La UITP documenta els progressos que s’estan duent a terme en el camp del transport públic arreu del món. Ho fa en la sèrie de reportatges “Redefining Public Transport”, que posa el focus sobre ciutats i organitzacions que, amb diferents estratègies, treballen per aconseguir que el públic adopti modes de mobilitat més sostenibles.
Quatre continents, quinze ciutats, setze casos
Els sistemes de transport públic heretats del passat afronten actualment reptes com l’adaptació a una població creixent, i la necessitat urgent de reduir les emissions contaminants i de GEH. Els usuaris d’aquest transport, de la seva banda, volen serveis confortables, pràctics i disponibles sota demanda. En resposta a aquests desafiaments reptes, moltes ciutats del món estan realitzant progressos substancials en els seus sistemes i serveis de transport públic. La sèrie de reportatges “Redefining Public Transport”, de la UITP (International Association of Public Transport), feta en col·laboració amb la BBC, vol documentar aquesta mobilitat urbana de nova generació, i quin impacte té en el benestar de la ciutadania; per fer-ho examina els casos de quinze ciutats de quatre continents, agrupant les diferents actuacions que s’hi duen a terme en tres eixos: el de la innovació, el de la integració i el de la sostenibilitat.
Esquema de les ciutats examinades, amb l’eix en què s’inscriu l’actuació de cadascuna d’elles en el camp del transport públic. Algunes participen de dos eixos, i hi ha actuacions que es duen a terme en dues ciutats
En l’eix de la innovació trobem els casos d’estudi de Bangkok, Zuric, Copenhaguen, Delhi, Rio de Janeiro i Dijon, i Lió. En els reportatges corresponents se’n destaca:
- De Bangkok, l’Skytrain, un mode de transport icònic que en tot just vint anys ha multiplicat per vint el nombre d’usuaris diaris. És una de les maneres més ràpides i còmodes de moure’s per la congestionada capital tailandesa. Actualment se’n construeixen 175 km més, per atènyer els barris més allunyats del centre de la ciutat, i per contribuir a reduir les emissions de la ciutat, amb un -30% com a objectiu. Un altre projecte d’innovació que s’està implantant a l’Skytrain és el reconeixement facial com a mitjà de pagament.
- De Zuric, l’actuació de Circ, una companyia local que en col·laboració amb l’autoritat del transport de la ciutat ofereix patinets elèctrics per als desplaçaments de primera i última milla, aquells que serveixen per enllaçar amb la xarxa de transport públic de la ciutat, i que altrament podrien ser terreny adobat per a la utilització del vehicle privat. Circ ha assolit ja la xifra d’un milió de desplaçaments amb els seus vehicles. Com és habitual en aquesta mena de serveis, el sistema se serveix d’aplicacions mòbils per reservar els vehicles i per marcar l’inici i la finalització del recorregut.
- De Copenhaguen, la nova línia Cityringen, de metro sense conductor, circular, amb disset estacions i 15,5 km de longitud, destinada a oferir connexions ràpides amb els principals nodes de transport públic urbà i a fer que cada ciutadà de Copenhaguen disposi d’una parada de metro a un màxim de 600 m de casa. Dissenyada per la companyia japonesa Hitachi Rail, l’actuació hauria d’ajudar que la ciutat assolís el seu objectiu de neutralitat en emissions de CO2 per a l’any 2025.
- De Delhi, l’actuació SmartE: una flota de rickshaws elèctrics per als desplaçaments de primera i última milla entre les estacions de metro de la ciutat i el domicili o la feina dels usuaris. Cada dia els fan servir prop de cent mil persones, que n’aprecien el seu baix cost i la fiabilitat. L’actuació vol contribuir a reduir els nivells de pol·lució de la capital índia, substituint amb vehicles elèctrics altres modes de transport altament contaminants que tradicionalment s’han vingut fent servir a la ciutat per als desplaçaments d’enllaç amb la xarxa de transport de gran capacitat –vehicles que sovint tampoc són gaire segurs, i que de vegades presten el seu servei de manera il·legal.
- De Rio de Janeiro i de Dijon, l’actuació assajada per Visa per assegurar la possibilitat de pagament amb targeta bancària i amb dispositius mòbils. Sense necessitat de substituir les validadores, tot just adossant-hi una ranura suplementària, Visa demostra les possibilitats del pagament sense contacte, ràpid i fluït, que pot funcionar tant en grans metròpolis com en ciutats mitjanes, i que pot acabar fent innecessaris els títols de mobilitat emesos per les autoritats del transport de cada ciutat.
- De Lió, la multimodalitat que ofereix la companyia Keolis, que opera amb sis modes (metro, tramvia, funicular, troleibús, autobús i vehicles autònoms, dels quals n’ha posat en servei recentment un tercer per a desplaçaments de primera i última milla). La companyia transporta 1,8 milions de passatgers al dia a Lió i la seva rodalia. En col·laboració amb la gestora del transport de la ciutat, Sytral, Keolis també ha introduït recentment a Lió els seus nous combois de metro amb conducció automàtica, que haurien de permetre un augment de la freqüència de pas per absorbir l’increment de demanda que darrerament s’observa a la ciutat.
En l’eix de la integració trobem els casos de Londres, Dijon, Melbourne, Hong Kong i Singapur. En els reportatges corresponents se’n destaca:
- De Londres, la capacitat de posar-se sempre al capdavant pel que fa als reptes del transport públic, molt particularment de la mà de l’autoritat Transports for London, que d’un temps ençà ha adoptat un paper d’apadrinament de pràctiques d’innovació externes: és així com el proveïdor de transport viari i ferroviari britànic Go-Ahead Group, que de fet és qui presta ja serveis a Londres, hi ha introduït massivament l’autobús elèctric, amb una cotxera dedicada en exclusiva al barri de Waterloo, amb capacitat per carregar-ne fins a quaranta-sis. I també ha triat Londres com a base d’operacions WhereIsMyTransport, una companyia que vol millorar la fiabilitat i l’accessibilitat dels modes de transport informals en mercats emergents proporcionant les informacions bàsiques a fi de fer-los més atractius per als seus potencials usuaris. (Podeu visitar el web de la companyia aquí.)
- De Dijon, vegeu l’apartat anterior, actuació conjunta amb Rio de Janeiro.
- De Melbourne, els projectes de modernització amb alt valor afegit de la xarxa de transport col·lectiu, per respondre adequadament al creixement de la ciutat, que si segueix al ritme actual tindrà més població que Sydney cap a 2026. Aquesta extensió i ampliació de xarxes implica entre d’altres duplicacions de vies, nous sistemes de senyalització, eliminació de setanta-cinc passos a nivell i remodelació d’estacions de tren. I tot això s’ha de fer destorbant en la menor mesura possible la mobilitat quotidiana actual. Certament, els autobusos substitutoris són un mal que cal suportar si es vol una xarxa de transport de massa en condicions per a les properes dècades, i són una molèstia que s’oblidarà fàcilment quan obres com el nou túnel doble oest – sud-est permeti escurçar alguns trajectes ferroviaris en fins a cinquanta minuts, o quan s’estableixin nous transbordaments entre les estacions existents i les noves que es construeixen. Les actuacions de Melbourne es complementen amb l’adquisició de nous combois de metro amb una capacitat de transport incrementada d’un 20%.
- De Hong Kong, el sistema de finançament del transport públic mitjançant l’esquema “rail plus property”, de què us vam parlar a bastament al Butlletí núm. 31.
- De Singapur, l’objectiu que s’ha marcat l’Autoritat del Transport Terrestre (LTA) de la ciutat: en l’horitzó 2040 la pràctica totalitat de trajectes a la ciutat s’hauran de poder fer en quaranta-cinc minuts. Per aconseguir-ho, la ciutat s’està dotant d’una extensa xarxa de carrils per a bicicletes, i segueix explorant opcions com les possibilitats que ofereixen els autobusos autònoms en termes de prestacions i major rapidesa en l’operació. També està duent a terme actuacions d’integració subterrània de pols de transport per fomentar la intermodalitat, habitualment al voltant de les estacions de metro ja existents.
En l’eix de la sostenibilitat trobem els casos de Shenzhen (Xina), Dublín, Göteborg, Milà i (novament) Delhi. En els reportatges corresponents se’n destaca:
- De Shenzhen, el fet que el 100% de la seva flota d’autobusos és elèctrica (uns disset mil vehicles, per servir una població de facto de vint-i-tres milions de persones) i que també ho és quasi la totalitat de la flota de taxis, composta de vint-i-tres mil cotxes. Per fer front al dèficit d’infraestructura i de cotxeres de càrrega elèctrica, la ciutat ha optat per augmentar l’eficiència de les que ja existeixen, per exemple amb panells fotovoltaics que per si sols produeixen electricitat suficient per carregar completament tres autobusos al dia. La mobilitat elèctrica ha millorat sensiblement la qualitat de l’aire a la ciutat, ha fet baixar notablement la contaminació sonora i ha mitigat en certa mesura l’efecte d’illa urbana de calor. La ciutat, d’altra banda, assaja amb aplicacions mòbils per introduir un servei d’autobús sota demanda, sense horaris ni rutes ni parades fixes. També pretén implantar, en els propers cinc anys, serveis de llançadores autònomes per cobrir els desplaçaments de primera i darrera milla.
- De Dublín, aspectes un xic inaprehensibles i difícilment quantificables, com ara el paper dels conductors d’autobús de la ciutat com a elements nuclears i d’enllaç en la interacció social i en la vida quotidiana dels usuaris del transport públic de la capital d’Irlanda.
- De Göteborg, el Projecte ElectriCity dut a terme per Västtrafik, l’autoritat del transport de la ciutat. Aquesta actuació va néixer amb la intenció de desenvolupar i assajar diferents tipologies de vehicles elèctrics, i ha acabat donant com a resultat que a Göteborg hi hagi prevista una flota de set-cents autobusos i dos ferris totalment elèctrics. L’actuació hauria de contribuir a aconseguir que la ciutat assolís una reducció d’emissions de CO2 del 90%, més alta que la del 70% que s’ha proposat Suècia com a país. Västtrafik també creu que l’electrificació de la flota d’autobusos pot atreure més candidats, sobretot dones, a la feina de xofer, atès que les condicions de confort del vehicle elèctric superen les del vehicle de combustió, sobretot pel que fa a nivell sonor i a les vibracions.
- De Milà, la multitud d’opcions que l’Azienda Trasporti Milanesi (ATM) proporciona a la ciutadania, i l’aposta decidida que ha fet l’operador milanès per la sostenibilitat com a element central de la seva política. Aquesta aposta hauria de portar a una flota de transport públic 100% elèctrica l’any 2030 –cosa que en gran mesura ja es troba assolida, gràcies al metro, al tramvia i als troleibusos de la ciutat–. Resta convertir la flota actual de mil dos-cents autobusos dièsel cap a modes elèctrics. Per facilitar-ho, Milà preveu la construcció de noves cotxeres, subterrànies i totalment integrades en paisatge, en àrees periurbanes.
- De Delhi, vegeu l’apartat anterior, actuació enquadrada en dos eixos.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Redefining Public Transport (UITP)
Informació relacionada
Back to Top
