Una iniciativa ciutadana pretén reintroduir les ostres al port de Nova York amb la finalitat de descontaminar-ne les aigües i contribuir a la restauració de la vida aquàtica de l’entorn. Concretament, es vol implantar a la zona mil milions d’exemplars d’aquests animals durant els propers quinze anys, i aprofitar llur capacitat filtradora per aconseguir la deseutrofització de les aigües portuàries de la ciutat, com a pas previ necessari per a l’eventual colonització de la zona per part d’altres espècies animals i vegetals.
Billion Oyster Project
Aquesta iniciativa va ser llençada l’any 2014 pel biòleg novaiorquès Murray Fisher, que des de fa una vintena d’anys treballa per tornar a connectar la ciutadania amb el port de la ciutat i amb els seus rius (l’East River, el Hudson). Arran de la sobreexplotació i els dragatges, la biodiversitat aquàtica a la ciutat ha desaparegut pràcticament, inclosos els esculls d’ostres que des de sempre hi havien existit de manera natural. I també han tingut gran part de culpa, en la pèrdua de la riquesa biològica de la zona portuària de Nova York, els abocaments d’aigües residuals: aquestes activitats provoquen fenòmens d’eutrofització, ja que l’excés de nitrogen a les aigües residuals abocades fa que proliferin al port algues que, amb el seu acaparament d’oxigen, acaben creant zones mortes.
Per fer front a l’eutrofització, el projecte es vol servir de la capacitat de les ostres per retenir el nitrogen tot incorporant-lo als seus teixits i a les seves conquilles. També es volen aprofitar les característiques filtradores d’aquests bivalves per eliminar altres contaminants de la zona. I per últim, s’espera que la proliferació dels nous esculls ostrícoles permeti la creació d’hàbitats per a noves espècies animals i vegetals: un cop arribats a aquest punt, l’ecosistema marí de la zona podria considerar-se ja autònom. Una altra virtut dels esculls d’ostres és que poden ajudar a protegir el litoral davant fenòmens marítims violents (episodis d’onatge sever, per exemple), així com contribuir a la prevenció de l’erosió costanera. En cap cas es preveu donar a les ostres cap finalitat comercial, val a dir.
La cria de les ostres va a càrrec dels alumnes de la New York Harbor School (Governors Island, a la badia), que fan servir conquilles buides recuperades dels restaurants de la ciutat perquè hi creixin els nous exemplars. Un cop arribades a la fase adulta, les noves colònies són traslladades i instal·lades al port.
Els estudiants també dissenyen i construeixen les estructures dels futurs esculls, realitzen el seguiment submarí dels esculls ja implantats, i duen a terme tasques complementàries de recerca en biologia marina. Segons Fisher, la participació de joves estudiants en el Billion Oyster Project permet que les noves generacions de novaiorquesos prenguin la consciència ambiental necessària per assegurar la protecció del port durant les properes dècades.
Les ostres es crien en tres instal·lacions que aprofiten elements portuaris ja existents, a molls i marines, i un cop han assolit la maduresa són distribuïdes en dotze esculls, que ocupen 2,8 hectàrees i quatre dels quals són oberts a la ciutadania. Podeu remetre-us a l’apartat “Reefs” del web del projecte per conèixer les ubicacions precises de cadascuna d’aquestes instal·lacions.
Algunes altres xifres del Billion Oyster Project són les següents: des de 2014 fins avui s’han introduït al port de Nova York prop de vint-i-vuit milions de noves ostres, i s’estima que han filtrat uns setanta-cinc bilions de litres d’aigua i capturat prop de 33.000 kg de nitrogen; per a la cria dels exemplars s’han reutilitzat més de 400.000 kg de conquilles buides provinents de setanta-cinc restaurants col·laboradors de l’actuació; hi ha fins a setanta escoles implicades en el projecte, amb prop de vuit mil estudiants de primària i de secundària que hi participen d’una manera o una altra; a aquests, cal afegir quelcom més d’un miler de voluntaris compromesos amb l’actuació.
(© Billion Oyster Project)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Billion Oyster Project
