No només és un vaixell: Bound4blue vol ser a més una solució per a l’obtenció sostenible d’oxigen i hidrogen in situ: a l’aigua. Això podria ajudar a impulsar la indústria de l’hidrogen (amb un valor estimat de prop de cent trenta mil milions d’euros anuals) per tal que pugui reemplaçar els combustibles fòssils.
Dos titulats de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSEIAT-UPC), tenen patentat el sistema Bound4blue, de producció d’energia renovable per a grans vaixells. El projecte, que va començar a gestar-se l’any 2006, pretén, d’una banda, ajudar a fer que les grans naus de mercaderies estalviïn combustible, i de l’altra, convertir la embarcació en una productora d’energia, fent que aïlli l’hidrogen de l’aigua a mesura que hi navega.
José Miguel Bermúdez i Jordi Salas són els titulats que encapçalen el projecte, constituït en empresa des de 2014. Hi participa també un seguit d’institucions de recerca com el Centre Nacional de l’Hidrogen, el Centre de Recerca Energètica, Mediambiental i Tecnològica (CIEMAT) o la Fundació Hidrógeno Aragón. A més, hi col·laboren el Col·legi Oficial d’Enginyers Navals i Oceànics d’Espanya i empreses d’enginyeria nàutica com Isonaval (Bound4Blue implica encara més agents, podeu remetre-us a la pàgina web per a una visió de tot el conjunt).
Els elements definitoris de Bound4blue són les veles rígides que ha dissenyat l’equip, inspirades en les ales de les aeronaus, i les turbines presents sota el vaixell, que generen l’energia elèctrica necessària per tal de dur a terme l’electròlisi de l’aigua i obtenir-ne oxigen i hidrogen, que després s’emmagatzemen, pressuritzats, a bord de la nau. Tot plegat permet la producció d’energia renovable en alta mar, sense necessitat d’infraestructura fixa.
Recreació: un vaixell equipat amb les veles Bound4blue (© Bound4blue)
Les veles són complementàries al sistema de propulsió i permeten a l’embarcació estalviar combustible. Se n’han provat diversos models per a diferents tipologies d’embarcacions, tot i que els destinataris finals d’aquesta tecnologia serien probablement els vaixells de càrrega a lloure i els petroliers. Aquestes veles, de secció asimètrica, es poden manipular a voluntat, per bé que també poden moure’s automàticament sense que calgui tripulació especialitzada. Són plegables, i en cas necessari es poden abatre i adossar a la coberta. Teòricament no tenen limitacions quant a la mida, amb un màxim que ve determinat més aviat per la capacitat estructural de l’embarcació.
Segons els responsables de Bound4blue, proporcionen una empenta superior al doble de la que s’aconsegueix amb veles convencionals, cosa que permet que les prestacions del vaixell segueixin sent bones tot i reduir en gran mesura el consum de combustible (disminució mitjana del 30%, segons l’empresa), i de retruc, les emissions de CO2, NOx, SOx (el principal contaminant derivat del transport marítim) i PM10: totes dues coses molt rellevants en un marc normatiu cada cop més restrictiu pel que fa a les emissions de contaminants i en un entorn d’encariment continu dels hidrocarburs.
Estalvis de combustible i d’emissions contaminants segons models CFD: el cas d’estudi és un Handymax ('embarcació amb un tonatge de pes mort d’entre 40.000 i 50.000 t) de transport a granel, amb una velocitat mitjana de 14 nusos (1 kn = 1,852 km/h): 12,5% d’estalvi de combustible per cada vela rígida instal·lada, incrementat al 42% si se n’hi munten tres: a aquesta hipòtesi correspon la imatge de dalt, en totals anuals (© Bound4blue)
Pel que fa a la producció d’hidrogen, segona característica que fa de Bound4blue una embarcació energèticament eficient, l’empresa assegura que amb el seu sistema d’aïllament i emmagatzemament dels components de l’aigua in situ s’aconsegueixen costos de producció menors que els que suposen altres processos actuals, tant a partir d’energies renovables com no renovables, atès que la matèria primera necessària és gratuïta i il·limitada, com ho és també el vent que fa funcionar tot el mecanisme; d’altra banda, no cal infraestructura fixa, la instal·lació és movible i no té impacte visual. A més, la pròpia mobilitat del vaixell permet fer arribar l’hidrogen allà on calgui, per cobrir demandes estratègiques i zones geogràfiques concretes.
Com s’ha suggerit abans, el procés d’obtenció d’H2 es basa en el funcionament de les veles rígides de Bound4blue: el moviment que generen ajuda a fer funcionar les turbines submergides, que amb la seva energia mecànica generen l’electricitat necessària per a l’electròlisi de l’aigua (prèviament condicionada). L’oxigen i l’hidrogen obtinguts s’emmagatzemen a bord, com s’ha apuntat, i si és el cas el vaixell pot retornar a port, descarregar-los i tornar a posar-s’hi.
Bound4blue SL afirma que el retorn de la inversió pot tenir lloc en menys de cinc anys, i assenyala també que el seu sistema de veles rígides és compatible tant amb la construcció de nous vaixells com amb la remodelació d’embarcacions velles.
Cal assenyalar per acabar que Bound4blue ha rebut nombrosos premis i reconeixements. En són alguns el guardó de la 8.ª edició del concurs Fem Indústria, del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; el Port Challenge Award atorgat per Port de Barcelona; o la beca INNOVA concedida al projecte pel Govern de Cantàbria.
Autors
Redactat per: Alfonso Martínez Jaume
Per saber-ne més: Bound4blue, Fulls dels Enginyers, num. 21 [PDF]
