París és, actualment, la ciutat europea on l'experimentació urbana ha assolit un grau més alt d'originalitat, habitualment centrada en dos aspectes: un cert punt de reconquesta de la ciutat per part de la natura i l'apoderament ciutadà. Aquí presentem dues de les actuacions més recents de la capital francesa en aquests camps.
París es (re)vegetalitza...
La (re)vegetalització d'elements urbans a París ha assolit en els darrers temps velocitat de creuer, gràcies sobretot a la inequívoca aposta del Govern municipal, de la qual us en vam parlar al Butlletí núm. 16, que ha sabut trobar a més la complicitat dels particulars.
En aquest context favorable, alguns tallers d'arquitectura han volgut fer de la Ciutat Llum l'aparador de les seves propostes per reintroduir els elements naturals en l'espai urbà: n'és un exemple el recent treball d'Édouard François (2016), anomenat M6B2 Torre de la Biodiversitat, amb el qual es volen combinar idees que a priori semblen poc compatibles entre si: un edifici de gran alçada que alhora fa la funció de dispersor de llavors.
M6B2 és una obra que per les seves peculiars característiques s'ha beneficiat d'una exempció a les restriccions genèriques que imposa el municipi pel que fa a l'alçada màxima dels edificis, que en principi no poden superar els 37 m. L'equip d'Édouard François, doncs, ha pogut bastir una construcció de 50 m i setze pisos. En opinió dels responsables de la torre, les polítiques parisenques de vegetalització urbana se centren massa en l'horitzontalitat i no prenen en consideració el potencial dels elements verticals a l'hora d'esdevenir nuclis de vegetació o refugis de petita fauna urbana.
La Torre de la Biodiversitat es troba a la riba esquerra del Sena, al districte 13, a la part sud-oriental de la ciutat, tot just al caire del bulevard perifèric i al límit mateix del departament de París (75).
La característica principal de M6B2 és la doble pell de la seva façana, la capa més exterior de la qual la constitueix un filat d'acer inoxidable que serveix d'aspre per a plantes enfiladisses, amb la idea que quan bufa el vent en dispersi les llavors per la ciutat. Cercant la màxima qualitat de les sements, les plantes que originàriament s'han fet servir a M6B2 han estat seleccionades en entorns naturals i portades expressament a la torre, com un element constructiu més.
Les plantes enfiladisses són només la primera part d'un projecte vegetal i ambiental a vint anys vista, quan s'espera que també coníferes i roures s'hagin instal·lat a la part superior de la construcció.
Pel que fa a la façana interior, està recoberta de panells de titani reciclable de color verd que, juntament amb l'alçada i relatiu aïllament de l'edifici, confereixen a la construcció un caràcter icònic de monumental balisa urbana.
El filat d'acer s'estén en tota l'alçada de la torre i també cobreix el jardí del terrat. Es deixa en mans dels residents que duguin a terme posteriors iniciatives de vegetalització, per a la qual cosa les balconades, corbes, situades entre les dues pells de la façana, envolten totalment cada planta de l'edifici.
M6B2 es complementa amb altres construccions properes més discretes, algunes de caràcter residencial i d'altres dedicades a escola bressol i a comerç de proximitat, ubicades al bell mig d'un jardí d'ús públic de vegetació baixa. Aquests edificis també disposen de cobertes vegetalitzades.
... i es (re)alimenta
Al bulevard de Masséna hi ha una estació de tren de rodalies tancada des de l'any 2000, que en l'horitzó 2019 hauria d'haver esdevingut nucli d'un projecte de producció alimentària urbana. Curiosament, tot i que no hi té cap relació, l'estació de Masséna es troba a escassos metres de la Torre de la Biodiversitat, a l'altre costat d'una platja de vies.
Aspecte que oferirà el projecte de Masséna
El projecte Ré-alimenter Masséna vol potenciar l'atractivitat d'aquesta zona del districte 13, que actualment té una oferta cultural molt feble en comparació amb altres àrees de París. Les activitats centrals que serviran per dotar de vida l'indret seran l'ecologia urbana, en la seva vessant més pràctica, i la producció agrària de proximitat, a fi de fer de l'alimentació i dels seus aspectes culturals un element més del paisatge urbà. Un dels factors que hauria de fer de la nova estació de Masséna un pol d'atracció per al coneixement alimentari i la cultura associada al menjar són les sinèrgies que pugui establir amb els mercats de Maison Blanche, Jeanne d'Arc o Paris-Rive Gauche, tots tres molt propers, i amb establiments culturals de la zona, com el Théâtre 13.
Els partícips de Ré-alimenter Masséna, entre els quals hi ha per exemple la companyia d'energia Engie (GDF Suez), la plataforma de coneixement Alimentation Générale (coordinadora principal del projecte), l'institut AgroParisTech o la plataforma de productors agropecuaris de proximitat La Ruche qui dit Oui (amb uns 4.500 integrants) volen fer del nou espai el lloc principal de difusió de les seves recerques de cara a la ciutadania, que podrà assistir al cicle complet de l'activitat alimentària, des de la producció a la comercialització. Per exemple, AgroParisTech hi instal·larà una granja urbana, centrada en la qüestió de les diferents tipologies de llavors, per fer conèixer als visitants quins conreus són idonis per a la pràctica agrícola urbana i quines maneres de procedir la poden optimitzar; La Ruche qui dit Oui hi implantarà un laboratori per posar a prova noves actuacions en aspectes com l'embalatge alimentari, la logística dels productes de proximitat o l'ús de les aplicacions mòbils en la seva gestió i comercialització; Sous les Fraises, empresa especialitzada en la recuperació de varietats agrícoles rares o normalment ignorades i en l'agronomia urbana, executarà, a les tres plantes superiors del nou edifici, un jardí vertical de 750 m2 per a l'experimentació de noves fórmules de gestió de l'aigua i els residus lligats a la producció agrícola, i durà a terme activitats de difusió de pràctiques i coneixements oblidats per les grans corporacions alimentàries.
Passar del simple apilament de plantes a la reinvenció de la silueta urbana, relligant-la amb elements del passat, posant en valor el patrimoni i explorant noves maneres de produir i consumir: la ideologia rere el projecte Ré-alimenter Masséna
Ré-alimenter Masséna implica, també, la transformació física de l'espai: en aquest sentit, es vol dissenyar una "microciutat" vertical, la façana principal de la qual serà de fusta i permetrà la circulació dels visitants per rampes que relligaran tota l'alçada del nou edifici; l'antiga estació ferroviària també s'integra en el projecte, com a contrapunt horitzontal.
El nou espai estarà constituït per diferents parts, al cor de les quals hi haurà la cantina com a lloc de trobada de tots els actors implicats en aquest projecte transversal de recerca i difusió alimentària.
Els espais del projecte Ré-alimenter Masséna: 1. Bar; 2. Oficines i administració; 3. Fàbrica de conserves, instal·lacions de La Ruche qui dit Oui i cantina a l'antiga estació; 4. Tallers pedagògics de Sous les Fraises; 5. Agricultura urbana; 6. Habitatges i residència de cuiners; 7. Circulació i recorreguts; 8. Circulació i eixos estructurals
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Maison Édouard François, Ré-alimenter Masséna
