La fàbrica de fenòmens climàtics.

El túnel de vent de Nantes que presentem tot seguit va ser construït pel Centre Scientifique et Technique du Bâtiment (CSTB) l’any 1990. L’any 2013, davant els reptes científics i tècnics que suposen la transició energètica i el canvi climàtic, es va veure l’oportunitat de fer-lo créixer i d’adaptar-lo a les noves necessitats. Finalment, el 28 de març de 2019 es van inaugurar les instal·lacions renovades del túnel de vent del CSTB, després dels treballs de modernització i reforma duts a terme. Va presidir la represa de les activitats de la Soufflerie Climatique Jules Verne (que així s’anomena l’equipament) el ministre francès de la Transició Ecològica i Solidària, François de Rugy.

Un equipament únic
Autors

Un equipament únic

Després de prop d’un any d’obres, el mes de març de 2019 va tornar a ser operatiu el túnel de vent Jules Verne de Nantes, situat prop del campus universitari de la ciutat. L’equipament pertany al Centre Scientifique et Technique du Bâtiment (CSTB), i per les seves dimensions i capacitat és una infraestructura que no té actualment parió enlloc del món. La soufflerie ocupa més de 6.000 m², i entre els seus murs de formigó hom pot reproduir pràcticament totes les condicions climàtiques existents a la Terra, des de les més freqüents (brisa, vent, neu, gebre o glaç) fins a les extremes (ciclons, vents de fins a 280 km/h, tempestes de sorra, pluges torrencials o torb, així com temperatures d’entre -32 ⁰C i +55 ⁰C). L’objectiu del túnel de vent Jules Verne és l’assaig i l’anàlisi dels efectes d’aquestes condicions sobre objectes reals, o sobre les maquetes corresponents, convenientment sensoritzats.

Els principals clients del túnel Jules Verne són, d’una banda, els fabricants de vehicles (des de turismes fins a trens o helicòpters, ja que la soufflerie Jules Verne permet assaigs amb vehicles de fins a 14 t de pes), que hi poden testar els efectes dels vents laterals sobre els seus productes, o de les temperatures hivernals extremes sobre els seus motors, per posar alguns exemples; i de l’altra, les companyies de construcció i d’obres públiques, que poden utilitzar la soufflerie per posar a prova la resistència, la fiabilitat i el confort dels seus projectes, per confirmar-los o per corregir-los. A més, el túnel de vent Jules Verne es fa servir per a la concepció de centrals eòliques, de maquinària d’obra i de material de defensa.

El túnel de vent Jules Verne de Nantes es pot emprar per estudiar l’efecte de les pluges torrencials sobre els edificis, entre moltes altres coses'(© Centre Scientifique et Technique du Bâtiment)

Els treballs de modernització que s’han dut a terme a la soufflerie han servit per ampliar les possibilitats que ofereix l’equipament: així, ara s’hi poden estudiar fenòmens com la propagació del so. Les tasques de reforma i ampliació han suposat un cost d’uns 8,5 milions d’euros (2,7 dels quals provinents de fons FEDER, 1,5 de l’Administració regional del País del Loira i de Nantes Métropole, i la resta, la meitat, del CSTB, propietari de la infraestructura).

El túnel de vent Jules Verne es compon de dos circuits tancats i independents (dinàmic i tèrmic), que després de la reforma i ampliació ofereixen cinc zones d’assaig diferents.

El circuit dinàmic consta de sis ventiladors (3.200 kW de potència total) que reprodueixen fluxos d’aire en quatre zones d’assaig o canals: l’aerodinàmic (que genera fluxos de fins a 280 km/h, com s’ha apuntat abans), l’atmosfèric (que genera fluxos turbulents amb pluja forta o amb sorra), el difusor (aéraulique, que genera fluxos de baixa turbulència i de fins a 150 km/h) i l’aeroacústic (que genera fluxos amb potència sonora feble). Simultàniament als fluxos d’aire, la soufflerie Jules Verne pot recrear els efectes d’assolellament i de fred i calor extrems, gràcies al circuit tèrmic, que constitueix una zona d’assaig per se.

Els cinc canals d’assaig del túnel de vent Jules Verne, un cop renovat. Remeteu-vos al PDF adjunt per a les característiques concretes de cada canal (© Centre Scientifique et Technique du Bâtiment)

L’enfocament experimental que permeten les instal·lacions es complementa amb les simulacions numèriques que pot realitzar el mateix CSTB, a fi de proporcionar als clients les eines necessàries per a una millor comprensió dels fenòmens i una anàlisi més acurada dels resultats de les proves. A més, el CSTB ofereix una eina de realitat augmentada, anomenada CSTB Xperience, que permet als usuaris visualitzar a distància la síntesi d’aquestes dues aproximacions, l’experimental i la numèrica.