A Estocolm s’intenta que l’emmagatzematge de dades en el núvol ofereixi a la població de la ciutat un cert retorn ambiental i energètic. Això és rellevant perquè res no fa pensar que l’ús del núvol arreu del món hagi de disminuir, més aviat al contrari, i cada cop caldran més data centers i més energia per fer-los funcionar i per refredar-los.
Refrigeració de servidors, calefacció urbana
El núvol té una base física: agrupacions massives d’ordinadors connectats entre si, que ocupen grans sales i que requereixen enormes quantitats d’energia per funcionar i, sobretot, per evitar el sobreescalfament. Als data centers criden l’atenció el fred que hi fa i el soroll ambiental, tot a causa del gran nombre de ventiladors necessaris per mantenir refrigerats els milers d’ordinadors que hi ha, que treballen a ple rendiment i sense interrupcions.
En vista d’això, el Programa Stockholm Data Parks, una aliança de diversos agents públics i semipúblics, amb participació, entre d’altres, de l’autoritat municipal i de l’agència local Fortum Värme, de calefacció i refrigeració, s’adreça a aconseguir que els cada cop més nombrosos data centers que s’instal·len a la ciutat d’Estocolm serveixin com a generadors d’aigua calenta per a la calefacció domèstica.
Els centres de dades acollits al Programa Stockholm Data Parks, actuals i d’implantació imminent
El principi és força simple: als centres acollits a Stockholm Data Parks hi arriba aigua freda canalitzada que s’utilitza per refredar l’ambient; com a resultat del procés, l’aigua s’escalfa, i després és canalitzada a les instal·lacions de l’agència Fortum Värme, des d’on es distribueix a les xarxes de calefacció de la zona. Val a dir que aquesta manera de fer s’està adoptant cada cop a més data centers, particularment en companyies que cerquen forjar-se una reputació sòlida quant a consciència ambiental: a tall d’exemple, dues grans multinacionals sueques (Ericsson i H&M) han establert col·laboracions amb el Programa Stockholm Data Parks per tal d’implantar solucions semblants en llurs data centers corporatius.
Components del sistema (© Stockholm Data Parks)
Com a començament, la pretensió del Programa Stockholm Data Parks és recuperar prou calor dels seus centres de dades com per escalfar 2.500 pisos en l’horitzó 2018; en el llarg termini, es vol que l’any 2035 la calor residual dels data centers acollits al Programa satisfaci el 10% de les necessitats de calefacció de la capital sueca (de quasi un milió d’habitants). Pel que fa a l’extensió d’aquest tipus d’intervenció fora de la ciutat, n’ha assumit la responsabilitat Data Centers by Sweden, que assegura que amb tot just 10 MW d’energia es poden escalfar vint mil pisos: per posar-ho en perspectiva (i sempre segons aquest organisme públic), un centre de dades convencional de Facebook en consumeix 120 MW. Aquest bon rendiment de calefacció sembla confirmat per fets com per exemple que la branca escandinava de la companyia Interxion (els centres de dades de la qual donen suport sobretot a jocs i aplicacions mòbils) ha optat per construir unes noves instal·lacions que li permetin capturar la calor residual, en vista de les prometedores anàlisis cost-benefici dutes a terme, i que la companyia es planteja que la recuperació de calor esdevingui una línia de negoci paral·lela a la principal.
I és que naturalment, les empreses se sentiran més incitades a adoptar aquesta mena de pràctiques si hi veuen un guany econòmic: de fet, el principal incentiu que està fent que moltes companyies implantin sistemes semblants en els seus servidors corporatius és el financer, ja que en poden vendre la calor residual i, d’altra banda, si opten per instal·lar aquesta mena de sistemes de recuperació de calor, Fortum Värme els proveeix, de franc, d’aigua freda per a la refrigeració dels servidors, i el Govern els rebaixa l’impost sobre l’electricitat.
Tot plegat va en la línia generalment modèlica del país nòrdic pel que fa a les qüestions ambientals i energètiques: cal assenyalar que en l’horitzó 2020 Suècia preveu haver clausurat la seva única central tèrmica de carbó, i que per a 2040 vol haver esdevingut un país lliure de combustibles fòssils.
Val a dir que la pràctica de recuperar la calor residual dels servidors informàtics no és nova (vegeu per exemple el Butlletí núm. 15 i el Butlletí núm. 18), però sí que potser ho és la voluntat de Suècia d’implantar-la a escales considerables, fins i tot arreu del país. Pel que fa a l’adopció generalitzada d’aquesta manera de fer en altres llocs del món, caldria, abans que res, que s’hi produïssin altres canvis: cal apuntar que a Suècia, a diferència d’altres indrets, és obligació del Govern proveir els ciutadans d’aigua calenta; i també és rellevant el fet que a Suècia s’hi han desenvolupat polítiques de district heating des dels anys setanta del segle xx, i des dels cinquanta en el cas de la capital, quan Fortum Värme va començar a abastir hospitals (des de llavors no ha deixat de créixer, i actualment subministra aigua calenta al 90% dels immobles d’Estocolm).
Una de les plantes de distribució d’aigua calenta per a calefacció de Fortum Värme a Estocolm (© Fortum Värme)
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Stockholm Data Parks
