Per tal de facilitar els desplaçaments dels vianants amb mobilitat limitada (per edat avançada o alguna mena de limitació física) de vegades pot ser suficient d'establir sistemes sota demanda que facin del vianant, en certa mesura, amo de la infraestructura urbana. Les tecnologies de la comunicació poden ajudar a millorar la seguretat dels desplaçaments d'aquests vianants vulnerables, sense que sigui necessària una gran despesa en intervencions de modificació física de l'entorn urbà. Aquí presentem cinc actuacions en què l'ús de les tecnologies mòbils afavoreix l'autonomia dels vianants de qualsevol edat i condició.
Contents
Tilburg
A la ciutat de Tilburg (província de Brabant, Països Baixos), funciona en proves des del mes d'abril de 2017 un sistema que permet a vianants amb problemes de mobilitat travessar els carrers sense haver de fer una aturada intermèdia als refugis ni mirar d'escurçar els seus recorreguts ficant-se entre el trànsit rodat. Concretament, deu persones amb la mobilitat minvada tenen instal·lada als seus dispositius mòbils l'aplicació Crosswalk, que dona a questa mena de vianants un temps extra de fase semafòrica verda per tal que puguin arribar a l'altra banda del carrer de manera segura.
L'aplicació ha estat desenvolupada per la companyia neerlandesa Dynniq, especialitzada en sistemes de gestió intel·ligent del trànsit, amb la col·laboració de l'administració municipal. L'aplicació porta preinstal·lada una de quatre possibles configuracions de temps, en funció del nivell de mobilitat de la persona que la utilitza, de manera que es poden minimitzar els retards per als altres usuaris de la via.
Crosswalk combina tecnologies GPS i el programari semafòric de la ciutat. Els sensors instal·lats als semàfors de Tilburg detecten si algun dels usuaris de l'aplicació es troba entre els vianants que esperen per travessar i han pitjat el botó per demanar fase verda: si aquest és el cas, automàticament el semàfor de transeünts atorgarà uns segons extra per tal que l'usuari de l'aplicació pugui assolir l'altra banda del carrer de manera segura i sense forçar la seva mobilitat més enllà de les seves capacitats.
Una altra de les característiques de Crosswalk és que el conjunt del sistema permet donar resposta a les necessitats tant d'usuaris individuals com de col·lectius: en aquest sentit, per exemple, seria fàcil crear una categoria dins l'aplicació per a grups escolars, i fer que el llum verd romangués encès fins que el docent hagués confirmat que tots els infants han aconseguit arribar a l'altra banda.
Com a notes negatives del projecte cal assenyalar el fet que en ocasions l'alçada d'alguns edificis circumdants impedeix la correcta geolocalització GPS dels usuaris de la aplicació. I tampoc es pot obviar el fet que sovint les persones amb problemes de mobilitat són gent gran, en general reticent a adoptar tecnologies que d'entrada els resulten poc familiars.
Un dels usuaris-provadors de Crosswalk (© The Guardian)
El projecte pilot Crosswalk és part d'un pla a llarg termini (vint-i-cinc anys) que pretén fer la xarxa viària de Tilburg més amigable per a vianants i ciclistes evitant en la mesura del possible les obres viàries: fent un ús intel·ligent de la tecnologia es pot aconseguir un repartiment de la via més equitatiu per als seus usuaris sense intervencions físiques de gran calat en els carrers de la ciutat. Aquesta filosofia, val a dir, s'inscriu de ple en les actuacions dutes a terme pel Govern holandès des de l'any 2013, que ha invertit prop de sis-cents milions d'euros en més de tres-cents projectes locals destinats a diversificar l'ús de la xarxa viària, i que no només se centren a facilitar la mobilitat de les persones amb alguna mena de limitació; n'hi ha d'altres que miren d'optimitzar les fases verdes per a vehicles d'emergències, o de donar prioritat als vehicles de mercaderies per tal que puguin evitar frenar i arrencar contínuament quan travessen un nucli urbà, cosa que estalvia temps, emissions, contaminació acústica i danys a la superfície de la carretera.
Hong Kong
Aquest proppassat mes de gener, el Departament de Transports de Hong Kong va començar a instal·lar en alguns pals semafòrics de la ciutat dispositius capaços de donar als ancians i a les persones amb mobilitat reduïda un temps extra per travessar el carrer.
Es tracta d'una prova de pilot de sis mesos de durada que va començar en una cruïlla de Java Road, a la zona de North Point, a Hong Kong Island, i que actualment s'està estenent a altres interseccions, sobretot a prop d'instal·lacions per a la gent gran o discapacitada (centres de rehabilitació, centres de dia...) i a l'àrea del Kowloon (al Hong Kong continental i que acull molts edificis d'habitatges amb població envellida). Val a dir que la prova pilot només preveu de moment un total de nou d'aquests dispositius al conjunt de la ciutat, i que en tot cas s'evitaran les interseccions més concorregudes, a fi de no entorpir el trànsit normal de Hong Kong.
Els dispositius s'activen mitjançant la targeta de serveis ciutadans Octopus: només cal que els posseïdors de la modalitat Elder Octopus o de la que reconeix l'estatus de discapacitat situïn la targeta en contacte amb el dispositiu per tal que el senyal verd de vianants s'incrementi d'uns quatre segons (de dotze a setze segons, en el cas de Java Road). El dispositiu es complementa amb un comptador de segons que marca quants en falten perquè el semàfor de vianants torni a vermell.
El dispositiu s’activa ubicant la targeta Octopus aquí (© South China Morning Post)
Aproximadament, l'allargament de la fase verda s'ha calculat per donar a una persona anciana temps suficient per travessar un carril extra de trànsit rodat, agafant com a velocitat mitjana de pas la xifra de 0,9 m/s. Això suposa, com s'ha apuntat abans, un increment habitual d'entre tres i quatre segons, o entre un quart i un terç suplementari respecte del temps normal.
El dispositiu ha aixecat algunes queixes en el sentit que obliga a ubicar la targeta en contacte físic amb el lector del pal semafòric per tal d'aconseguir els segons suplementaris. En paraules dels responsables del Departament de Transports de la ciutat, però, s'ha optat per aquesta modalitat per tal d'evitar activacions innecessàries o accidentals del dispositiu, que al capdavall només farien que entorpir el trànsit a la ciutat.
Cadascun d'aquests dispositius té un cost aproximat de 500.000 dòlars HK (uns 52.000 euros). L'ús de la targeta Octopus per activar-lo no recull dades personals de l'usuari ni detreu diners del compte de serveis ciutadans Octopus, però sí que envia dades de freqüència d'utilització a fi que el Govern de la ciutat pugui determinar el grau d'acceptació i l'efectivitat del conjunt del sistema.
La prova d'aquest sistema és la primera que es duu a terme a Hong Kong d'aquesta mena de tecnologies, i s'inscriu en els esforços de la ciutat per gestionar l'increment de població de més de seixanta-cinc anys, que en l'horitzó 2035 s'incrementarà d'un 120% respecte de les dades actuals, segons estimacions, i suposarà un terç de la població total de la regió. La magnitud de la qüestió queda palesa atenent al fet que, per exemple, aquest sector de la població suposa el 55% de les morts per atropellament a la ciutat.
(© South China Morning Post)
Sevilla, Múrcia i d'altres
A Sevilla les persones invidents poden activar mitjançant Bluetooth els nous semàfors adaptats de què s'està proveint la ciutat. Aquesta actuació s'ha implantat també en altres ciutats, com ara València o Còrdova, però a Sevilla se'n pretén una instal·lació de molt més abast, ja que aquesta ciutat vol passar de tot just cent-una cruïlles semaforitzades adaptades a dues-centes vint-i-sis, mitjançant l'adaptació de més d'un centenar de noves interseccions amb aquest sistema. També és força notable l'ambició de la ciutat de Múrcia, on el sistema ha començat a implantar-se el febrer de 2018, i on es pretén arribar a la cinquantena de semàfors adaptats per a persones invidents o deficients visuals en l'horitzó del mes d'agost d'enguany (a hores d'ara ja es troba en funcionament en vint-i-cinc passos de vianants d'onze carrers).
A la capital andalusa, des de desembre de 2017 hi funcionen semàfors que les persones invidents o amb deficiència visual poden activar a voluntat, mitjançant un comandament a distància específic o a través de llurs dispositius mòbils, de manera que el semàfor, en detectar-ho, activa la seva funció acústica.
No deixa de ser una versió més avançada dels tradicionals semàfors acústics que, a Sevilla, es trobaven sempre activats (tret d'entre les 23 h i les 7 h, per no destorbar el descans dels veïns). L'avantatge rau en el fet que amb aquest sistema (anomenat Pasblue i desenvolupat i homologat per l'ONCE –ara Ilunion– amb la col·laboració de la Fundació Vodafone) el semàfor acústic pot funcionar les vint-i-quatre hores del dia, però només quan algú ho demani.
Quan un usuari activa el dispositiu Pasblue, el semàfor emet un seguit de tons que permeten al vianant d'orientar-se i localitzar el punt d'inici del creuament del carrer; quan el semàfor de vianants passa a verd, s'emeten els tradicionals tons de pas, amb un canvi de freqüència i durada dels sons conforme es va acostant la fase vermella; un cop l'usuari de Pasblue ha travessat, el dispositiu es desactiva automàticament i passa al seu estat habitual de repòs.
Cal assenyalar que Pasblue ja va descartar d'entrada l'emissió de senyals diferents dels tons, com ara missatges de veu, a fi que l'usuari rebés clarament i inequívocament la informació de l'estat de la cruïlla, evitant que li arribés de manera confusa o emmascarada pel soroll del trànsit.
El Projecte Pasblue no és nou, ja l'any 2012 guanyà el Premi de la Fundació Vodafone a la innovació en telecomunicacions, i l'any 2015 va ser exposat al Museu del Disseny de Barcelona, en el marc de la mostra “Disseny per viureˮ. D'aleshores ençà, arreu on s'ha implantat ha gaudit de l'acceptació de la comunitat de persones invidents.
Barcelona
Des de febrer de 2018, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) assaja l'aplicació NaviLens en algunes estacions de la línia 9 Sud del metro de Barcelona (Aeroport T1, Aeroport T2, El Prat Estació, Fira, Europa/Fira, Can Tries/Gornal, Torrassa, Collblanc i Zona Universitària), així com en quinze parades d'autobús de la plaça Espanya i els seus voltants i en totes les corresponents a la línia de bus H12 –que circula per la gran via de les Corts Catalanes, fent la ruta Gornal – Besòs/Verneda, i que té seixanta-set parades (a/t).
NaviLens, desenvolupada per la companyia Neosistec (Múrcia) i la Universitat d'Alacant amb la col·laboració de la Fundació Vodafone, utilitza codis QR enriquits (anomenats ddTags), que incorporen el color a fi de multiplicar la combinatòria de punts per tal que les persones invidents puguin desplaçar-se autònomament, tot rebent informació sonora sobre multitud d'elements del seu entorn. L'aplicació NaviLens està disponible per a aparells mòbils Android i Apple, en les respectives botigues d'apps. És de descàrrega gratuïta.
Interfície d'usuari de l'aplicació NaviLens (© Neosistec)
En el cas de TMB, gràcies a NaviLens les persones cegues o amb deficiències visuals poden sentir, narrada en el seu dispositiu mòbil i en l'idioma que esculli, la senyalística de la xarxa de transport i rebre indicacions precises per orientar-se en l'entorn de l'estació de metro o la parada d'autobús. Cal assenyalar que les ddTags permeten una captura molt eficient, en moviment, a distància i sense necessitat d'enfocament precís, raó per la qual esdevé innecessari que la persona usuària de l'aplicació conegui la ubicació exacta del codi QR enriquit.
Concretament, a les parades d'autobús, NaviLens informa del nom i el codi de la parada, les línies d'autobús que hi passen, llurs destinacions, temps previstos d'arribada i eventuals alteracions de servei.
Usuari de NaviLens en una parada de bus de plaça Espanya (© Transports Metropolitans de Barcelona)
En estacions de metro, tots els espais (accessos, vestíbuls, zona de venda, línia de validadores, escales, ascensors, andanes, punt d'embarcament, etc.) tenen la seva etiqueta ddTag corresponent per permetre a la persona invident o deficient visual una navegació fluida per l'entorn.
Etiqueta NaviLens en un ascensor de l'estació Fira, línia 9 Sud (© Transports Metropolitans de Barcelona)
Remeteu-vos al vídeo adjunt per veure l'aplicació NaviLens en servei.
San Francisco i d'altres
El nou producte de Microsoft permet a les persones cegues o amb deficiència visual navegar per la ciutat: Soundscape (“paisatge sonorˮ, podríem traduir) és una aplicació disponible per a dispositius Apple (iPhone 5S o superiors) que dona als usuaris una percepció enriquida dels seus voltants, mitjançant informació sonora tridimensional. És gratuïta. De moment només es troba disponible a les appstores estatunidenca i britànica.
L'aplicació no pretén substituir els gossos pigall o els bastons, que mantenen la seva vital funció d'acompanyament i informació per a l'invident; més aviat, l'aplicació busca complementar l'experiència de la persona amb problemes visuals tot proporcionant-li una percepció més global de l'entorn mitjançant balises i punts de referència d'àudio. Prèviament, l'usuari pot establir quins punts de referència l'interessen (botigues preferides, museus...), a fi que, més endavant, gràcies a la brúixola i al GPS que incorporen els dispositius mòbils, l'aplicació li pugui anar llegint l'entorn. El problema per a les persones cegues, al capdavall, segons l'organització d'invidents Lighthouse for the Blind –que ha col·laborat en el desenvolupament de l'aplicació– no és detectar i evitar els obstacles, sinó saber on són els objectes i punts d'interès, i basant-se en això, poder decidir amb autonomia. La cartografia emprada és la d'OpenStreetMap.
L'aplicació ofereix tres modes de funcionament: “Locateˮ, que permet a l'usuari ubicar-se; “Around meˮ, que explica acústicament quatre punts d'interès dels voltants; i “Ahead of meˮ, que proporciona els noms de cinc punts de referència que l'usuari trobarà més endavant (noms de carrers, cruïlles...). D'aquesta manera, a diferència d'aplicacions de navegació que guien la persona pas a pas, Soundscape permet a l'usuari construir-se el seu propi mapa mental, fins i tot en entorns que no li són familiars, com per exemple un barri que no sol freqüentar o una ciutat desconeguda. En aquest sentit, les proves dutes a terme en diversos barris de San Francisco abans del llançament de Soundscape van demostrar que els nivells d'estrès i d'ansietat de l'usuari invident immers en un nou entorn es reduïen gràcies a l'ús d'aquesta aplicació. A més, es facilitava el gaudi actiu de les atraccions dels voltants i s'apoderava l'invident augmentant la seva autonomia i capacitat de decisió.
No és el primer cop que Microsoft intenta llençar un producte similar: l'any 2014 ho feu amb el sistema Windows Phone associant-lo a transmissió d'ones per conducció òssia i a la presència de sensors i balises en l'entorn urbà per proporcionar informació addicional als usuaris; però Windows Phone ja no existeix (des de 2015 ja no s'actualitza, si més no), i Microsoft ha optat a més per missatges acústics convencionals, abandonant els microauriculars de transmissió sonora òssia (una manera de fer innecessàriament complexes les coses, potser). La informació que ofereix Soundscape és mitjançant àudio binaural, per crear un efecte de tridimensionalitat acústica. L'aplicació pot funcionar en segon pla, en combinació amb altres programes de navegació, per exemple, per proporcionar notes de context addicionals a la informació de l'aplicació que s'executa en primer pla. Soundscape és compatible amb la majoria d'auriculars estèreo, tant amb fils com sense fils (amb connectivitat Bluetooth, en aquest cas).
L'aplicació ha estat desenvolupada amb la col·laboració activa de diverses organitzacions d'invidents i persones amb deficiència visual.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Tilburg Gemeente, Government of Hong Kong, South China Morning Post, Ilunion semàfor accessible, eSmartCity.es, NaviLens, Transports Metropolitans de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona [vídeo], Microsoft Soundscape, Microsoft Soundscape [vídeo]
