Per les seves peculiars característiques geogràfiques, els Països Baixos segueixen veient en l’aigua una oportunitat per al seu desenvolupament territorial i econòmic. Mentre que a Amsterdam es projecten barris sencers sobre l’aigua, a Rotterdam l’actuació consisteix en una granja de bestiar boví.
Amsterdam: Centrumeiland
La decisió d’Amsterdam de construir deu illes a l’IJmeer es va prendre l’any 1997. Es pretenia d’aquesta manera guanyar terrenys per a la construcció de divuit mil nous habitatges per a uns quaranta-cinc mil habitants, sense necessitat d’ocupar les zones verdes lliures del Randstad holandès.
La més nova d’aquestes illes artificials (la setena de moment) és Centrumeiland, “illa del centre”, que va sorgir de les aigües l’any 2015. En aquella època era només una zona d’acampada on s’hi duien a terme, a més, activitats artístiques. Actualment la Centrumeiland ja està llesta per construir-hi, i el que s’hi farà podria esdevenir un exemple global de bones pràctiques, per diversos motius: el 70% del nou barri serà d’autoconstrucció; hi predominarà l’habitatge assequible; i es pretén a més que tota l’actuació tingui la menor petjada energètica i de carboni possible.
Centrumeiland acollirà mil dos-cents habitatges en la concepció dels quals s’ha pres en consideració la resiliència davant eventuals pujades de les aigües: per això, cada edifici de l’illa es trobarà lleugerament elevat damunt d’un petit monticle (terp) per sobre del nivell dels espais públics circumdants. Per augmentar la capacitat de resposta davant d’inundacions, a més, totes les zones verdes de l’illa disposaran de petits canals de desguàs que descarregaran l’excés d’aigua en les zones no asfaltades, de manera que s’eviti el sobreeiximent de les clavegueres.
Una recreació de la disposició general de la Centrumeiland (dreta). A l’esquerra, altres parts (illes) ja completades de l’arxipèlag de l’IJburg, a l’IJmeer (© Atelier Puuur IJCE)
Com que en l’horitzó 2050 Amsterdam preveu que no hi hagi a la ciutat calderes de gas, cap dels edificis de la Centrumeiland disposarà de connexió a la xarxa de gas natural de la ciutat. La calefacció del nou barri es durà a terme mitjançant xarxes de districte a partir de bombes de calor (vegeu l’article sobre Londres en aquest mateix número). Cada unitat residencial estarà dotada de de triple aïllament, així com de sistemes de recuperació de calor i d’aigües pluvials. A Centrumeiland es preveu a més tot un seguit d’espais públics i semipúblics en forma de cobertes enjardinades i patis vegetalitzats. Hi haurà també una arbreda perimetral tot al voltant de l’illa.
Com s’ha apuntat, el 70% de les noves llars serà construït per bouwgroeps o grups de construcció: associacions de residents que compren conjuntament una parcel·la i hi basteixen el seu edifici (d’entre divuit i vint-i-tres habitatges en el cas de la Centrumeiland, segons decideixin els socis). D’aquesta manera es redueixen costos ja que s’eliminen intermediaris i promotors. La primera parcel·la d’aquesta modalitat es va posar a la venda l’any 2016 i aquest estiu hi ha començat la construcció. El juliol de 2018, d’altra banda, es va posar a la venda la segona parcel·la per a bouwgroeps.
Imatge d'’'un dels edificis per a bouwgroeps, encarregat a Atelier Purr (© Atelier Puuur IJCE)
Després de Centrumeiland, resten per crear tres illes a l’IJmeer. La vuitena s’acabarà, previsiblement, l’any 2019.
Rotterdam: Floating Farm
A Rotterdam trobem una actuació modesta, amb un cost de 2,5 milions d’euros. Es tracta d’una granja de vaques, ubicada en les aigües del port de la ciutat (recordem-ho, el de més tràfic d’Europa). Se’n preveu l’obertura cap a desembre de 2018. És una iniciativa de Beladon, una immobiliària especialitzada en edificis flotants. La Floating Farm és resultat de la col·laboració de moltes altres empreses i institucions, com ara l’autoritat portuària de Rotterdam, l’elèctrica Philips i el gegant agroalimentari Cargill. Trobeu-ne la llista completa més avall.
La Floating Farm és una granja autosuficient, centrada en la producció de llet i derivats làctics, amb mètodes sostenibles i respectuosos amb els animals. La producció tendeix a la circularitat de nutrients, energia, aigua i residus.
Les dimensions de la granja, cal assenyalar, són discretes: quaranta vaques que ocuparan prop de 1.200 m2 de jardins. Potser això és degut al fet que la granja vol ser sobretot un pol educatiu pel que fa a tècniques innovadores i un centre de recerca i divulgació en aspectes com el processament de residus, la generació d’energia, la creixent escassedat de terres aptes per al conreu i la ramaderia a escala global, el reciclatge, l’escurçament de les cadenes logístiques, i la conscienciació alimentària dels habitants de la ciutat. D’aquesta manera, sembla que el volum de producció làctia que es pugui assolir (forçosament minso, d’uns 800 l/dia) és segurament un factor secundari de l’actuació.
Aspecte aproximat que oferirà la Floating Farm del port de Rotterdam ('© Floating Farm/Beladon)
La granja es distribueix en tres nivells: al pis superior s’ubiquen els hivernacles de producció de menjar per al bestiar (herba, trèvol...; l’alimentació dels animals es complementarà amb excedents, sobretot de gra, de panificadores i plantes cerveseres de la zona). Al nivell intermedi hi ha el jardí tancat, amb gespa i arbres, on les vaques (de raça Maas-Rijn-IJssel, autòctona) poden moure’s lliurement. Aquest nivell estarà connectat amb pastures a terra ferma durant vuit mesos l’any. Al pis inferior, sobre una plataforma de formigó d’uns 370 m2, se situa l’àrea de producció de llet i derivats (formatge i iogurt).
Les vaques Maas-Rijn-IJssel (Mosa-Rin-IJssel) són autòctones de la zona
Els responsables de l’actuació asseguren que han aconseguit crear una estructura que en les situacions més extremes (de vent, o de moviment descontrolat del mateix bestiar, per exemple) oscil·laria tot just uns pocs mil·límetres: aquesta estabilitat farà que el benestar dels animals que ocupin la Floating Farm estigui assegurat.
Com s’ha apuntat, la granja de Rotterdam serà autònoma en electricitat gràcies a panells solars. Quasi tots els procediments seran automàtics, inclosos el munyiment i la recollida de fems, i només caldran tres persones per supervisar l’activitat de les instal·lacions.
En darrera instància, la Floating Farm a més ha de servir perquè Rotterdam diversifiqui la seva economia, excessivament dependent de l’activitat portuària. En aquest sentit, la granja s’inscriu en el tercer eix dels objectius de desenvolupament a llarg termini de la ciutat, essent-ne els dos primers la logística i la recerca mèdica. D’altra banda, la Floating Farm és la punta de llança de la transformació i recuperació per a usos ciutadans del districte portuari de Rotterdam.
La ubicació de la Floating Farm, en una zona portuària obsoleta envoltada d'’àrees residencials (Delfshaven, Schiedam...) i d’usos comercials. S’hi pot accedir fàcilment des de l’autopista A20 i també per les vies fluvials del Schie i del Mosa. Precisament per aquest mitjà es transportaran el bestiar, els subministraments i els fems entre la Floating Farm i Midden-Delfland, a la perifèria agrícola de Rotterdam
Els socis del projecte
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Gemeente Amsterdam, Floating Farm, Floating Farm [vídeo]
