Un parc industrial on les empreses s’associen buscant la sostenibilitat dels seus processos, fent que els residus de les unes siguin els recursos de les altres. És el que trobem a Kalundborg (Dinamarca), en una actuació de simbiosi industrial. També en tenim exemples, de moment no tan madurs, a casa nostra.
- Dinamarca: un esquema industrial simbiòtic nascut espontàniament fa cinquanta anys
- I a Catalunya, Ecoindústria vol impulsar l'economia circular al delta del Llobregat
- Autors
Contents
Dinamarca: un esquema industrial simbiòtic nascut espontàniament fa cinquanta anys
A la ciutat danesa de Kalundborg, a uns 100 km a l’oest de Copenhaguen, companyies industrials de diferents sectors de producció intercanvien els seus residus i recursos, principalment a través d’un complex sistema de canonades. Durant dècades, aquest esquema que tendeix a la circularitat ha proveït els participants de matèries primeres i d’energia més barates, alhora que ha servit per reduir els costos del tractament dels residus. El sistema s’anomena Kalundborg Symbiosis.
Va ser cap a les acaballes dels anys seixanta del segle xx quan la petroliera estatal noruega Statoil (recentment rebatejada Equinor) va aconseguir que el municipi de Kalundborg construís una canonada per connectar la seva refineria de la zona amb el llac Tissø, que es troba a la mateixa localitat, a fi de refrigerar les seves instal·lacions. Com a contrapartida, Statoil es va comprometre a derivar l’aigua calenta residual a una central tèrmica veïna.
A partir d’aquesta pràctica, altres empreses i factories de la zona es van interessar en aquest tipus d’intercanvis, fins arribar a les tretze companyies o instal·lacions que actualment es beneficien mútuament de la trentena de fluxos diferents, d’aigua, materials i energia, establerts entre elles. Com a receptors i emissors secundaris d’alguns d’aquests fluxos també hi ha granges de la rodalia i institucions municipals.
Fluxos d’energia, aigua i materials entre les tretze companyies o instal·lacions que actualment participen a la simbiosi industrial de Kalundborg. A notar, alguns fluxos d’energia (vermell) i de materials (verd) abandonen el circuit perquè se n’aprofiti l’entorn (© Kalundborg Symbiosis)
A manera d’exemple, alguns dels fluxos que es verifiquen a la simbiosi industrial de Kalundborg són els següents: l’empresa Novozymes, d’enzims, recupera el vapor d’aigua que allibera la central tèrmica d’Ørsted per aprofitar-lo en els seus processos de destil·lació i esterilització; les aigües residuals de Novozymes, al seu torn, es deriven cap a una central de metanització, que les transforma en biogàs, mentre que els residus de la producció d’enzims, unes 180.000 t anuals, són útils a les prop de dues-centes explotacions agrícoles de la rodalia, com a fertilitzants. La central tèrmica també proveeix de residus de calci (material que utilitza per dessulfuritzar els fums de carbó) a la fàbrica de Gyproc (que necessita el calci per produir plafons de guix per a la construcció). La central també subministra calor a la factoria de la farmacèutica Novo Nordisk (que elabora insulina). Altres materials que s’intercanvien entre els diferents actors implicats en la simbiosi són llots i cendres volàtils.
La factoria de Novozymes
Els partícips de l’actuació hi troben sobretot una motivació econòmica, sense que necessàriament es tracti de companyies amb una voluntat ambiental exemplificadora (tot i que aquesta també hi pot existir). Al capdavall, el retorn de la inversió que comporta bastir una canonada té lloc de manera relativament ràpida, en tot just uns tres anys, i hi ajuda el fet que quan s’integren en el circuit les empreses gasten menys en energies i matèries primeres, i han d’ocupar-se de menys quantitat de residus, alhora que s’alliberen de les fluctuacions dels preus de les primeres i de les taxes dels segons. També contribueix a l’estalvi el fet que la necessitat de transport dels recursos pràcticament desapareix. Al cap de l’any, els estalvis econòmics que assoleixen les empreses integrades a la simbiosi es xifren en uns vuitanta milions d’euros. Val a dir, els subministraments mutus no són gratuïts, tampoc, i el seu preu s’estableix en negociacions entre les companyies implicades.
Cal tenir present també el fet que la simbiosi no és estàtica, les seves condicions canvien al llarg del temps, i per exemple ara Gyproc rep menys calci de la central tèrmica perquè aquesta consumeix cada cop menys carbó. És per això que des de l’any 2011 funciona a Kalundborg l’anomenat Symbiosis Center, que ofereix un servei de consultoria per identificar d’una banda eventuals nous candidats a integrar-se a la simbiosi, i de l’altra possibles fluxos que calgui modificar, o establir de bell nou, entre els agents implicats. També cal apuntar que des de fa un temps la simbiosi clàssica, més o menys bidireccional i directa, s’està veient modificada per l’aparició d’intermediaris que volen aprofitar els nínxols.
En la vessant ambiental els beneficis que comporta l’actuació són abundants: per esmentar algunes xifres, aquesta manera de funcionar evita l’emissió de 240.000 t de CO2 per any; ajuda a estalviar fins a tres milions de metres cúbics d’aigua; o fa innecessària la importació de 150.000 t de guix des d’Espanya.
Aquesta mena de sinèrgies poden acabar desenvolupant-se i reproduint-se en altres indrets del món, en un escenari on la tensió pels recursos existents és cada cop més forta. Ara bé, existeix el risc de voler bastir una nova simbiosi industrial perfectament planificada, acabada i rígida des del principi, que per manca de flexibilitat acabaria fracassant, ja que al capdavall la de Kalundborg va néixer de manera més o menys espontània gràcies al pragmatisme dels empresaris locals, i fins arribar a la situació actual han hagut de passar uns quants decennis.
I a Catalunya, Ecoindústria vol impulsar l'economia circular al delta del Llobregat
D’abast encara més aviat modest, i en una actuació no tan consolidada com la de Kalundborg, a casa nostra trobem iniciatives com Ecoindústria: un projecte conjunt dels ajuntaments del Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans que també compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. L’objectiu que persegueix és la implantació d’un model sostenible, tant econòmicament com ambiental i social, a la zona del delta del Llobregat. El nou model ha de basar-se en la circularitat, i vol aprendre dels exemples que ja existeixen al país i fora d’ells.
Com s’ha suggerit abans, les fluctuacions en els preus de les matèries primeres, l’esgotament de determinats recursos, els riscos de les cadenes de subministrament o el cost creixent dels tractaments de residus obliguen a un replantejament de les maneres d’operar de les empreses, per trobar opcions que n’assegurin la viabilitat econòmica i la resiliència industrial, i que alhora prenguin en consideració el respecte ambiental.
Les sessions d’Ecoindústria se celebren per detectar necessitats i oportunitats vinculades a l’economia circular; en elles, a més, les empreses interessades poden rebre assessorament i ajut en la confecció d’un full de ruta per posar en marxa la seva transició cap a la circularitat, o per potenciar-la, bé sigui amb accions internes de millora, bé sigui amb accions externes com ara el possible establiment de simbiosis industrials.
En la seva tercera sessió, celebrada el mes d’abril d’enguany, Ecoindústria va poder gaudir de la participació de diversos centres tecnològics i de coneixement, per tal d’afavorir la necessària transferència entre aquests i les empreses interessades en aquesta mena de procediments. Van prendre part en la sessió esmentada l’Institut Català del Suro, l’Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA), l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) o la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per esmentar-ne alguns.
Com s’ha apuntat abans, les aspiracions d’Ecoindústria, i de qualsevol projecte semblant, podran reeixir si es permet una certa flexibilitat en els plantejaments: una excessiva rigidesa inicial podria fer caure tot l’esquema tan bon punt s’hi produís qualsevol canvi.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Kalundborg Symbiosis, Ecoindústria
