Tot i que ciutats i països d'arreu del món han relaxat llurs normatives per facilitar la implantació de l'agricultura urbana, i fins i tot han establert mecanismes i incentius financers per afavorir aquesta activitat, resta per saber si el conreu d'aliments a les ciutats les farà efectivament més verdes i si els resultats, en termes de quantitat de menjar produït, podran compensar els esforços que s'hi esmercen. Per respondre a aquestes qüestions, ha aparegut l'anàlisi que presentem aquí: A Global Geospatial Ecosystem Services Estimate of Urban Agriculture.
Les dades massives suggereixen un gran potencial per a l'agricultura urbana
L'estudi A Global Geospatial Ecosystem Services Estimate of Urban Agriculture ha estat elaborat per l'Arizona State University, la University of California Berkeley, la de Hawaii i la Universitat Tsinghua de Pequín, i ha comptat amb la col·laboració de Google. Segons els seus responsables, les dades obtingudes sembla que refermen la idea que l'agricultura urbana podria acabar suposant un percentatge gens menyspreable de la producció alimentària global, a més d'oferir beneficis en termes ambientals i socials. L'estudi també ofereix, cal assenyalar, un ampli recull de literatura relacionada amb l'agricultura urbana, sense defugir ni de bon tros aquella que posa de relleu els elements limitadors d'aquesta mena de pràctiques o els resultats indesitjats que es poden produir, com ara la minva de la densitat urbana i el subsegüent creixement en taca d'oli (factors que poden engegar en orri avantatges com la mixticitat d'usos o la no-dependència respecte del vehicle privat), o la introducció en el medi urbà de certs pesticides.
Específicament, el propòsit d'aquest estudi és la quantificació, a escala global, dels serveis ecosistèmics proporcionats per la vegetació urbana existent (mitjançant detecció remota); la disponibilitat d'espai per a pràctiques d'agricultura urbana i de capital natural en general (mitjançant detecció remota i literatura ja existent); els serveis d'ecosistema proporcionats quan la vegetació urbana existent es dedica a un ús agrícola (se n'exclou l'aqüicultura i modalitats similars); i els beneficis econòmics de tals serveis (aquests dos darrers punts s'estudien mitjançant bases de dades nacionals de preus i de productivitat agrícola combinades amb bases de dades geogràfiques, demogràfiques i meteorològiques d'àrees urbanes). L'agregació i sumarització de dades es duu a terme en Google Earth Engine, una plataforma per al processament en núvol de dades geoespacials, d'abast mundial.
Així doncs, l'equip investigador va fer servir imatgeria de satèl·lit, complementada amb anàlisis preexistents de dades MODIS de la NASA per determinar quins píxels eren susceptibles d'acollir infraestructura urbana i vegetació: un cop escatida la vegetació urbana, així com les teulades aptes per a l'agricultura urbana, les parcel·les de terreny vacants i les ubicacions potencials per a granges verticals, els responsables de l'estudi van bastir un sistema d'anàlisi de beneficis d'aquest capital natural (sòls i vegetals), a escala global i país a país.
Una imatge de satèl·lit de cobertes del sòl perMODIS, similar a les que han fet servir els investigadors per a la seva recerca A Global Geospatial... Els diferents colors indiquen diversos usos del sòl: vermell urbà, verd clar de bosc caducifoli...
De fet, el desenvolupament d'un algoritme de mesura i dels models de càlcul de potencial de l'agricultura urbana mai no s'havia dut a terme fins ara, segons afirmen els autors d'A Global Geospatial... (tot i que sí un d'estimació global del valor dels serveis ecosistèmics urbans)
Concretament, pel que fa als mètodes, els autors han definit com vegetació urbana tot píxel de 30 m amb un índex de vegetació per diferència normalitzada (NDVI) més gran de 0,3 i que es trobi dins els píxels corresponents a un màxim de 500 m classificats de sòl urbà al MODIS de cobertes del sòl de 2010 (habitualment conegut amb el nom de MCD12Q1). Han fet estimacions per al capital natural urbà en tres nínxols mútuament excloents: el vertical (amb resultats que poden assolir les 70.000 ha), el de teulades i terrats (fins a 1,34 milions d'hectàrees potencials), i el de parcel·les vacants (fins a 9,86 milions d'hectàrees potencials).
Posteriorment, pel que fa al tipus de conreu susceptible d'ocupar l'espai urbà, els investigadors han traslladat la llista de cultius produïts a escala nacional (segons dades de la FAO) a la petita escala de l'agricultura urbana i han establert uns índexs d'idoneïtat segons els quals els conreus més adients per a les zones urbanes serien els de fabàcies, tubercles, espinacs i cols; amb una adequació mitjana, per la durada de llur cicle, se situarien gramínies, vinya, enciam, albergínia, tomàquets, al·liàcies i pebrots; d'escassa adequació per a l'agricultura urbana serien les verdures perennes (carxofes, per exemple), els fruiters perennes de mida petita i els conreus com el te, les espècies o les plantes sucreres; i finalment, es consideren absolutament no aptes per al cultiu urbà, per les restriccions de superfície, profunditat de les arrels o requeriments de processament, els arbres fruiters longeus i de gran mida (ametllers, mangos o oliveres, per exemple), els vegetals dels quals s'obté fibra (jute, cotó...), les pastures, o els conreus per a l'obtenció de biocarburant.
A Global Geospatial... també introdueix un marc quantitatiu per determinar el valor i el significat dels serveis ecosistèmics globals agregats, a partir de la vegetació existent a les ciutats. Mitjançant l'anàlisi de les dades de població, d'urbanització, meteorològiques i de relleu, així com les de la FAO, totes elles obtingudes a partir de Google Earth Engine, s'han derivat estimacions d'abast global, desagregades posteriorment per països, dels serveis ecosistèmics proporcionats per l'agricultura urbana. Les dades globals obtingudes apunten que el valor anual d'aquests serveis, si s'implantessin en tot llur potencial, es podria xifrar en uns 33.000 milions de dòlars; pel que fa a les projeccions de producció alimentària, se situen en una forquilla d'entre 100 i 180 milions de tones (prop del 10% de la producció mundial actual de llegums, hortalisses i tubercles); els estalvis energètics oscil·len entre els 14.000 i 15.000 milions de kWh; la captura de nitrogen assoleix entre 100.000 i 170.000 t, i es pot evitar l'escolament d'entre 45.000 i 57.000 milions de metres cúbics d'aigües pluvials. Addicionalment, els beneficis en termes de fixació del sòl, control de plagues, captura del CO2, pol·linització o regulació climàtica, entre altres factors, s'estimen entre els 80.000 i els 160.000 milions de dòlars anuals, en un escenari d'implantació massiva de l'agricultura urbana.
D'acord amb les dades de MCD12Q1, la disponibilitat global de superfície urbana és de prop de 641.000 km2; segons aquesta màscara urbana MCD12Q1, l'espai disponible per països és el que es mostra en aquest mapa: encapçalen la llista els Estats Units, amb més de dos milions d'hectàrees urbanes aptes per acollir capital natural. Segueixen la Xina. el Brasil, l'Índia, Rússia, Alemanya i el Japó.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: A Global Geospatial Ecosystem Services...
