Arraconada durant anys per altres materials, la fusta està sent redescoberta com a element bàsic en l’edificació. Hi ajuden les seves qualitats, les millores tecnològiques i una creixent consciència ambiental.
- La fusta, també en alçada: Hypérion
- La fusta, (quasi) transparent
- La fusta, material de proximitat
- Autors
Contents
La fusta, també en alçada: Hypérion
L’arquitecte francès Jean-Paul Viguier és el responsable d’Hypérion, un complex residencial i d’oficines que s’alçarà a Bordeus, consistent en tres edificis amb estructura de fusta que es trobaran entre les més altes del món d’aquest tipus.
Hypérion, amb vuitanta-dos apartaments i despatxos, és un projecte de 51 milions d’euros que suposa la creació de 17.000 m2 de sòl residencial. La peça principal del complex és una torre de divuit plantes (57 m d’alçada), coberta totalment de balconades vegetalitzades.
La caixa d’ascensors i d’escales d’aquest edifici principal serà de formigó, però estarà envoltada per una estructura de bigues enterament de fusta, que es prefabricarà en un taller extern i s’acoblarà in situ.
Pel que fa a terres i parets, es faran amb CLT (cross-laminated timber, fusta contralaminada en creu), que proporciona més resistència que la fusta tradicional. Les parets de fusta permeten, segons el responsable del projecte, futures expansions o reduccions dels apartament, segons siguin les circumstàncies vitals dels seus residents.
Aquest edifici se situarà entre els altres dos: un bloc d’habitatges de nou pisos, amb aparcament, i un altre de set plantes destinat a oficines. Els espais intermedis es convertiran en un jardí compartit que l’arquitecte pretén que sigui una petita selva urbana.
Els treballs de construcció d’Hypérion, que s’enquadren en el pla de millora urbana de Saint-Jean Belcier, començaran a final de 2017 i es preveu que estiguin enllestits l’any 2020.
Si voleu conèixer altres projectes de torres de fusta arreu del món, podeu seguir aquest enllaç.
La fusta, (quasi) transparent
Vist l’anterior, podria semblar que el paper de la fusta en la construcció d’edificis es redueix als elements estructurants i de suport, però no és així: actuacions dutes a terme a França i a Suècia permeten que el material sigui emprat per a elements tan insospitats com les finestres.
A França, el jove arquitecte Timothée Boitouzet (nomenat jove innovador francès de l’any 2016 pel MIT) ha posat a punt una tècnica capaç de fer la fusta tres vegades més resistent de l’habitual i, alhora, fer-la translúcida, incombustible i imputrescible.
La tècnica de Boitouzet consisteix a injectar a alta pressió, a les cavitats internes de la fusta, plenes d’aire, un biomonòmer d’origen vegetal que fa més sòlida la fusta per tal com en rebleix els porus. També la fa més resistent al foc i a la floridura. D’altra banda, la substitució de gran part de les fibres de lignina, opaques, per la cel·lulosa del plàstic vegetal, translúcida, fa que la planxa injectada de monòmer es torni translúcida al seu torn, fins i tot quasi transparent, segons la varietat d’arbres emprats.
Transparència del nou material en funció de la fusta emprada, en tall longitudinal radial i en tall transversal: avet, pi blanc, roure blanc, caoba, til·ler, freixe (© Woodoo)
La lignina extreta es recupera posteriorment per ser emprada com a biocombustible.
Boitouzet creu que amb la fusta reforçada gràcies al polímer vegetal es podrien construir edificis de fins a trenta-sis plantes, tot fent servir arbres que en general a França són abundants però poc valorats, com el pollancre o el pi de les Landes, que sense el tractament amb polímer no tenen prou solidesa per ser emprats en construcció.
Boitouzet ha patentat el seu producte i ha creat una empresa per fabricar-lo: Woodoo.
El sistema suec, desenvolupat per l’Institut Reial de Tecnologia d’aquell país, segueix pràcticament el mateix procediment que el del jove Boitouzet. Informeu-vos seguint el vincle adjunt. Vegeu-ne imatges a continuació.
La fusta, material de proximitat
Els recursos forestals de Catalunya són en general poc aprofitats; afortunadament, comencen a aparèixer iniciatives empresarials encaminades a fer ús d’aquesta matèria primera, abundant i propera. N’és un exemple la companyia Sebastia Indústries de la Fusta, de Rialp (Lleida).
Sebastia s’ha especialitzat en la construcció d’edificis eficients fets de fusta provinent de la zona pirinenca catalana, especialment pi roig, avet i làrix. D’aquesta manera, contribueix a l’activitat econòmica en zones sovint massa dependents del turisme i s’aprofita el material de proximitat, reduint els costos de transport de matèria primera que comporta la construcció d’un edifici amb els materials convencionals.
Com s’ha apuntat abans, sovint les fustes locals no són prou resistents per ser utilitzades en construcció, raó per la qual han estat històricament deixades de banda. És en aquest punt on entra la tecnologia CLT (cross-laminated timber, fusta contralaminada): bàsicament consisteix a encolar amb una premsa d’alta pressió (9 t/m2) diverses làmines de fusta en diferents capes, en forma de creu, de manera que s’obté una panell de fusta massissa de gran format. El més habitual és formar blocs compostos de tres, cinc o set làmines, segons sigui la destinació de la peça concreta. Les làmines, al seu torn, presenten gruixos de 20, 27, 33 o 40 mm. Tot plegat permet quasi personalitzar els gruixos de la peça resultant (60, 81, 99, 120, 140, 160, 200 o 225 mm), en funció de si ha formar part d’un mur exterior, d’un de càrrega, d’un envà, d’un forjat entre plantes, d’un de coberta... o de si l’edifici que s’està construint és un habitatge unifamiliar o una nau industrial. Pel que fa la llargària i l’amplada màximes dels panells, vénen determinades per les dimensions de la premsa que els fabrica: 14 m de longitud per 3 m d’amplària.
Sebastia assegura que la CLT presenta tot d’avantatges: és més lleuger que els materials habitualment emprats en construcció; permet un muntatge més ràpid de l’estructura in situ a partir dels elements prefabricats al taller; les qualitats de solidesa i resistència són perfectament comparables a les del formigó o el maó; d’altra banda, la fusta té un comportament davant el foc molt més previsible i uniforme que no pas el formigó o l’acer, que poden col·lapsar-se a altes temperatures; per acabar, Sebastia també assegura que l’aïllament tèrmic que proporciona la CLT permet importants estalvis energètics en l’edifici (propers al 95%, segons la companyia).
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Jean-Paul Viguier, Woodoo, Kungliga Tekniska Högskolan (KTH), Fustes Sebastia
