Des d’aquesta tardor, algunes cruïlles de la capital austríaca, encara per especificar, disposaran de semàfors intel·ligents per a vianants. Hi ha la intenció que aquesta mena d’elements acabin substituint en aquella ciutat els prop de dos-cents semàfors en què encara avui cal fer servir un polsador per demanar la fase verda.
Reconèixer les intencions dels vianants
A Viena ja ha finalitzat la fase de proves dels semàfors intel·ligents per a vianants. En les properes setmanes, aquests elements començaran a instal·lar-se en algunes cruïlles de manera definitiva. La intenció de la capital austríaca és que amb el temps aquests nous dispositius acabin substituint els prop de dos-cents semàfors de vianants que actualment estan equipats amb el sistema de polsador per demanar verd (d’un total d’unes mil tres-centes cruïlles semaforitzades).
El que és notable en el cas vienès és que els nous semàfors són capaços de reconèixer la intenció del vianant, a partir de l‘anàlisi de la direcció que porta i del tenor general del seu comportament, i discernir si realment pretén travessar el carrer o senzillament passa per prop del semàfor sens més. Els nous semàfors intel·ligents de Viena s’han estat assajant a la ciutat durant els darrers anys, i el seu creador ha estat l‘Institut de Visió Artificial i Representació de la Universitat Politècnica de Graz (TU Graz, a Estíria, Àustria), enquadrat en una de les línies estratègiques de la institució: la d‘informació, comunicació i computació.
La principal dificultat de l’actuació ha estat el calibratge del programari a fi que no generi falsos verds en detectar vianants que en realitat no volen travessar, cosa que podria provocar un caos circulatori. El que es pretén és evitar als vianants els temps d’espera excessius dels semàfors actuals, amb polsador o sense ell, que sovint provoquen que els caminants cerquin una altra cruïlla o s’arrisquin a travessar en vermell. També es pretén que el sistema pugui ampliar automàticament la durada de la fase verda quan els grups de vianants siguin més grans. I a la inversa, es persegueix a més optimitzar el trànsit rodat, ja que quan no hi hagi vianants a la zona de espera del semàfor, no s’iniciarà la fase verda, i el trànsit no patirà aturades innecessàries.
Encara no s’ha determinat amb exactitud quines seran les primeres interseccions on s’implantaran els nous semàfors. Els districtes de Viena, juntament amb el departament municipal encarregat de la il·luminació i la senyalització, estan analitzant en quines cruïlles serien idonis. Com a condicions bàsiques per instal·lar-hi aquests semàfors controlats informàticament cal que als encreuaments en qüestió hi hagi habitualment un trànsit rodat d’una certa intensitat, i que els vianants vulguin travessar a intervals irregulars. Com a possibles candidates es perfilen les cruïlles properes a centres escolars, així com aquelles pròximes a recintes on se celebren grans esdeveniments.
Com és habitual en aquesta mena de dispositius, tot plegat reposa en un sistema de càmeres i en el programari associat. Cal assenyalar però que aquestes càmeres no constitueixen dispositius de vigilància, segons assegura la TU Graz, ja que només capten el moviment dels vianants, computen les dades immediatament com correspongui, i les esborren a continuació, sense enregistrament ni ulterior transmissió.
Les dites càmeres van muntades sobre la mateixa estructura dels nous semàfors, i a diferència d’altres sistemes de visió artificial semblants, amb estàndards de dos metres per tres metres, aquestes ofereixen un camp de visió aproximat de vuit metres per cinc metres, segons assegura la TU Graz, que també explica que el sistema triga aproximadament un segon a fer una estimació inicial de la intenció del vianant, i que l’estimació és plenament fiable al cap de dos segons. Transmeses les dades al controlador informàtic del semàfor, tot plegat el procés d’encesa automàtica del verd triga entre tres i quatre segons, segons la TU Graz.
Tot i l’aparent senzillesa del procediment, els treballs que han menat a la tecnologia que ara s’aplicarà a Viena han requerit prop de dos anys de recerca intensiva, per mirar de trobar les dimensions ideals dels dispositius a emprar, per ajustar la precisió de reconeixement del programari de visió artificial (fent que aprengués de models de moviment humà i desenvolupant els algoritmes corresponents) i per equipar el sistema amb mesures de monitorització i detecció de fallades, i amb mecanismes que en permetin el funcionament continu i en condicions adverses, incloent-hi possibles sobretensions elèctriques.
Començant aquesta tardor com s’ha dit, tots els nous semàfors intel·ligents que hom preveu d’instal·lar a Viena haurien de ser a lloc cap a final de l’any 2020.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Stadt Wien, Ôsterreichischer Rundfunk (ORF), Technische Universität Graz (TU Graz)
