Els robots fan de les plantes materials per a la construcció sota demanda.

Flora Robotica és un projecte europeu que vol fer que es desenvolupi una relació simbiòtica entre plantes i robots per tal que, junts, puguin crear estructures arquitectòniques i, amb el temps, habitatges (o habitacles si més no), en un urbanisme que uneix tecnologia i natura d'una manera inèdita.

Dos mons oposats treballant junts
Autors

Dos mons oposats treballant junts

Flora Robotica és un projecte de quatre anys de durada, d'abril de 2015 a març de 2019, finançat per la Unió Europea dins l'eix de tecnologies emergents i futures de les accions Horitzó 2020. El seu objectiu, que s'espera que pugui esdevenir una pràctica habitual en el llarg termini, d'aquí vint o trenta anys, és el de fer que s'estableixi una simbiosi entre plantes naturals i robots que, a la llarga, hauria de servir per crear híbrids capaços de construir jardins i habitatges. Participen en el projecte la Universitat de Lübeck (Alemanya), l'Adam Mickiewicz de Poznań (Polònia), la de Copenhagen i la de Graz (Àustria), entre altres institucions. Pel que fa al perfil dels equips humans que treballen en el projecte, hi ha biòlegs, informàtics, experts en robòtica i arquitectes.

Es pretén donar lloc a híbrids que funcionin com un sistema cognitiu integrat i autoorganitzat, que sigui capaç de créixer i desenvolupar-se al llarg de períodes de temps llargs, en interacció amb l'ésser humà, per tal que tot plegat resulti en la creació d'estructures arquitectòniques plausibles, vàlides i útils.

Els elements robòtics del conjunt donarien suport a les plantes naturals i en controlarien el comportament: d'una banda, doncs, els farien de bastida o d'aspre, i de l'altra els subministrarien l'aigua i els provocarien els estímuls necessaris per aconseguir els tropismes desitjats (fototropisme, gravitropisme i tigmotropisme o moviment de creixement condicionat per estímuls tàctils). Les plantes, al seu torn, donarien suport físic als elements robòtics, suportant-ne el pes en les fases més avançades del desenvolupament vegetal, i els guiarien on calgués al llarg del creixement. Rebutjant el control de dalt a baix, els responsables del projecte aspiren a aconseguir una plasticitat “biohíbridaˮ en què plantes i robots creixin junts, des dels primers brots fins als estadis adults, formant un sistema íntimament codependent.

Les plantes artificials, com anomenen als robots els responsables del projecte, estan constituïdes per petits mòduls i sensors de diferents menes, capaços de connectar-se a Internet. D'aquesta manera, en un entorn que seria quelcom de semblant a un “jardí socialˮ, les estructures i els patrons de comportament dels híbrids autoorganitzats respondrien a interaccions locals i a interaccions globals amb altres parts del jardí: així, i juntament amb la interacció amb els humans, els organismes híbrids creixerien per formar les estructures arquitectòniques que calguessin (sostres, parets, bancs...) tot proporcionant alhora beneficis com zones d'ombra i control de la qualitat de l'aire.

Un dels mòduls de la planta robòtica, d'emissió de llum blava, per estimular el creixement de la planta natural. La llum blava, cal assenyalar, és la més adequada per afavorir l'obertura dels estomes i l'estimulació delscriptocromsque acceleren el metabolisme vegetal. La llum blava, de LED, atraurà la planta natural i n'orientarà el sentit de creixement, i els sensors de proximitat permetran als robots percebre l'aproximació de la planta. Podrà llavors, per exemple, comunicar-se amb un altre robot per tal que sigui aquest segon el que emeti llum, i orienti el creixement de la planta en una altra direcció si es desitja (© Flora Robotica')

Els primers assajos de Flora Robotica s'han dut a terme a Dinamarca, on un equip d'arquitectes associats al projecte han explorat la utilització de xarxes trenades com a suport de creixement per a les plantes naturals, a fi que es connectin entre elles i facin sorgir estructures, com ara columnes, que s'acabin unint per formar una coberta. En els assajos també s'han posat a prova filaments de fibra de vidre per elaborar estructures tridimensionals lleugeres i que poden canviar de forma fàcilment, amb l'objectiu d'orientar el creixement de les plantes que s'hi desenvoluparan.