El Centre d'Estudis de Riscos Ambientals del Govern francès posa a disposició del públic una eina de consulta sobre l'evolució recent de la línia costanera de la França continental.
- L'indicador nacional de l'erosió costanera
- La metodologia
- Les quatre etapes del mètode
- Els mapes
- Imatges relacionades
- Autors
Contents
L'indicador nacional de l'erosió costanera
El Cerema (Centre d'Études et d'Expertises sur les Risques, l'Environnement, la Mobilité et l'Aménagement) és un organisme dependent del Ministeri francès d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia. El passat 3 de febrer, el Centre va publicar un indicador nacional de l'erosió costanera, que ofereix una primera visió de les tendències generals de la línia de costa a França i completa els estudis que fins ara s'havien anat fent sobre la qüestió, de caràcter més local (val a dir, però, que la nova eina no intenta reemplaçar els estudis locals elaborats fins ara, i de fet, per les metodologies emprades, pot presentar resultats divergents respecte d'aquests). També estudia zones on fins a l'actualitat no s'havia dut a terme cap tasca d'aquesta mena.
El Ministeri entén que el coneixement de l'evolució recent del litoral és essencial per avançar-se'n a l'evolució futura i adaptar-s'hi. Davant la probable elevació del nivell del mar i l'erosió d'una part del litoral francès, sembla indispensable disposar d'informació sobre la línia de costa a tot el territori francès metropolità (sense Còrsega). Més encara, en un esforç de difusió, les dades s'han posat a disposició del públic a través del portal web Géolittoral, també dependent del Ministeri, amb dades georeferenciades i amb mapes de fàcil consulta que presenten de manera homogènia l'evolució de la línia litoral durant els darrers decennis, a escala 1/100.000. Més endavant es publicaran també els mapes corresponents a Còrsega i a la França d'ultramar.
La metodologia
El panell d'experts encarregats d'elaborar l'indicador comprèn agents provinents del món universitari, del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), d'associacions i agrupacions científiques i d'organismes estatals com Ifremer (Institut Français de Recherche pour l'Exploitation de la Mer), MétéoFrance o el Cerema, ja esmentat.
Partint de l'estudi dels materials existents en la literatura científica, de les dades d'abast nacional disponibles i de les taxes determinades per estudis d'àmbit regional, el panell va constatar certes dificultats per portar a terme l'indicador: gran heterogeneïtat dels materials i dels mètodes, i de vegades manca de precisió, o absència, de les dades.
Per això es va decidir que el futur indicador nacional es basaria només en la mesura directa dels efectes visibles de l'erosió per tal de determinar la tendència de la línia de costa entre dues dates allunyades per uns quants decennis, expressada en metres per any. L'instrument bàsic per aconseguir-ho és la comparació de marcadors en fotografies aèries ortorectificades.
Les quatre etapes del mètode
La primera és la determinació dels marcadors de la línia de costa: per llur bona visibilitat en fotografies aèries, tant modernes com antigues, es va decidir emprar com a marcadors elements com els límits de la vegetació perenne, l'alçada dels penya-segats o el run-up de les onades (distància màxima terra endins que assoleixen les onades en arribar a la costa). Com a elements secundaris s'han considerat, quan ha calgut, els peus dels penya-segats o els pedregars costaners. Remeteu-vos a les imatges que trobareu més endavant per a més detalls.
La segona etapa ha estat la digitalització, feta pel Cerema, dels marcadors. En les fotografies més recents (2005-2012), les posicions dels marcadors s'han digitalitzat a escala 1/2.500. Posteriorment, els mateixos marcadors s'han digitalitzat sobre les ortofotografies antigues (1920-1955), provinents sobretot dels arxius de l'Ifremer. Generalment s'han omès els estuaris. També les barres litorals, atès que normalment llurs moviments no són fruit de l'erosió i, a més, presenten pocs marcadors d'evolució visibles que en permetin la comparació, per la seva gran mobilitat. Les construccions interiors dels ports no s'han pres en consideració, tampoc. Sí que s'han digitalitzat a escala 1/2.500, sempre que fossin visibles a les fotos aèries, estructures antròpiques longitudinals al llarg de la costa, i elements transversals com els espigons.
La tercera etapa ha estat el càlcul de la taxa d'evolució, fet en perfils de 200 m de longitud al llarg de la costa. La mesura de la distància compresa entre les interseccions dels perfils i les línies de costa segons els marcadors estudiats ha permès calcular taxes d'evolució en metres per any (amb el desajustament que això pot suposar respecte del ritme real d'evolució), fent una mitjana de l'evolució total al llarg del període considerat, sempre que es pogués utilitzar el mateix marcador. Per aquesta raó, la presència d'algunes construccions ha impedit el càlcul de la taxa d'evolució de la línia costanera en certs punts.
La quarta ha estat la representació dels resultats, amb una cartografia d'escala 1/100.000 i una llegenda de colors amb nou categories, amb els extrems situats a 3 m/any de retrocés i 3 m/any d'avanç de la línia costanera, i un punt mig que correspon a variacions no perceptibles. Hi ha a més una categoria complementària, de color gris, per a aquells llocs on no s'ha pogut calcular la taxa d'evolució per manca de dades antigues o per absència d'un marcador idèntic en les dues fotografies analitzades (per exemple, barres sorrenques, com s'ha apuntat). Pel que fa als entorns construïts, es marquen amb una línia rosa. S'entén que les actuacions antròpiques fixen la línia de costa, i per això per a aquestes àrees no hi ha representació cartogràfica ni càlcul de taxa d'evolució. D'altra banda, cal assenyalar que el Cerema ha determinat un marge d'error de 0,25 m/any, ja que cal considerar variables com la qualitat de les fotos, o aspectes lligats a l'ortorectificació o a la interpretació de l'operador.
Els mapes
Potser una de les característiques més notables de l'indicador nacional de l'erosió costanera és la seva accessibilitat per al públic general.
D'una banda, es poden descarregar en format PDF, a mida A3, els mapes corresponents a les diferents regions costaneres de la França metropolitana (tot i que sense Còrsega). Segons el nou esquema administratiu francès, les megaregions en qüestió són Nord-Pas de Calais-Picardia, Normandia, Bretanya, País del Loira, i Aquitània-Llemosí-Poitou-Charentes, a l'Atlàntic; i Llenguadoc-Rosselló-Sud Pirineus i Provença-Alps-Costa d'Atzur, a la Mediterrània.
De l'altra, per a l'escala nacional hi ha un visor dinàmic que permet desplaçar-se pel litoral de tot el país i ampliar la zona d'interès.
També existeix la possibilitat de descarregar les dades georeferenciades.
Imatges relacionades
Alguns dels marcadors de línia costanera utilitzats: per a les costes atlàntiques, els límits d’alçada dels penya-segats (en costes escarpades rocoses o en costes mòbils en erosió; esquerra), i els límits de la vegetació perenne pel costat mar (costes baixes mòbils i costes rocalloses; dreta). Per a les costes mediterrànies, límit superior de run-up de les onades (costes baixes mòbils; centre) i límit de la vegetació perenne pel costat mar (per a costes escarpades; dreta). A part d’aquests elements delimitadors, se n’han utilitzat d’altres quan ha calgut: els peus de penya-segat o les platges de còdols
La determinació de les taxes d’evolució s’ha fet per trams de 200 m de línia costanera, per trobar un compromís entre la precisió de les dades disponibles i l’escala de visualització dels resultats
Cartografia de l’erosió costanera de la badia del Somme, a Picardia. Els tons verds signifiquen avanç de la línia costanera; els groguencs, situació estable; els vermellosos, retrocés de la línia de costa; els trams en rosa corresponen a construccions artificials (de defensa del litoral o no); en puntejat negre, forquilla temporal considerada per al càlcul de l’erosió
A escala de la França metropolitana (tot i que sense Còrsega) es pot navegar per les dades amb un visor dinàmic
Una altra de les eines de consulta de les dades són els mapes regionals en PDF, com aquest de la zona d’Aigas Mòrtas, al departament de Gard, al Llenguadoc
Autors
Redactat per: Alfons Martínez Jaume
Per saber-ne més: Indicateur National de l'Érosion Côtière
