Els allotjaments provisionals de proximitat (Aprop) impulsats per l’Ajuntament de Barcelona pretenen donar una resposta àgil a situacions de manca temporal d’habitatge i, alhora, ocupar solars buits per evitar la marxa forçosa dels residents del barri.
Contra la gentrificació
Tot just a començaments d’aquest mes de març s’han iniciat els treballs per a la implantació dels primers edificis del Programa Aprop (allotjaments provisionals de proximitat), als districtes barcelonins de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí. S’espera que els nous edificis puguin estar enllestits abans que s’acabi l’any 2018. La prova pilot d’Aprop té un pressupost d’uns 5,3 milions d’euros.
Un dels solars destinats a acollir un edifici Aprop (© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)
Sense substituir els programes municipals d’habitatge públic, els allotjaments d’Aprop els reforcen: es tracta d’un nou model d’immoble concebut per al sojorn temporal, per donar resposta a certes situacions d’emergència habitacional, de ràpida construcció, sostenibles i de qualitat. Es busca que els nous edificis provisionals s’ubiquin al mateix barri on s’ha originat la situació que n’impulsa la necessitat, i també se’ls vol dotar d’una tipologia de població variada (persones en situació d’emergència, sol·licitants registrats d’habitatge públic...). Un dels principals objectius d’Aprop és, doncs, evitar l’expulsió dels residents del barri, cosa que a la llarga dona lloc a fenòmens de gentrificació, de monocultiu comercial i d’encariment generalitzat de la vida a la zona.
Recreació del mateix solar, amb l'edifici Aprop quan estarà enllestit (© Ajuntament de Barcelona)
Els tres primers blocs Aprop seran el del carrer Nou de Sant Francesc (Gòtic Sud), amb dotze allotjaments (quatre de dobles i vuit d’individuals), un espai per a activitats comunitàries a la planta baixa i un hort urbà a la coberta; el del carrer de Mossèn Amadeu Oller (la Bordeta), amb quaranta allotjaments (trenta-dos de dobles i vuit de simples), espai comunitari als baixos, bugaderia compartida i coberta verda; i el del carrer de Bolívia (el Parc i la Llacuna del Poblenou), amb quaranta allotjaments (trenta-cinc de dobles i cinc d’individuals) i un hort urbà a l’interior. En total, noranta-dos allotjaments que permetran encabir unes dues-centes cinquanta persones. Més endavant s’espera estendre aquesta modalitat d’habitatge provisional de lloguer social a altres zones de tots els districtes de la ciutat de Barcelona.
Els edificis Aprop es caracteritzen pel fet de ser modulars i transportables, cosa que permet mobilitzar ràpidament solars buits a l’espera que s’hi construeixin els equipaments municipals definitius que estiguin previstos en cada cas. També, alguns dels blocs poden incorporar en si mateixos algun equipament públic, a fi de reforçar-ne el tarannà comunitari.
(© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals)
S’intenta reduir, mitjançant l’ús d’elements prefabricats, els dilatats terminis que suposa construir un edifici d’habitatge públic, d’entre sis i set anys, des de la tramitació administrativa fins al lliurament de les claus. Amb Aprop, el temps es redueix a tot just nou mesos, segons l'ajuntament de Barcelona, la qual cosa permet donar una resposta relativament àgil a les necessitats d’habitatge detectades i frenar de manera eficaç la marxa de residents del barri.
Aquesta iniciativa sorgeix de l'anàlisi de projectes similars duts a terme a Copenhaguen, Amsterdam, Londres i Vancouver (Canadà). Hi col·labora l'Institut de Tecnologia de la construcció de Catalunya (Itec).
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Ajuntament de Barcelona, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
