Un projecte suís vol contribuir a descongestionar les carreteres i les vies fèrries helvètiques fent que les mercaderies es desplacin pel subsol, d'un extrem a l'altre del país.
De punta a punta de Suïssa, mercaderies sota terra
Cargo sous terrain (CST) serà un sistema logístic d’abast nacional, sostenible i automatitzat que permetrà el transport subterrani i flexible de palets i de contenidors de mercaderies, així com càrrega general, productes a doll o fins i tot residus de camí cap al reciclatge. Els túnels pels quals es desplaçaran els vehicles de CST connectaran llocs de producció i centrals logístiques amb les diferents àrees metropolitanes del país, en les quals la logística de darrera milla s’encarregarà a vehicles ecològics de superfície, de socis del projecte.
CST es proposa complementar la xarxa viària i ferroviària suïssa, a fi d’alleugerir el trànsit i els colls d’ampolla existents. Pel que fa als terminis d’implantació i posada en funcionament, els promotors de CST esperen que en l’horitzó 2030 hi podrà haver una primera connexió logística subterrània entre Härkingen / Nieberdipp i Zuric. Per a més endavant, els planificadors de CST volen que la xarxa abasti des del llac de Constança (Sankt-Gallen) fins al llac de Ginebra, tot resseguint aproximadament la línia de la ruta viària europea E25, amb algunes ramificacions per donar servei a Thun, Basilea i Lucerna.
Possible recorregut de la xarxa CST
El funcionament de CST es basa en vehicles autopropulsats, amb rodes, sense conductor, elèctrics, alimentats mitjançant carril d’inducció i preparats per funcionar contínuament, que seran a més capaços de recollir i lliurar mercaderies en les rampes o ascensors d’accés a les plataformes logístiques de superfície, els hubs, dels quals, en la primera fase del projecte, se’n preveuen una desena.
La infraestructura (la xarxa de túnels, de 6 m de diàmetre, amb una profunditat de 50 m) serà oberta i accessible a tothom i, de fet, es pretén que a més de la seva funció logística els túnels puguin fer de galeries de servei, per exemple per a l’estesa de xarxes de subministrament mitjançant canonades o per a instal·lacions de recuperació de calor residual.
Els vehicles seran aptes per al transport de càrregues refrigerades, si cal. Es desplaçaran pels túnels, de tres carrils, a una velocitat constant propera als 30 km/h. El sostre de les galeries s’equiparà amb un monorail per a paquets urgents, també de tres carrils, que permetrà el transport de càrregues més petites a uns 60 km/h.
Recreació d'un vehicle CST (© Cargo sous terrain)
Com s’ha apuntat, la via d’accés principal al sistema seran els hubs urbans, que permetran la càrrega i descàrrega totalment automatitzada dels vehicles CST i que, coordinats amb el funcionament de la nova xarxa, asseguraran un servei eficient i ràpid en la distribució de mercaderies al client final. A més, en cas que no calgui carregar nova mercaderia en el vehicle CST, sempre hi haurà la possibilitat de reexpedir-lo per al transport de residus camí del tractament per la ruta subterrània.
Els túnels com a connectors de centres logístics i industrials amb les ciutats, alliberades de camions (© Cargo sous terrain)
Segons els impulsors del projecte, tots els components i les tecnologies que incorpora CST han estat àmpliament provats i, de fet, ja es troben en ús avui dia. La innovació, afegeixen, rau en llur combinació en un sol sistema logístic.
Els responsables de CST asseguren que la viabilitat bàsica del projecte, tant tècnica com econòmica, està confirmada per estudis duts a terme l’any 2017 per la Direcció Federal de Transports i pel Departament d’Enginyeria Civil de la ciutat de Zuric.
CST és un projecte d’origen privat que agrupa actors del comerç minorista suís (com Manor), companyies logístiques (com per exemple Rhenus Logistics i La Poste) i operadors de telecomunicacions (Swisscom). Després d’haver superat alguns esculls legals pel que feia a la forma jurídica de la companyia (que ara és una societat anònima, cosa que li permetrà captar més inversors si li calen), i d’haver hagut de certificar davant el Govern federal que gaudia del suport financer i operatiu dels cantons implicats (als quals correspon la potestat urbanística per a qüestions com ara la connexió dels hubs de superfície) i que disposava de mitjans per a la tramitació dels permisos de construcció (un total de quasi 90 milions d’euros), CST va rebre l’aprovació de Berna per començar a dissenyar el sistema.
Els impulsors del projecte estimen que la primera etapa de CST (incloent-hi el programari, els vehicles subterranis, els de superfície, la infraestructura i els hubs) tindrà un cost aproximat de 2.600 milions d’euros.
Si finalment s’acaba implantant, a partir de 2030, la futura evolució de CST hauria de permetre-li prestar servei a prop de deu milions de persones, gràcies als seus 500 km de xarxa i als seus vuitanta punts d’accés, en l’horitzó 2045.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Cargo sous terrain, Cargo sous terrain [vídeo]