Les illes Maldives són el país més baix del món, amb una alçada màxima de 5 m sobre el nivell del mar i una alçada mitjana inferior a 1 m. La composició de les illes, de sorres i coralls, tampoc els ajuda a fer front al perill de l’augment del nivell oceànic, de manera que el país, al bell mig de l’oceà Índic, és un dels més amenaçats de desaparició per aquesta causa, amb algunes prospeccions que parlen de la total submersió de l’arxipèlag en l’horitzó 2100. Per mirar de garantir la supervivència física de les illes, un projecte engegat per l’agència local Invena amb la col·laboració del Self-Assembly Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT) intenta promoure el creixement de les platges i les illes de les Maldives mitjançant la col·locació d’objectes submergits que contribueixin a la retenció de la sorra.
Growing Islands Project
Així s’anomena el projecte que s’està duent a terme a les illes Maldives, en què col·laboren el MIT i l’organització maldiviana Invena, i que explora maneres d’aturar l’erosió costanera d’aquestes illes. Sembla que aquest fenomen probablement s’agreujarà en el mitjà termini, a causa de l’elevació del nivell del mar associada al canvi climàtic, a la qual l’arxipèlag és molt vulnerable atesa la seva naturalesa sorrenca i coral·lina i la seva escassíssima alçada sobre el nivell de l’oceà. El projecte consisteix a submergir objectes a la costa per afavorir la retenció de sorres i promoure el recreixement de la línia de costa.
El MIT participa en l’actuació mitjançant el seu Self-Assembly Lab (“laboratori d’autoacoblament”, en podríem dir): aquest laboratori es dedica a la fabricació de productes que s’autoconstrueixen, com ara elements inflables amb multitud de possibles formes finals. Aquesta mena d’estructures responen de diferent manera segons la pressió de l’interior, que varia en funció de la intricada geometria tridimensional impresa a la cara interna de les seves membranes.
Les estructures que se submergeixen, de lona i materials biodegradables, fan aproximadament 3 m de longitud. Tenen forma de bufeta i s’omplen de sorra. Segons els seus desenvolupadors, poden constituir una solució adaptable, de baix cost i de fàcil desplegament a l’hora de retenir les sorres i fer avançar la línia de costa (© Self-Assembly Lab – Massachusetts Institute of Technology)
L’actuació s’està duent a terme a les costes de les Maldives des de febrer d’enguany, i ha de servir perquè el Self-Assembly Lab comprovi si les aproximacions de disseny computacional amb què ha produït aquests elements en laboratori són apropiades davant el comportament de les onades i de les sorres en condicions reals. El laboratori del MIT té la intenció d’observar els resultats de l’actuació durant un any i implantar un nou camp d’assaig d’aquesta mena de mòduls durant el darrer trimestre de 2019.
El conjunt del sistema aprofita la mateixa energia de les onades i els corrents per tal de generar acumulacions de sorra en els llocs considerats estratègics mitjançant la disposició concreta dels elements inflables, segons alguns dels models d’acumulació de les imatges següents. En paraules dels responsables del Self-Assembly Lab, del que es tracta és de deixar que les estructures emergeixin i creixin per si mateixes gràcies a l’energia de les onades.
Els diversos efectes estudiats en laboratori pel Self-Assembly Lab del MIT: tensió tallant, embolcallament, canal i rampa: mitjançant la ubicació, l’orientació i la geometria pertinents dels mòduls es poden aconseguir diverses menes d’acumulació de sorres (© Self-Assembly Lab – Massachusetts Institute of Technology)
Simulació de l’efecte rampa seguit de l’efecte de tensió tallant o shear stress: un cop construïda la rampa amb els elements submergits, l’acumulació de sorra comença de manera quasi immediata, segons el MIT, i en poc temps pot emergir de l’aigua una barra sorrenca; més endavant es pot convertir en una illa o en un eixamplament de les platges ja existents. També és possible la modificació dels mòduls, estacional o de manera que respongui a la direcció de les tempestes, a fi d’adaptar l’acumulació de sorra a les necessitats de cada moment (© Self-Assembly Lab – Massachusetts Institute of Technology)
Atès que prop del 40% de la població mundial habita les zones costaneres i haurà de fer front a l’erosió litoral a causa de l’elevació del nivell oceànic i de fenòmens meteorològics extrems, la solució del MIT pot esdevenir de gran utilitat per a la defensa costanera, i avantatjosa en termes de rapidesa d’implantació i de cost comparatiu enfront solucions basades en barreres estàtiques (habitualment rígides i no tan adaptables a les condicions canviants de l’entorn) o en actuacions de dragatge i repleció artificial de sorres (processos costosos, que solen consumir molta energia i que poden afectar negativament els ecosistemes marins).
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Growing Islands (MIT Self-Assembly Lab)
