El treball conjunt d'investigadors de les universitats de Dartmouth (New Hampshire, Estats Units) i de Sheffield (Anglaterra, Regne Unit) ha donat com a resultat el redisseny (sobre el paper si més no) de les regions econòmiques estatunidenques.
Contents
Contra l'arbitrarietat històrica i política
L'article "An Economic Geography of the United States – From Commutes to Megaregions", que Garrett Dash Nelson (Dartmouth College) i Alasdair Rae (Sheffield University) van publicar a Public Library of Science (PloS) el novembre de 2016, ofereix una aproximació empírica per a la detecció i la definició de les megaregions econòmiques que conformen el gruix de l'activitat productiva nord-americana (en els quaranta-vuit estats contigus). Els resultats de l'estudi posen de manifest el desajust entre les fronteres administratives interestatatals, i fins i tot intermunicipals, i les que defineix amb els seus fluxos (i més específicament amb la mobilitat obligada d'arrel laboral) l'economia real.
A partir d'una base de dades resultant de l'anàlisi de més de quatre milions de desplaçaments que per distància, freqüència i horaris poden respondre a necessitats laborals, els autors han traçat una geografia coherent i connexa de les grans regions del país que concentren la major part del mercat laboral.
Per al seu estudi, els autors s'han servit de dos mètodes: un de visual i interpretatiu, basat en el mapatge de fluxos per tal de mostrar l'agrupament de les megaregions urbanes, i un d'algorítmic basat en el programari de partició de xarxes i detecció de comunitats desenvolupat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i que serveix per determinar amb precisió les solucions de continuïtat entre dues comunitats pròximes però ja diferenciades pel que fa als seus pols d'atracció respectius. D'aquesta manera, segons els autors de l'estudi, s'evita el risc que les megaregions definides es basin merament en interpretació humana de la cartografia disponible, cosa que podria produir un resultat esbiaixat, tot afegint-hi un esquema de regionalització basat en l'anàlisi matemàtica que permet definir lleis espacials, gràcies al programari del MIT emprat en el treball. Això, tot i que no ofereix una incontrovertibilitat total en la determinació de l'existència o no de les megaregions, i de quines són en cas afirmatiu, sí que suposa un avenç respecte d'anteriors tasques que buscaven aquest mateix objectiu però que, segons els responsables d'aquest estudi, es basaven excessivament en el factor de la distància entre els nodes considerants, més que no pas en els volums dels fluxos existents, i per tant de vegades ignoraven fluxos molt densos senzillament perquè s'establien entre nodes massa llunyans entre si com per ser considerats per autors anteriors indicadors fefaents de l'existència d'una comunitat.
Tant per a l'aplicació del mètode visual interpretatiu com per a l'anàlisi matemàtica de les particions de xarxa, els inputs que han emprat els autors de l'estudi són les dades d'ubicació proporcionades pels dispositius mòbils de prop de cent trenta milions de ciutadans nord-americans; a partir d'aquestes dades s'ha atorgat rellevància, i s'han explotat per a la definició de les megaregions, les corresponents a quatre milions de desplaçaments (entre més de setanta mil nodes i subnodes espacials, corresponents a les seccions censals del país, totes les quals tenen una població similar, d'uns 4.000 habitants), de menys de 80 km en cada sentit, i que per les seves característiques de freqüència i horari responen clarament a la mobilitat obligada de casa a la feina i viceversa. La utilització d'algoritmes d'agregació ha permès de dibuixar les connexions entre llocs econòmicament relacionats i transcriure-les gràficament en els mapes que trobareu a l'apartat següent, seleccionats d'entre els diversos que il·lustren l'estudi dels acadèmics de Dartmouth i Sheffield: els que presentem són el de relacions regionals de les metròpolis nord-americanes, el de proposta de redisseny de les fronteres entre els estats (a notar la zona nord-occidental del país, amb un gran buit, sense nom, que ens parla de comunitats rurals amb escassa interacció amb cap metròpoli), i el d'àrees d'alta densitat de connectivitat entre les metròpolis i llurs regions d'influència.
Alguns mapes reveladors
Les relacions regionals de les metròpolis nord-americanes definides pels desplaçaments de menys de 80 km (© Garrett Dash Nelson i Alasdair Rae)
Zones d'alta densitat de connectivitat entre les metròpolis i llurs àrees d'influència geogràfica (© Garrett Dash Nelson i Alasdair Rae)
El nou mapa administratiu dels estats nord-americans redefinit pels resultats de l'estudi. A més de les ciutats que hom ja podia suposar que constituirien el cor dels nous estats, apareixen nodes d'atracció que poden sorprendre, com Fresno (© Garrett Dash Nelson i Alasdair Rae)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Public Library of Science
