El Department for Environment, Food and Rural Affairs (DEFRA) del Govern britànic ha aprovat un nou pla a llarg termini per repoblar amb arbres tot l’ample de la Gran Bretanya, pel nord d’Anglaterra, des del mar d’Irlanda fins al mar del Nord, resseguint l’eix de l’autopista M62, de Liverpool a Hull.
Solucions per a un país forestalment pobre
El Regne Unit presenta una de les proporcions de superfície forestal més pobres d’Europa, de tot just un 13%, i la situació és especialment greu a Anglaterra, on la mitjana assoleix un magre 10% (enfront, per exemple, el 15% i el 18% de Gal·les i d’Escòcia, respectivament; a mode de comparació, també, països propers a Anglaterra com Bèlgica o França disposen del 22% i del 31%).
El Northern Forest que proposa el DEFRA estarà constituït per cinquanta milions de nous arbres, principalment exemplars d’espècies planifòlies autòctones. Ocuparà unes 25.000 ha i s’estendrà al llarg de més de 190 km. Es pretén, d’aquesta manera, no només repoblar una de les zones menys arbrades del país, sinó proporcionar als grans nuclis del recorregut (Liverpool, Manchester, Leeds, Sheffield i Hull en són els més importants) nous espais de verdor a prop de la ciutat per a gaudi dels residents: en aquest sentit, el Northern Forest hauria de servir per incrementar el sòl forestal fins al 20% en les zones més properes a les conurbacions del seu recorregut, i per connectar entre si cinc boscos de propietat pública ja existents: el Mersey Forest, la Manchester City of Trees, el South Yorkshire Community Forest, el Leeds White Rose Forest i el projecte HEYWoods, prop de Hull.
Les primeres plantacions del Northern Forest començaran el mes de març d’enguany, en uns terrenys de 680 ha prop de Bolton, a la zona del Gran Manchester.
L’extensió potencial del nou Northern Forest (© Woodland Trust)
A part del lleure de la ciutadania, altres objectius de l’actuació són millorar la capacitat de drenatge hídric de la zona, fomentar la biodiversitat i la connectivitat ecològica de la franja nord d’Anglaterra i, naturalment, contribuir a la captura de CO2.
Precisament per això mateix, el pla ha suscitat crítiques d’entitats de defensa del territori, que veuen irònic el fet que el Govern anunciï aquest projecte de nous boscos alhora que posa en perill trenta-cinc boscos plenament consolidats (amb un rendiment, pel que fa a serveis ambientals, molt superior al de les noves arbredes) amb la construcció de noves línies ferroviàries d’alta velocitat (per exemple, l’HS2, de Londres a Manchester per Birmingham, els East Midlands i Leeds), en el disseny de les quals no s’han considerat suficientment alternatives com ara desviaments o túnels per mirar de salvaguardar els boscos adults ja existents.
El pla, si s’acaba materialitzant en la seva totalitat, suposa una inversió propera als cinc-cents milions de lliures en vint-i-cinc anys (de moment el DEFRA només n’ha compromès 5,7).
És el segon intent que té lloc a Anglaterra per reverdir el país en els darrers anys: cal recordar que uns 150 km al sud de la franja Liverpool-Hull, als Midlands (la ciutat més important dels quals és Birmingham), s’hi desenvolupa des de fa vint-i-tres anys el National Forest: una franja boscosa que tot just ara comença a assolir la maduresa i que ocupa uns 520 km2, en combinació amb terrenys urbans, terres de conreu i jaciments de carbó abandonats. Actualment, quelcom més del 20% de l’àrea ha esdevingut forestal, i la intenció final és que el bosc ocupi un terç de la superfície delimitada total. El National Forest està constituït quasi exclusivament per planifolis autòctons de creixement lent –a diferència de molts esforços anteriors de repoblament forestal, que van suposar la introducció a la Gran Bretanya d’espècies exòtiques, sobretot coníferes.
En el temps que fa que existeix, el National Forest no només ha estat capaç de constituir-se en un nou embornal de CO2 i en entorn de lleure per als Midlands anglesos, sinó que ha servit per començar a imaginar l’aspecte que pot tenir un territori quan hi desapareixen alguns dels usos (especialment industrials obsolets) que l’havien fragmentat antany. El mosaic paisatgístic que ja a hores d’ara va formant el National Forest és fruit de la plantació de prop de nou milions d’arbres com a resultat d’incentius financers adreçats als propietaris particulars de les terres
En verd fosc, superfície forestal actual del National Forest (en verd clar, camps i altres usos; en verd bru, poblacions; per ubicar-vos, considereu que immediatament fora del perímetre del National Forest, a l’est, hi ha la ciutat de Leicester) (© National Forest)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: National Forest, BBC, DEFRA
