Cerca i modelització dels plàstics als oceans.

Presentem tot seguit dos projectes que tenen l’objectiu comú de cercar i ubicar els plàstics presents als oceans: el primer d’ells aspira a cartografiar tots els corrents de residus plàstics dels mars, i el segon pretén donar resposta sobre el parador de gran part d’aquests residus, que segueix romanent invisible.

Projecte TOPIOS: cartografiar els corrents de residus plàstics
Universitat de Newcastle: rere la pista del plàstic perdut
Autors

Projecte TOPIOS: cartografiar els corrents de residus plàstics

TOPIOS (Tracking of Plastics in Our Seas) és un projecte finançat per la Unió Europea mitjançant una starting grant del Consell Europeu de Recerca. El lidera la Universitat d’Utrecht, als Països Baixos. Va arrencar l’any 2017 i s’acabarà l’any 2022. La seva finalitat primordial és modelitzar el trajecte dels residus plàstics un cop han deixat terra ferma.

Pel que sembla, prop del 99% d’aquesta mena de residus romanen invisibles sota la superfície del mar. TOPIOS aspira a aconseguir una modelització tridimensional que permeti la traçabilitat, també, d’aquests residus submarins. Es tracta de materials que acaben a diferents nivells de profunditat, atesa la qual cosa es fa difícil avaluar-ne l’impacte real sobre els ecosistemes.

TOPIOS vol crear models capaços de simular la fragmentació dels plàstics, el seu descens a la profunditat de l’aigua, llur presència en les onades i els corrents, i la seva ingesta per part de la fauna aquàtica.

Presència de plàstics a diferents fondàries; les úniques xifres relativament ben establertes són les tones abocades i la quantitat de plàstics superficials; la resta són incògnites que TOPIOS vol contribuir a desvelar (© TOPIOS)

TOPIOS obtindrà els paràmetres esmentats a partir de les dades provinents de treballs de camp i dels experiments que durà a terme en un canal d’onades, on les partícules de plàstic que faran de control seran monitoritzades segons els darrers models d’hidrodinàmica marina disponibles, amb l’objectiu de generar mapes de les rutes i del transport dels plàstics a l’oceà, a les costes i a la biota. Els responsables de TOPIOS tenen un interès especial a avaluar els escenaris que suposen un risc més gran per a la fauna marina. El projecte també pretén dur a terme una tasca informativa adreçada als poders públics i a la ciutadania, posant de manifest, per exemple, quins països semblen tenir la responsabilitat de determinades parcel·les de plàstic: això pot ser important perquè l’estat implicat en cada cas engegui accions concretes de mitigació; i també pot servir per dirigir els esforços tecnològics cap a mètodes efectius i zones específiques.

Universitat de Newcastle: rere la pista del plàstic perdut

Dels milions de tones de plàstics (entre cinc i dotze) que cada any acaben als oceans, només una petita part (unes 250.000 t) n’és visible. No se sap del cert on desapareix tota la resta. Els plàstics, degradats per l’erosió, el sol i l’acció bacteriana, canvien de densitat, poden submergir-se i emergir de nou. Hi ha molts processos implicats en el transport d’aquests residus, i també en la seva mobilitat vertical.

Per mirar d’entendre’ls, Alethea Mountford, investigadora de la Universitat de Newcastle, ha utilitzat un model informàtic dels corrents oceànics aplicat a plàstics de densitats diferents, amb l’objectiu de localitzar els indrets on s’agrupen els residus un cop enfonsats. El model de Mountford mostra acumulacions de plàstics a diverses profunditats al mar Mediterrani, a l’oceà Índic i a les aigües del sud-est asiàtic.

Els càlculs de Mountford han estat publicats a l’article “Modelling the Three-Dimensional Distribution of Plastic in the Global Ocean” (el trobareu seguint el vincle adjunt). Tot i que són preliminars, els resultats obtinguts poden ajudar a identificar els indrets on cal fer una recerca més acurada.

L’estudi de Mountford és el primer a incloure tota la gamma de densitats dels plàstics més utilitzats actualment (polietilè d’alta densitat, polietilè de baixa densitat, poliestirè, polipropilè, polietilè tereftalat, poliuretà i clorur de polivinil), amb diferents graus de flotabilitat. També és el primer treball acadèmic que analitza i parametritza la captura dels residus plàstics per part dels sediments marins, on s’estima que es troben entre 208 i 265 milions de tones de fragments plàstics, per exemple a la fossa de les Mariannes, a 11 km de fondària. Tot sembla indicar que la presència de plàstics als sediments oceànics és ubiqua, tot i que segons reconeix Alethea Mountford és necessari prosseguir amb els esforços de presa de mostres a fi de detallar-ne més acuradament la distribució exacta i avaluar-ne l’impacte potencial sobre els ecosistemes marins.

Microplàstics a les profunditats de l’oceà: zones on s’han trobat materials d’aquest tipus. A més de Mountford, molts altres investigadors confirmen la presència de plàstics en els sediments oceànics, en taxes que oscil·len entre els 28 i els 74 fragments per quilogram de material analitzat ('© Agence France Presse)