la reducció efectiva de les substàncies farmacèutiques, dels metalls solubles (que al llarg de la formació dels àcids húmics queden enllaçats en compostos organometàl·lics) i dels patògens (gràcies principalment a la temperatura que genera l’activitat microbiana, propera als 55 ⁰C). Val a dir, però, que no existeix prou evidència, segons Recompose.life, que els agents priònics siguin destruïts durant el procés, raó per la qual algú que hagués mort a causa d’una malaltia d’aquest tipus (Creutzfeldt-Jakob, per exemple), no seria candidat a la reducció orgànica natural. Tampoc ho serien aquelles persones mortes com a conseqüència de malalties altament contagioses segons els criteris del Centre de Control de Malalties (CDC) dels Estats Units.
Recompose.life assegura que el seu procés també transforma els ossos i les dents: a més de l’acció descomponedora dels microbis compostadors, hi ajuda possiblement el removiment periòdic dels materials, destinat a aconseguir una recomposició homogènia.
Un cop les instal·lacions de Seattle obrin les seves portes, Recompose estarà en disposició d’acceptar també cossos provinents d’altres estats i països. Pel que fa al preu del servei, segons la responsable de la companyia, se situarà al voltant dels cinc mil dòlars: força més elevat que el d’una cremació, però bastant més baix que el d’un enterrament de nivell mitjà.
Caldrà veure al capdavall si la recomposició acaba popularitzant-se com progressivament ho fan altres modalitats de disposició de cadàvers (com la hidròlisi alcalina, cremació líquida o “aquamació” que, direm de passada, Washington va aprovar en la mateixa llei que dona llum verda a la recomposició, i que ja és legal en força estats dels EUA); si roman com a pràctica més aviat experimental i marginal (com ara l’Infinity Burial Suit); o si acaba esdevenint una pràctica sense continuïtat (com és el cas de la “promessió”).
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Recompose
