La retallada de les emissions de metà de la indústria gasista i petroliera és ara com ara un dels fronts de més fàcil atac en la lluita contra els gasos d’efecte hivernacle (GEH). Per ajudar a localitzar i quantificar les fonts d’aquest poderós agent del canvi climàtic, es preveu posar en òrbita un nou satèl·lit cap a 2021.
Un nou satèl·lit dedicat exclusivament al metà
El metà (CH4) és un poderós gas d’efecte hivernacle (GEH), unes 72 vegades més potent que el CO2 durant els vint anys posteriors a la seva emissió (21 vegades més en cent anys). S’estima que prop de la quarta part de l’escalfament que ja a hores d’ara està experimentant el planeta respon a les emissions de metà lligades a l'activitat humana. Una de les principals fonts de CH4 d’origen antròpic es troba en les indústries gasista i petroliera, que emeten a l’atmosfera uns 75 milions de tones de metà per any. D’altra banda, segons càlculs de l'Agència Internacional de l'Energia, la indústria dels combustibles fòssils podria reduir aquestes emissions de prop d'un 75%, amb mesures que en gran part suposarien un cost zero per a ella. I tot i que a hores d’ara el sector del gas i el petroli ja intenten atacar el problema de les emissions de metà associades a llur activitat, el ritme de les seves actuacions en aquest sentit no és prou ràpid.
Precisament per intentar accelerar aquests processos de correcció, l’Environmental Defense Fund (EDF, una fundació ambientalista radicada a Nova York) va anunciar el passat mes d’abril els seus plans de desenvolupar i posar en òrbita un satèl·lit, construït expressament amb la finalitat de identificar i mesurar les emissions de metà lligades a l'activitat humana, començant per les associades a les indústries petroliera i gasista en tant que fonts d’emissió principals. Les dades que forneixi el satèl·lit, anomenat MethaneSAT, haurien de servir perquè tant països com companyies localitzessin zones problemàtiques, identifiquessin possibilitats de retallada d’emissions i mesuressin els progressos realitzats al llarg del temps en aquesta direcció.
L’EDF, val a dir, ja ha estat capaç de demostrar l’eficàcia persuasiva de les dades a partir de mesuraments d’emissions de CH4 des d’observatoris terrestres i aeris, i va aconseguir que els organismes reguladors nord-americans i els consells d’administració d’algunes companyies d’energies fòssils endeguessin alguns esforços de reducció de les emissions de metà. Malauradament, el 90% de les emissions de CH4 tenen lloc fora dels Estats Units, i l’única manera que les observacions de l’EDF puguin abastar la totalitat del planeta és, precisament, l’ús d’un satèl·lit.
Activitats prèvies de l’EDF en la detecció d’emissions de CH4: una fuita captada amb càmera aèria d’infraroig a Califòrnia. La fuita d’Aliso Canyon es va detectar a l’octubre de 2015 però no es va poder aturar fins a febrer de 2016. Els impulsors de MethaneSAT asseguren que el satèl·lit, amb el seu seguiment regular de les cinquanta regions mundials que aglutinen el 80% de la producció global de gas i petroli, permetrà que situacions com la d’Alyso Canyon siguin detectades i solucionades amb major celeritat. Es preveu també que MethaneSAT faci seguiment d’explotacions ramaderes d’engreix, així com d’abocadors, ja que també constitueixen fonts importants de metà (© Environmental Defense Fund)
Segons l'EDF, la reducció de les emissions de metà de la indústria de les energies fòssils és una de les actuacions de mitigació del canvi climàtic que més ràpidament podria esdevenir una realitat, al marge d’altres iniciatives de reducció dels diversos GEH que es puguin dur a terme arreu del món. L’EDF entén que MethaneSAT serà capaç, gràcies al seu abast mundial i a la transparència i fiabilitat de les dades recollides, de convertir una seriosa amenaça climàtica en una oportunitat crucial.
Recreació del futur MethaneSAT (© Environmental Defense Fund)
El satèl·lit MethaneSAT, amb una resolució d’1 km2 per píxel, cobrirà setmanalment (com a mínim) àmplies franges de la superfície terrestre (de més de 200 km d’amplària), i a partir de les observacions de metà atmosfèric elaborarà els que possiblement constituiran els primers mapes globals d’alta resolució de taxes d’emissió de CH4 i de les seves fonts. Els promotors de la iniciativa asseguren que l’amplada del camp de detecció de MethaneSAT permetrà analitzar fonts d’emissió ja conegudes i descobrir-ne i quantificar-ne d’altres de desconegudes fins a aquell moment, ja sigui per llur dimensió, per llur entorn despoblat o per llur intermitència.
D’altra banda, la resolució espacial de MethaneSAT, moderadament alta, es compensa amb una alta precisió de detecció, cosa que farà possible la correcta atribució de les fonts d’emissió en escales rellevants per a la gestió de la infraestructura de gas o de petroli.
Els promotors del satèl·lit creuen que aquest resultarà més econòmic i que es podrà posar en òrbita més ràpidament que d’altres de similars ja que es limitarà a estudiar el metà, sense necessitat, doncs, de plataformes multifuncionals com les que caracteritzen els satèl·lits de les agències espacials públiques, per exemple. En tot cas, com a molt tard, s’hauria de llençar durant els primers mesos de 2021.
Totes les dades es publicaran en línia i seran de lliure accés. En el terreny de la detecció, l’EDF treballa en estreta col·laboració amb la universitat de Harvard i l’Observatori Astrofísic de l’Smithsonian Institute a fi d’adoptar tecnologies de mapatge capdavanteres que permetin la detecció d’emissions de qualsevol mida. Els responsables del projecte estimen que gràcies a la localització dels orígens de les emissions i a la màxima difusió de les dades que es pretén, es podrà instar els responsables a aplicar-hi mesures correctores que permetin reduir dites emissions d’un 45% en l’horitzó 2025, cosa que suposaria un benefici climàtic, diuen, equivalent al de clausurar un terç de les centrals tèrmiques de carbó existents actualment.
MethaneSAT és part de The Audacious Project, un conjunt d’iniciatives per canviar el món finançades per entitats filantròpiques, que hi han aportat uns 400 milions de dòlars en total –una desena part dels quals correspon a aquest satèl·lit.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Environmental Defense Fund
